Índex
De: http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Aprender/alta/definicion/elpepiespval/20091113elpval_29/Tes
Aprendre en alta definició
El Taller d'Audiovisuals es muda després de 18 anys 'rellogat'
MAGDA R. BROX - València - 13/11/2009.
Aules en graderia que emulen platós de televisió, laboratoris docents totalment digitalitzats, classes reduïdes amb ordinadors de pantalla extraplana que s'amaguen en la taula a l'hora de prendre apunts, un diàfan estudi de ràdio concebut com un aparador des del qual s'albira la classe, producció sense cintes ni suports analògics. Són les noves instal·lacions del Tau, el Taller d'Audiovisuals de la Universitat de València.
Prop del campus de Tarongers, en la illa del carrer de Serpis, el paral·lelepípede de 2.400 metres quadrats per a la construcció i equipament s'han invertit prop de quatre milions i mig d'euros, el 90% dels quals procedeix de la Universitat, a través del finançament autonòmic i la resta del Ministeri d'Indústria, disposa d'un dels equips tecnològics més avançats de les universitats europees.
Les instal·lacions "serviran per a millorar la formació i, per tant, la inserció laboral dels estudiants universitaris amb tecnologia d'avantguarda. Aquesta és la nostra prioritat", afirma el vicerector de Comunicació, Enrique Bigné. El director del Tau, Miquel Francès, afegix que la singularitat del centre universitari és precisament "la capacitat d'integrar formació", el preferent per a la Universitat, "amb la producció de continguts audiovisuals per a la divulgació de la ciència i la cultura, serveis audiovisuals universitaris, l'arxiu audiovisual de la universitat i, pròximament, l'engegada d'una plataforma multicanal de continguts audiovisuals universitaris, educatius i culturals a través de la xarxa".
Un prisma de cinc plantes en el qual convergeix la tecnologia audiovisual per a aprofitar sinergies de treball. Altre tret que distingeix els laboratoris docents de l'edifici és el seu "gran versatilitat". I és que el nou Tau, a diferència d'instal·lacions similars en altres universitats, permet adaptar-se a les necessitats del moment, ja que integra estacions de treball capaces de saltar de la captació i el tractament de qualsevol informació, a la seva realització o producció per a qualsevol mitjà de difusió escrita, radiofònica, televisiva o per a la xarxa i el multimèdia, que va costar un parell d'anys a dissenyar, segons explica el seu director.
A més de la formació, l'actual taller, que va néixer fa 18 anys en el si de l'Escola de Magisteri, per a traslladar-se després com rellogat a un aulari del campus de Blasco Ibáñez, ha produït més de mig centenar de documentals de divulgació científica i cultural, que s'han estat premiats en diferents certàmens i han estat emesos per les principals televisions. A diferència dels quals produïx la indústria audiovisual, indica Francès, "els nostres parteixen d'una o diverses línies d'investigació i acaben convertint-se en un projecte audiovisual de divulgació científica o cultural. En la majoria dels casos solen tenir un desenvolupament a partir de convenis amb institucions públiques i serien inviables econòmicament pel sector audiovisual privat", amb qui el taller, agrega "manté excel·lents relacions i intenta convertir-se en nexe d'unió entre aquest i els joves creadors".
En qualsevol cas, Francès avança que, com en aquests últims mesos, el futur el centre estarà més encaminat a la realització de material audiovisual de suport a la docència, una mica que exigeix la urgent reforma europea dels títols, vídeos institucionals i produccions universitàries d'actes solemnes (com l'honoris causa concedit per la Universitat en 2004 a l'últim Premi Nobel en Economia, Oliver Williamson), i més amb la imminent engegada de la televisió per Internet que la Universitat projecta.
Televisió per Internet
Moltes universitats han sucumbit a l'extraordinari poder que té la televisió i han creat la seva pròpia. En la Universitat, amb estudis de Periodisme i Comunicació Audiovisual, s'ha especulat molt sobre la seva creació i al final, quan s'ha decidit engegar-la, aprofitant les noves instal·lacions del Taller d'Audiovisuals (Tau), ha estat a través d'Internet. Diverses fonts coincideixen que davant la imminent apagada analògica a l'abril de 2010 (ja no es podrà emetre per ones hertzianes) i amb unes audiències cada vegada més fragmentades no tindria cap sentit crear altre tipus de televisió per a una audiència com la d'una comunitat universitària.
L'interessant, ara, és fer-lo a través de la xarxa, on està l'audiència potencial d'una televisió d'aquest caire i, en realitat, cada vegada més de tota la societat. Aquesta és la idea que motiva la creació de MediaUni, una plataforma per a accedir a multitud de canals i triar a la carta, i que de moment, es pot veure en proves des de la pàgina d'inici de la web del Tau (http://tauimagen.uv.és/mediauni/iptv/).
Diverses fonts assenyalen que és un projecte bastant innovador en tot l'espai europeu, perquè, a través d'aquest portal, s'obre un espai comú, una plataforma multicanal a través d'Internet. En principi, la Universitat crearà dos canals propis de ràdio i televisió amb informació en directe, més una gran varietat de canals de la institució a la carta, que contindran informació universitària d'agenda, documentals propis, exposicions, material audiovisual de suport a la docència, etc.
A més, contindrà canals temàtics, remissions de televisió via satèl·lit, plataformes educatives com TEI (Televisió Educativa Iberoamericana) i YouTube Universitat de València. Un projecte televisiu que s'adapta als temps, a la seva audiència, i al seu punt fort: les universitats compten amb el cable més potent i veloç, la XarxaIRIS, un anell de fibra que connecta tots els seus campus i que està finançada pel ministeri.
