Índex
De: http://www.laverdad.es/alicante/20091127/cultura/radio-malta-escuchada-toda-20091127.html
'Ràdio Malta' la més escoltada en tota Europa
El documental sobre el 'Francisco i Catalina' triomfa en els festivals i el seu director explica el seu èxit en la Ciutat de la Llum
27.11.09 - 02:56 - SERGIO BALSEYRO | ALACANT.
L'atenció informativa durant quaranta dies ha estat centrada en l'Alakrana, però encara roman en la memòria dels alacantins l'experiència del pesquer santapoler Francisco i Catalina, que va recollir a uns immigrants d'una pastera i van sofrir altra odissea particular per a aconseguir que fossin admesos en port. L'aventura va desembocar en un documental, Malta Ràdio, dirigit per Manuel Menchón, que es va estrenar fa mig any i que està rebent reconeixement a nivell internacional, fins i tot en països en els quals a priori no és un tema que els podria afectar, com els quals no tenen mar o els quals no tenen immigrants subsaharians.
Menchón va recordar abans que es troba sorprès davant la quantitat de festivals que reclamen el seu treball així com el reconeixement en ells. «A la gent li interessa, fins i tot en països com Hongria, que no té mar, ni immigrants africans». La clau d'aquest interès pot estar que en aquests casos «el públic veu aquesta pel·lícula com una rondalla, com un conte que sorprèn, no com la notícia que va suposar per a nosaltres». És, com diu Menchón, «una barreja entre rondalla i 'Gran Germà' els valors del qual que transmet són positius».
Altra originalitat de 'Malta Ràdio' va ser sens dubte «utilitzar els mòbils, i la seva estètica». Han passat un parell d'anys, i «ha disminuït el flux migratori amb pasteres, encara que segueix havent,com les recents d'Alacant o Canàries», explica el director que prepara un llargmetratge de ficció d'època i que a més vol tornar a abordar aquest tema de l'emigració en altre documental. «El tema de la immgració sempre m'ha interessat, però quan veus la notícia és una xifra freda, ara, després d'aquesta experiència és diferent, penses més en el sofriment i ho veus com si tu mateix passessis per això».
Manuel Menchón qualifica d'«experiència gratificant» el documental i explica que segueix a Espanya en el cartell. «Ara està a Oviedo i com ho va comprar Forta sortirà per les televisions autonòmiques». Al marge, el periple per festivals augmenta. «El següent certamen al que acudeix és a Oslo, alhora que està finalista a Extremadura al costat del que va guanyar el Goya el passat any», desvetlla. Menchón assegura que a Espanya «es fan molt bons documentals, perquè aquest país és més de realitats que de ficcions». i no obstant això, «s'exploten millor fora».
Ara pensa en «altra història amb el tema de la immigració» mentre observa la «resposta positiva» de la gent amb Malta Ràdio. «M'emociona per exemple que en el festival de Milà, uns immigrants subsaharians em comentessin que se sentien identificats», reconeix. Manté relació amb els tripulants del Francisco i Catalina, encara que ara «estan pescant», i reconeix que «les històries del mar són sempre fascinants, perquè és una tradició que ens remunta per exemple a les novel·les de Conrad, és sentir-se a la meitat de l'infinit, a la meitat del mar»
El documental sobre el 'Francisco i Catalina' triomfa en els festivals i el seu director explica el seu èxit en la Ciutat de la Llum
27.11.09 - 02:56 - SERGIO BALSEYRO | ALACANT.
L'atenció informativa durant quaranta dies ha estat centrada en l'Alakrana, però encara roman en la memòria dels alacantins l'experiència del pesquer santapoler Francisco i Catalina, que va recollir a uns immigrants d'una pastera i van sofrir altra odissea particular per a aconseguir que fossin admesos en port. L'aventura va desembocar en un documental, Malta Ràdio, dirigit per Manuel Menchón, que es va estrenar fa mig any i que està rebent reconeixement a nivell internacional, fins i tot en països en els quals a priori no és un tema que els podria afectar, com els quals no tenen mar o els quals no tenen immigrants subsaharians.
Menchón va recordar abans que es troba sorprès davant la quantitat de festivals que reclamen el seu treball així com el reconeixement en ells. «A la gent li interessa, fins i tot en països com Hongria, que no té mar, ni immigrants africans». La clau d'aquest interès pot estar que en aquests casos «el públic veu aquesta pel·lícula com una rondalla, com un conte que sorprèn, no com la notícia que va suposar per a nosaltres». És, com diu Menchón, «una barreja entre rondalla i 'Gran Germà' els valors del qual que transmet són positius».
Altra originalitat de 'Malta Ràdio' va ser sens dubte «utilitzar els mòbils, i la seva estètica». Han passat un parell d'anys, i «ha disminuït el flux migratori amb pasteres, encara que segueix havent,com les recents d'Alacant o Canàries», explica el director que prepara un llargmetratge de ficció d'època i que a més vol tornar a abordar aquest tema de l'emigració en altre documental. «El tema de la immgració sempre m'ha interessat, però quan veus la notícia és una xifra freda, ara, després d'aquesta experiència és diferent, penses més en el sofriment i ho veus com si tu mateix passessis per això».
Manuel Menchón qualifica d'«experiència gratificant» el documental i explica que segueix a Espanya en el cartell. «Ara està a Oviedo i com ho va comprar Forta sortirà per les televisions autonòmiques». Al marge, el periple per festivals augmenta. «El següent certamen al que acudeix és a Oslo, alhora que està finalista a Extremadura al costat del que va guanyar el Goya el passat any», desvetlla. Menchón assegura que a Espanya «es fan molt bons documentals, perquè aquest país és més de realitats que de ficcions». i no obstant això, «s'exploten millor fora».
Ara pensa en «altra història amb el tema de la immigració» mentre observa la «resposta positiva» de la gent amb Malta Ràdio. «M'emociona per exemple que en el festival de Milà, uns immigrants subsaharians em comentessin que se sentien identificats», reconeix. Manté relació amb els tripulants del Francisco i Catalina, encara que ara «estan pescant», i reconeix que «les històries del mar són sempre fascinants, perquè és una tradició que ens remunta per exemple a les novel·les de Conrad, és sentir-se a la meitat de l'infinit, a la meitat del mar»
