Índex
De: http://www.lasprovincias.es/20100124/ocio/cine/cine-agoniza-tambien-2009-20100124.html
El cinema agonitza també en 2009
24.01.10 - 00:55 - L. VELASCO | CASTELLÓ.
La meitat dels castellonencs no va al cinema ni una vegada per any i la gran pantalla és deixa en cinc anys gairebé 600.000 visitants
Les sales de Castelló perden en un any el 13 per cent dels seus espectadors
Una de dues: o als castellonencs no els agrada el cinema o prefereixen veure els pel·lícules en televisió o en internet. El setè art està en crisi, com ho va estar l'any passat, i l'altre, i l'anterior. No és cap de bestiar de nou, i els xifres parlen per si soles: tan sols 871.247 espectadors van passar per taquilla en 2009, un 13 per cent menys que en 2008, quan les sales castellonenques van fregar el milió de visitis, amb 985.338 assistents.
Les dades oferides per l'Institut de Cinematografia, depenent del Ministeri de Cultura, encara resultin més alarmants si és te en compte que fa cinc anys, al tancament de 2004, les sales castellonenques van registrar gairebé 600.000 espectadors més (1.458.793, concretament). I, és clar, la caiguda en picat en el nom de passades per taquilla comporta descensos aclaparants en la recaptació.
Les sales castellonenques van moure en 2009 un 10 per cent menys de capital que en 2008, i van ingressar 5,1 milions d'euros enfront dels 5,7 milions de l'any anterior. Però encara hi ha més: van recollir 2,1 milions d'euros i un 30 per cent menys que cinc anys enrere -en 2004 la recaptació va ser de 7,2 milions-.
El qual passa amb el cinema és com allò del llucet que és mossega la cua. Les taquilles estan buides, la recaptació descendeix, i la producció de pel·lícules és ressent. Però no només això: també les sales tanquen, i això poc contribuïx a la captació d'espectadors. La capital de La Plana es va quedar en 2009 sense els últims cinemes que quedaven en el nucli urbà: els ABCD Rafalafena. Amb ells és van esfumar també els cicles que la Filmoteca Valenciana oferia en les seves sales i la possibilitat de veure periòdicament pel·lícules en versió original en la ciutat de Castelló.
Abans, des de fa dècades i de forma progressiva, han anat desapareixent cinemes com els Rex, el Rialto, el Condal 2, el Saboya, el Capitol, els cinemes Avinguda, els Goya, el Sindical, el Blau, els Casalta, l'Oest... La província va tancar 2009 amb tan sols 48 sals comercials, cinc menys que l'exercici anterior. De fet, Castelló tendeix als multicines. Dues d'ells estan en el terme municipal de la capital de La Plana, un a Vila-real, i altre a Benicarló.
Aquesta concentració de sales provoca que grans nuclis poblacionals com Vinaròs, Borriana o la Vall d'Uixó no tinguin ni una sola gran pantalla en el seu terme municipal. I aquest factor contribuïx, sense cap dubte, a fomentar el buit en les sales.
Ciutadans com l'estudiant Sants Martínez repeteixen una vegada i una altra que el cinema és car. «Hi ha poca diferència de preu amb el teatre, i jo els pel·lícules els puc veure en DVD o, més senzill encara, en l'ordinador», explica. Sigui pel preu o perquè l'oci ha canviat, els castellonencs cada vegada van menys al cinema. Segons l'última enquesta d'Hàbits i Pràctiques Culturals publicada pel ministeri de Cultura, el 56 per cent de la població no va al cinema ni tan sols una vegada a l'any; el 21 per cent dels castellonencs no va mai o gairebé mai; i el 23 per cent fa més de dotze mesos que no trepitja la gran pantalla. La mateixa tendència s'ha registrat a nivell estatal. Les sales espanyoles han perdut 13 milions d'espectadors en tan sols un any, i s'han quedat en 94,5 milions de visitants.
24.01.10 - 00:55 - L. VELASCO | CASTELLÓ.
La meitat dels castellonencs no va al cinema ni una vegada per any i la gran pantalla és deixa en cinc anys gairebé 600.000 visitants
Les sales de Castelló perden en un any el 13 per cent dels seus espectadors
Una de dues: o als castellonencs no els agrada el cinema o prefereixen veure els pel·lícules en televisió o en internet. El setè art està en crisi, com ho va estar l'any passat, i l'altre, i l'anterior. No és cap de bestiar de nou, i els xifres parlen per si soles: tan sols 871.247 espectadors van passar per taquilla en 2009, un 13 per cent menys que en 2008, quan les sales castellonenques van fregar el milió de visitis, amb 985.338 assistents.
Les dades oferides per l'Institut de Cinematografia, depenent del Ministeri de Cultura, encara resultin més alarmants si és te en compte que fa cinc anys, al tancament de 2004, les sales castellonenques van registrar gairebé 600.000 espectadors més (1.458.793, concretament). I, és clar, la caiguda en picat en el nom de passades per taquilla comporta descensos aclaparants en la recaptació.
Les sales castellonenques van moure en 2009 un 10 per cent menys de capital que en 2008, i van ingressar 5,1 milions d'euros enfront dels 5,7 milions de l'any anterior. Però encara hi ha més: van recollir 2,1 milions d'euros i un 30 per cent menys que cinc anys enrere -en 2004 la recaptació va ser de 7,2 milions-.
El qual passa amb el cinema és com allò del llucet que és mossega la cua. Les taquilles estan buides, la recaptació descendeix, i la producció de pel·lícules és ressent. Però no només això: també les sales tanquen, i això poc contribuïx a la captació d'espectadors. La capital de La Plana es va quedar en 2009 sense els últims cinemes que quedaven en el nucli urbà: els ABCD Rafalafena. Amb ells és van esfumar també els cicles que la Filmoteca Valenciana oferia en les seves sales i la possibilitat de veure periòdicament pel·lícules en versió original en la ciutat de Castelló.
Abans, des de fa dècades i de forma progressiva, han anat desapareixent cinemes com els Rex, el Rialto, el Condal 2, el Saboya, el Capitol, els cinemes Avinguda, els Goya, el Sindical, el Blau, els Casalta, l'Oest... La província va tancar 2009 amb tan sols 48 sals comercials, cinc menys que l'exercici anterior. De fet, Castelló tendeix als multicines. Dues d'ells estan en el terme municipal de la capital de La Plana, un a Vila-real, i altre a Benicarló.
Aquesta concentració de sales provoca que grans nuclis poblacionals com Vinaròs, Borriana o la Vall d'Uixó no tinguin ni una sola gran pantalla en el seu terme municipal. I aquest factor contribuïx, sense cap dubte, a fomentar el buit en les sales.
Ciutadans com l'estudiant Sants Martínez repeteixen una vegada i una altra que el cinema és car. «Hi ha poca diferència de preu amb el teatre, i jo els pel·lícules els puc veure en DVD o, més senzill encara, en l'ordinador», explica. Sigui pel preu o perquè l'oci ha canviat, els castellonencs cada vegada van menys al cinema. Segons l'última enquesta d'Hàbits i Pràctiques Culturals publicada pel ministeri de Cultura, el 56 per cent de la població no va al cinema ni tan sols una vegada a l'any; el 21 per cent dels castellonencs no va mai o gairebé mai; i el 23 per cent fa més de dotze mesos que no trepitja la gran pantalla. La mateixa tendència s'ha registrat a nivell estatal. Les sales espanyoles han perdut 13 milions d'espectadors en tan sols un any, i s'han quedat en 94,5 milions de visitants.