El Taller d'Audiovisuals es muda després de 18 anys 'rellogat'
MAGDA R. BROX - València - 13/11/2009.
Aules en graderia que emulen platós de televisió, laboratoris docents totalment digitalitzats, classes reduïdes amb ordinadors de pantalla extraplana que s'amaguen en la taula a l'hora de prendre apunts, un diàfan estudi de ràdio concebut com un aparador des del qual s'albira la classe, producció sense cintes ni suports analògics. Són les noves instal·lacions del Tau, el Taller d'Audiovisuals de la Universitat de València.
Prop del campus de Tarongers, en la illa del carrer de Serpis, el paral·lelepípede de 2.400 metres quadrats per a la construcció i equipament s'han invertit prop de quatre milions i mig d'euros, el 90% dels quals procedeix de la Universitat, a través del finançament autonòmic i la resta del Ministeri d'Indústria, disposa d'un dels equips tecnològics més avançats de les universitats europees.
Les instal·lacions "serviran per a millorar la formació i, per tant, la inserció laboral dels estudiants universitaris amb tecnologia d'avantguarda. Aquesta és la nostra prioritat", afirma el vicerector de Comunicació, Enrique Bigné. El director del Tau, Miquel Francès, afegix que la singularitat del centre universitari és precisament "la capacitat d'integrar formació", el preferent per a la Universitat, "amb la producció de continguts audiovisuals per a la divulgació de la ciència i la cultura, serveis audiovisuals universitaris, l'arxiu audiovisual de la universitat i, pròximament, l'engegada d'una plataforma multicanal de continguts audiovisuals universitaris, educatius i culturals a través de la xarxa".
Un prisma de cinc plantes en el qual convergeix la tecnologia audiovisual per a aprofitar sinergies de treball. Altre tret que distingeix els laboratoris docents de l'edifici és el seu "gran versatilitat". I és que el nou Tau, a diferència d'instal·lacions similars en altres universitats, permet adaptar-se a les necessitats del moment, ja que integra estacions de treball capaces de saltar de la captació i el tractament de qualsevol informació, a la seva realització o producció per a qualsevol mitjà de difusió escrita, radiofònica, televisiva o per a la xarxa i el multimèdia, que va costar un parell d'anys a dissenyar, segons explica el seu director.
A més de la formació, l'actual taller, que va néixer fa 18 anys en el si de l'Escola de Magisteri, per a traslladar-se després com rellogat a un aulari del campus de Blasco Ibáñez, ha produït més de mig centenar de documentals de divulgació científica i cultural, que s'han estat premiats en diferents certàmens i han estat emesos per les principals televisions. A diferència dels quals produïx la indústria audiovisual, indica Francès, "els nostres parteixen d'una o diverses línies d'investigació i acaben convertint-se en un projecte audiovisual de divulgació científica o cultural. En la majoria dels casos solen tenir un desenvolupament a partir de convenis amb institucions públiques i serien inviables econòmicament pel sector audiovisual privat", amb qui el taller, agrega "manté excel·lents relacions i intenta convertir-se en nexe d'unió entre aquest i els joves creadors".
En qualsevol cas, Francès avança que, com en aquests últims mesos, el futur el centre estarà més encaminat a la realització de material audiovisual de suport a la docència, una mica que exigeix la urgent reforma europea dels títols, vídeos institucionals i produccions universitàries d'actes solemnes (com l'honoris causa concedit per la Universitat en 2004 a l'últim Premi Nobel en Economia, Oliver Williamson), i més amb la imminent engegada de la televisió per Internet que la Universitat projecta.
Televisió per Internet
Moltes universitats han sucumbit a l'extraordinari poder que té la televisió i han creat la seva pròpia. En la Universitat, amb estudis de Periodisme i Comunicació Audiovisual, s'ha especulat molt sobre la seva creació i al final, quan s'ha decidit engegar-la, aprofitant les noves instal·lacions del Taller d'Audiovisuals (Tau), ha estat a través d'Internet. Diverses fonts coincideixen que davant la imminent apagada analògica a l'abril de 2010 (ja no es podrà emetre per ones hertzianes) i amb unes audiències cada vegada més fragmentades no tindria cap sentit crear altre tipus de televisió per a una audiència com la d'una comunitat universitària.
L'interessant, ara, és fer-lo a través de la xarxa, on està l'audiència potencial d'una televisió d'aquest caire i, en realitat, cada vegada més de tota la societat. Aquesta és la idea que motiva la creació de MediaUni, una plataforma per a accedir a multitud de canals i triar a la carta, i que de moment, es pot veure en proves des de la pàgina d'inici de la web del Tau (http://tauimagen.uv.és/mediauni/iptv/).
Diverses fonts assenyalen que és un projecte bastant innovador en tot l'espai europeu, perquè, a través d'aquest portal, s'obre un espai comú, una plataforma multicanal a través d'Internet. En principi, la Universitat crearà dos canals propis de ràdio i televisió amb informació en directe, més una gran varietat de canals de la institució a la carta, que contindran informació universitària d'agenda, documentals propis, exposicions, material audiovisual de suport a la docència, etc.
A més, contindrà canals temàtics, remissions de televisió via satèl·lit, plataformes educatives com TEI (Televisió Educativa Iberoamericana) i YouTube Universitat de València. Un projecte televisiu que s'adapta als temps, a la seva audiència, i al seu punt fort: les universitats compten amb el cable més potent i veloç, la XarxaIRIS, un anell de fibra que connecta tots els seus campus i que està finançada pel ministeri.
