Índex
De:http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/03/14/viabilidad-canal-9/687250.html
La viabilitat de Canal 9.
La fragmentació de l'audiència que ha propiciat la irrupció dels nous canals de la TDT ha aguditzat la crisi de la televisió autonòmica en tota Espanya. Entre 2001 i 2008, RTVV va veure com l'audiència de Canal 9 queia un 37% i els seus ingressos per publicitat es reduïen un 20% mentre les pèrdues es disparaven un 83%. Tots, fins i tot des de dintre de l'ens, coincideixen que el futur de la cadena pública valenciana passa per un nou model.
RAFEL MONTANER VALÈNCIA
La TDT i la seva oferta multicanal ha fet xixines les audiències. L'atomització de la quota de pantalla i la consegüent reducció dels ingressos publicitaris ha enrogit encara més els comptes negatius de les televisions autonòmiques públiques, el model calcat de les quals de la Televisió Espanyola (TVE) dels anys 80 del passat segle està en la picota des que fa dues dècades van irrompre les cadenes privades. A més, en la situació de crisi actual en la qual les tissorades estan xollant els pressupostos, els números vermells de les televisions públiques criden més que mai l'atenció.
Aquest és el cas de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV), que va tancar 2008 -l'últim any auditat- amb unes pèrdues de 245,2 milions. L'ens, que duu més d'una dècada en fallida tècnica segons la Sindicatura de Comptes, és la segona autonòmica que més diners perd després de la catalana. Fa dos anys, RTVV acumulava un deute de gairebé 1.160 milions d'euros. A la fi de 2008 la corporació tenia préstecs subscrits per valor de 1.051,5 milions amb diferents bancs luxemburguesos, alemanys i espanyols. La Generalitat, com accionista única de RTVV, en 2009 es va fer càrrec d'aquest deute i els seus interessos. A més, a través de la Llei de Pressupostos, va obligar a l'ens a no generar més dèficit. Per a això va haver de gairebé triplicar la seva subvenció a la corporació, que va passar de 51,4 milions d'euros en 2008 als 149 pressupostats en 2009 i als 139,7 previstos per a enguany.
Els comptes de 2009 no es coneixen encara, però el socialista Miguel Mazón, conseller de RTVV, assenyala que és probable que les "pèrdues superin els 200 milions d'euros". El director general de RTVV, José López Jaraba, en aquest primer exercici que aborda íntegre al timó de l'ens -va arribar al càrrec el passat 28 d'agost-, confia "a gastar menys diners que en anys anteriors". El seu repte és complicat perquè entre 2001 i 2008 la sagnia de pèrdues de la corporació es va disparar un 83%, mentre els ingressos per publicitat queien un 20% i l'audiència de Canal 9 es va reduir un 37%.
"Escassesa de finançament"
Assenyala, que RTVV, "com la resta d'autonòmiques, en una conjuntura de crisi generalitzada, s'ha vist afectada per una escassesa de finançament". "Hi ha una penúria financera a Espanya que obliga a revisar tot, des de la despesa de sanitat fins al de televisió. Totes les autonòmiques estem amb un pressupost a la baixa", apunta. López Jaraba aposta per "reformar el model de la televisió autonòmica, la seva dimensió i el seu caràcter de servei públic", però apunta que això han de fer-lo les forces polítiques i el sector audiovisual. "Perquè la televisió pública pugui continuar 20 anys més, els partits han de reflexionar a fons, de forma responsable, sense partidismes ni trinxeres, en un debat en el qual també ha de participar el sector audiovisual, ja que és la indústria paral·lela que genera la televisió valenciana", aclareix.
La coincidència en la necessitat de reformar el model de RTVV és unànime, encara que com assenyala el professor d'Estructura de la Comunicació de la Universitat Cardenal Herrera-CEU i autor d'una tesi doctoral sobre els orígens de l'ens, Juan José Bas, "tot el món és conscient que cal canviar de model, però ningú ho fa". Bas explica que en un model públic "el gran problema és fer compatible la rendibilitat econòmica amb la social".
