Punt de trobada al voltant de les tecnologíes de la informació i la comunicació


    El «feble» ecosistema de la comunicació

    avatar
    Admin
    Admin

    Nombre de missatges : 796
    Data d'inscripció : 09/09/2009

    El «feble» ecosistema de la comunicació  Empty El «feble» ecosistema de la comunicació

    Missatge  Admin el Dg Des 12, 2010 4:28 am

    De: http://www.levante-emv.com/club-diario/2010/11/10/debil-ecosistema-comunicacion/755450.html

    El «feble» ecosistema de la comunicació

    05:30.

    El primer estudi en deu anys sobre el panorama de la informació en la C. Valenciana subratlla la falta d'una política pública de comunicació, més enllà del control de les notícies - Un total de 23 investigadors de quatre universitats han col·laborat

    A. G.

    Una tendència a reduir la intervenció pública en polítiques de comunicació, acompanyada d'una paradoxal voluntat de control dels mitjans de comunicació; un vertiginós i desigual creixement de la premsa digital sense garantia de viabilitat econòmica en la majoria d'ella; grups mediàtics cada vegada més grans, amb més múscul, però també menys lligats al territori propi; una televisió pública autonòmica que cada vegada genera major desafecció ciutadana a la vista de les dades d'audiència, i una premsa en valencià sota mínims, en comparació d'altres autonomies.

    Són alguns trets, genèrics, del panorama de la comunicació a la Comunitat Valenciana, que duen a la conclusió d'un «ecosistema viu, però bastant feble». La frase és del professor de la Universitat de València Guillermo López García, coordinador de l'estudi L'ecosistema comunicatiu valencià (Tirant ho Blanch), presentat dilluns passat en el Club Diari Llevant, en un acte organitzat per Acicom (Associació Ciutadania i Comunicació).

    El treball és el primer d'aquestes característiques en deu anys, el que demostra, en opinió del president de l'entitat, José Ignacio Pastor, «l'apagada informativa sobre la informació», la falta de dades i «transparència», un factor fonamental, segons Pastor, per a millorar «la dieta mediàtica». Un total de 23 investigadors de les universitats de València, Castelló, Alacant i Elx han col·laborat en el llibre, prologat pel catedràtic de Periodisme Josep Lluís Gómez Mompart. Si López resumia el diagnòstic del «ecosistema comunicatiu» —concepte de pocs anys de vida— com viu, però feble, altre dels col·laboradors en la investigació, Andreu Casero (UNIVERSITAT JAUME I de Castelló) no dubtava en declarar-se pessimista i amb poques esperances de canvi. «Si hi ha un escenari comunicatiu poc optimista, el paradigma és el valencià», va declarar.

    El professor va posar l'accent en dues línies de les polítiques de comunicació, aparentment contradictòries, però que es donen simultàniament en la C. Valenciana. Es va referir així a una tendència a «minimitzar» la intervenció pública sobre la comunicació que coincideix amb una voluntat de control dels mitjans d'informació. Un exemple d'aquesta «retirada» dels poders públics, va explicar Casero, es veu en l'escassa actuació en el mercat audiovisual després del repartiment de llicències de TDT i el més que baix compliment de les normes per part de les concessionàries. La conclusió de l'investigador és que «les polítiques de comunicació no són una prioritat», una mica que afecta no només als actuals governants del PP sinó també als anteriors del PSPV, va agregar. «El problema sembla respondre a la subordinació a les dinàmiques partidistes», va dir.

    En la mateixa línia però des d'una òptica jurídica, Andrés Boix (Universitat de València) va subratllar la falta d'interès de control en el mercat de les ràdios, que les institucions polítiques han preferit que s'«autorregule», sense que emetre il·legalment tingui conseqüència alguna. L'investigador va alertar que pot ser un esquema que es repeteixi en l'audiovisual, on les dues adjudicatàries privades de TDT d'àmbit autonòmic duen «anys d'incompliments» de la norma i «el Govern no fa res». Boix va comentar el cas «escandalós» de la llicència de Vocento i va assenyalar que en l'àmbit local ocorre «el mateix», excepte algunes excepcions, com Llevant TV, va dir.

    Sobre RTVV, Àlvar Peris (Universitat de València) va assenyalar la seva tendència «decebedora» des que va començar a funcionar, amb una «escassa presència del valencià» (un 36%, va precisar més tard Francesc Martínez Sanchis) i uns continguts allunyats del propi i proper en els horaris de màxima audiència. No obstant això, va reconèixer un canvi en els últims temps. Peris va remarcar així mateix que els mitjans de comunicació «no han sabut construir un espai d'identitat nacional» i ha prevalgut un concepte identitari «més folklòric, vinculat a Espanya i submís».

    Sanchis va qualificar el sector de premsa en valencià com «minoritzat i menyspreat pel poder» i va recordar que la valenciana és la comunitat que menys diners destina al foment de la llengua pròpia en els mitjans de comunicació». El president de la Unió de Periodistes, Joaquim Clemente, va subratllar que sense empreses de la comunicació de capital valencià «difícilment pot haver un ecosistema propi».

      Data i hora actual: Dc Abr 08, 2020 12:13 am