De: http://www.levante-emv.com/opinion/2010/01/15/rtvv-igual/669381.html
RTVV: igual
César Campoy
Sé de gent de bé que va celebrar el nomenament de José López Jaraba com director general de RTVV, afirmant que amb ell arribava un període de major objectivitat. Fins i tot qui subscriu va tenir l'oportunitat de mantenir una petita xerrada amb aquell, quan dirigia el 24/9, i les vibracions, la veritat, van ser grates.
Ara, transcorreguts més de vuit mesos des que López Jaraba es va posar al capdavant del canal de notícies, i, el que és més important, depassats de sobres els 100 dies de cortesia després que agafés les regnes de RTVV caben dues valoracions. La sobiranament optimista afirma que alguna cosa ha canviat a Burjassot. Que cert operturisme s'albira. Que la tasca de Jaraba de desmuntar la paraeta manipulativa no és senzilla. Que mira el difícil que ho té Obama, que va arribar prometent, però fa el que li deixen fer.
L'altra de les apreciacions, la pessimista, la dels crèduls que no cessen d'ensopegar amb la mateixa pedra (com servidor), és altra. Gestos a part (que els va haver), la vida segueix igual en RTVV. Els seus noticiers segueixen tenint l'olor rància de la propaganda barata (però eficaç), l'agra aroma de l'escaleta feta a cop de gabinet de premsa, les seves tramposes tertúlies segueixen fugint de l'equilibri de parers i convidats, la tardança amb que s'aborden certs temes obliguen a pensar que la llibertat informativa segueix supeditada a l'espera de l'arribada de consignes...
En l'assumpte del Cabanyal (que la seva descaradament parcial cobertura ha retratat definitivament aquesta involució en RTVV), en el PP s'escuden en la voluntat de les urnes. El mateix ocorre en Canal 9: molts treballadors segueixen afirmant que és la ciutadania la qual ha de decidir, papereta en mà, que ja està bé de manipulació. Que la cosa no va amb ells. És excusa de covarda i, sobretot, de mal periodista. D'algú que va enterrar l'ètica fa temps, en canvi de generosíssim sou. Així que no tirem la culpa als altres, i si seguim pensant que els Notícies 9 denigren la professió, i algunes peces entren de ple en la pocavergonyeria més desconcertant (qui és menys honest: qui ordena o autoritza la peça manipuladora, o el centurió que l'executa i signatura o presenta, conscient de la indignidad?), diguem-lo bé alt.
I si (per activa o per passiva) combreguem amb la política informativa de l'ens, admetem la nostra responsabilitat, i donem el tir de gràcia a la nostra integritat. Que aquesta situació, ara per ara, tan sols es pot canviar des de dintre. Això sí, crèduls que segueixen pensant que això és possible, cada vegada queden menys.
César Campoy
Sé de gent de bé que va celebrar el nomenament de José López Jaraba com director general de RTVV, afirmant que amb ell arribava un període de major objectivitat. Fins i tot qui subscriu va tenir l'oportunitat de mantenir una petita xerrada amb aquell, quan dirigia el 24/9, i les vibracions, la veritat, van ser grates.
Ara, transcorreguts més de vuit mesos des que López Jaraba es va posar al capdavant del canal de notícies, i, el que és més important, depassats de sobres els 100 dies de cortesia després que agafés les regnes de RTVV caben dues valoracions. La sobiranament optimista afirma que alguna cosa ha canviat a Burjassot. Que cert operturisme s'albira. Que la tasca de Jaraba de desmuntar la paraeta manipulativa no és senzilla. Que mira el difícil que ho té Obama, que va arribar prometent, però fa el que li deixen fer.
L'altra de les apreciacions, la pessimista, la dels crèduls que no cessen d'ensopegar amb la mateixa pedra (com servidor), és altra. Gestos a part (que els va haver), la vida segueix igual en RTVV. Els seus noticiers segueixen tenint l'olor rància de la propaganda barata (però eficaç), l'agra aroma de l'escaleta feta a cop de gabinet de premsa, les seves tramposes tertúlies segueixen fugint de l'equilibri de parers i convidats, la tardança amb que s'aborden certs temes obliguen a pensar que la llibertat informativa segueix supeditada a l'espera de l'arribada de consignes...
En l'assumpte del Cabanyal (que la seva descaradament parcial cobertura ha retratat definitivament aquesta involució en RTVV), en el PP s'escuden en la voluntat de les urnes. El mateix ocorre en Canal 9: molts treballadors segueixen afirmant que és la ciutadania la qual ha de decidir, papereta en mà, que ja està bé de manipulació. Que la cosa no va amb ells. És excusa de covarda i, sobretot, de mal periodista. D'algú que va enterrar l'ètica fa temps, en canvi de generosíssim sou. Així que no tirem la culpa als altres, i si seguim pensant que els Notícies 9 denigren la professió, i algunes peces entren de ple en la pocavergonyeria més desconcertant (qui és menys honest: qui ordena o autoritza la peça manipuladora, o el centurió que l'executa i signatura o presenta, conscient de la indignidad?), diguem-lo bé alt.
I si (per activa o per passiva) combreguem amb la política informativa de l'ens, admetem la nostra responsabilitat, i donem el tir de gràcia a la nostra integritat. Que aquesta situació, ara per ara, tan sols es pot canviar des de dintre. Això sí, crèduls que segueixen pensant que això és possible, cada vegada queden menys.