En la seva opinió "cal defensar la idea dels mitjans públics autonòmics, que han d'existir, i arribar allí on no arriben les cadenes privades". El que és inviable al seu judici "és un model de televisió pública amb un plantejament de gestió econòmica d'empresa privada". Bas entén que en el panorama audiovisual actual "només es pot fer un model de continguts de servei públic acompanyat d'un sistema de finançament transparent, aclaridorament amb suport públic". En aquest context, recalca que si les administracions autonòmiques volen una televisió pública "haurien d'assumir un cost econòmic que s'ha de valorar". "Des d'una lògica pública, i defensant el mitjà públic, les autonòmiques deuen ser eficients econòmicament, i per tant retallar despeses", conclou. TVE, explica, "ha costat molt de reformar perquè cap govern volia abordar l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) amb el qual ha reduït la seva plantilla".
En aquest sentit, l'historiador de la Comunicació Antonio Laguna, posa el dit en la nafra: "La societat valenciana no es pot permetre el luxe de mantenir una televisió amb aquest nivell d'endeutament". "Dedicar 200 milions d'euros anuals per a RTVV és insostenible, és una qüestió de temps. Mentre l'objectiu sigui el propagandístic, el PP farà el que pugui però arribarà un moment en el qual no podrà mantenir la cadena i les seves més de 1.800 treballadors".
Segons CC OO, l'ens públic compta amb una plantilla de 1.000 treballadors fixos i uns 850 eventuals. Laguna, encara que admet que és "políticament incorrecte dir-lo", es pregunta: "Quant va a durar RTVV?" "Tampoc es volia tancar Alts Forns de Sagunt i altres empreses públiques i es va haver de fer la reconversió dels anys 80. RTVV és en aquests moments és un mecanisme de propaganda del passat que no es pot mantenir, el seu futur passa per una reconversió brutal o el seu tancament".
"Un element de cohesió"
La portaveu del PP en la comissió de RTVV en les Corts, Sagrario Sánchez, defensa que les "televisions públiques compleixen amb una funció informativa essencial per a la societat, difonent la cultura, i en el nostre cas també la llengua, atenent a les necessitats de tots els grups socials, i exercint com un element de cohesió ciutadana. Per això és essencial que es mantinguin, encara que ara el modern sembli ser el contrari".
Des del PSPV, Miguel Mazón, aposta per que el nou model "prevalgui el rigor i la independència, amb la finalitat de fer una televisió per a tots, i no per al PP i Camps, ja que els diners públics no està per a això". "Cal definir en les Corts quina televisió volem, quant ens va a costar i buscar l'endeutament zero. És a dir, que RTVV costi el que es decideixi en les Corts". El sociòleg Toni Mollà, autor del llibre Quina televisió pública? i de la tesi doctoral La televisió valenciana del segle XXI, creu que la viabilitat de l'ens, "com qualsevol empresa, passa per ajustar ingressos (finançament públic, publicitat i venda de productes) i despeses. RTVV hauria d'apostar per la producció de continguts capaços de competir en el mercat global sense sacrificar la seva missió de servei públic".
La fragmentació de l'audiència que ha propiciat la irrupció dels nous canals de la TDT ha aguditzat la crisi de la televisió autonòmica en tota Espanya. Entre 2001 i 2008, RTVV va veure com l'audiència de Canal 9 queia un 37% i els seus ingressos per publicitat es reduïen un 20% mentre les pèrdues es disparaven un 83%. Tots, fins i tot des de dintre de l'ens, coincideixen que el futur de la cadena pública valenciana passa per un nou model.
RAFEL MONTANER VALÈNCIA
La TDT i la seva oferta multicanal ha fet xixines les audiències. L'atomització de la quota de pantalla i la consegüent reducció dels ingressos publicitaris ha enrogit encara més els comptes negatius de les televisions autonòmiques públiques, el model calcat de les quals de la Televisió Espanyola (TVE) dels anys 80 del passat segle està en la picota des que fa dues dècades van irrompre les cadenes privades. A més, en la situació de crisi actual en la qual les tissorades estan xollant els pressupostos, els números vermells de les televisions públiques criden més que mai l'atenció.
Aquest és el cas de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV), que va tancar 2008 -l'últim any auditat- amb unes pèrdues de 245,2 milions. L'ens, que duu més d'una dècada en fallida tècnica segons la Sindicatura de Comptes, és la segona autonòmica que més diners perd després de la catalana. Fa dos anys, RTVV acumulava un deute de gairebé 1.160 milions d'euros. A la fi de 2008 la corporació tenia préstecs subscrits per valor de 1.051,5 milions amb diferents bancs luxemburguesos, alemanys i espanyols. La Generalitat, com accionista única de RTVV, en 2009 es va fer càrrec d'aquest deute i els seus interessos. A més, a través de la Llei de Pressupostos, va obligar a l'ens a no generar més dèficit. Per a això va haver de gairebé triplicar la seva subvenció a la corporació, que va passar de 51,4 milions d'euros en 2008 als 149 pressupostats en 2009 i als 139,7 previstos per a enguany.
Els comptes de 2009 no es coneixen encara, però el socialista Miguel Mazón, conseller de RTVV, assenyala que és probable que les "pèrdues superin els 200 milions d'euros". El director general de RTVV, José López Jaraba, en aquest primer exercici que aborda íntegre al timó de l'ens -va arribar al càrrec el passat 28 d'agost-, confia "a gastar menys diners que en anys anteriors". El seu repte és complicat perquè entre 2001 i 2008 la sagnia de pèrdues de la corporació es va disparar un 83%, mentre els ingressos per publicitat queien un 20% i l'audiència de Canal 9 es va reduir un 37%.
"Escassesa de finançament"
Assenyala, que RTVV, "com la resta d'autonòmiques, en una conjuntura de crisi generalitzada, s'ha vist afectada per una escassesa de finançament". "Hi ha una penúria financera a Espanya que obliga a revisar tot, des de la despesa de sanitat fins al de televisió. Totes les autonòmiques estem amb un pressupost a la baixa", apunta. López Jaraba aposta per "reformar el model de la televisió autonòmica, la seva dimensió i el seu caràcter de servei públic", però apunta que això han de fer-lo les forces polítiques i el sector audiovisual. "Perquè la televisió pública pugui continuar 20 anys més, els partits han de reflexionar a fons, de forma responsable, sense partidismes ni trinxeres, en un debat en el qual també ha de participar el sector audiovisual, ja que és la indústria paral·lela que genera la televisió valenciana", aclareix.
La coincidència en la necessitat de reformar el model de RTVV és unànime, encara que com assenyala el professor d'Estructura de la Comunicació de la Universitat Cardenal Herrera-CEU i autor d'una tesi doctoral sobre els orígens de l'ens, Juan José Bas, "tot el món és conscient que cal canviar de model, però ningú ho fa". Bas explica que en un model públic "el gran problema és fer compatible la rendibilitat econòmica amb la social".
En la seva opinió "cal defensar la idea dels mitjans públics autonòmics, que han d'existir, i arribar allí on no arriben les cadenes privades". El que és inviable al seu judici "és un model de televisió pública amb un plantejament de gestió econòmica d'empresa privada". Bas entén que en el panorama audiovisual actual "només es pot fer un model de continguts de servei públic acompanyat d'un sistema de finançament transparent, aclaridorament amb suport públic". En aquest context, recalca que si les administracions autonòmiques volen una televisió pública "haurien d'assumir un cost econòmic que s'ha de valorar". "Des d'una lògica pública, i defensant el mitjà públic, les autonòmiques deuen ser eficients econòmicament, i per tant retallar despeses", conclou. TVE, explica, "ha costat molt de reformar perquè cap govern volia abordar l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) amb el qual ha reduït la seva plantilla".
En aquest sentit, l'historiador de la Comunicació Antonio Laguna, posa el dit en la nafra: "La societat valenciana no es pot permetre el luxe de mantenir una televisió amb aquest nivell d'endeutament". "Dedicar 200 milions d'euros anuals per a RTVV és insostenible, és una qüestió de temps. Mentre l'objectiu sigui el propagandístic, el PP farà el que pugui però arribarà un moment en el qual no podrà mantenir la cadena i les seves més de 1.800 treballadors".
Segons CC OO, l'ens públic compta amb una plantilla de 1.000 treballadors fixos i uns 850 eventuals. Laguna, encara que admet que és "políticament incorrecte dir-lo", es pregunta: "Quant va a durar RTVV?" "Tampoc es volia tancar Alts Forns de Sagunt i altres empreses públiques i es va haver de fer la reconversió dels anys 80. RTVV és en aquests moments és un mecanisme de propaganda del passat que no es pot mantenir, el seu futur passa per una reconversió brutal o el seu tancament".
"Un element de cohesió"
La portaveu del PP en la comissió de RTVV en les Corts, Sagrario Sánchez, defensa que les "televisions públiques compleixen amb una funció informativa essencial per a la societat, difonent la cultura, i en el nostre cas també la llengua, atenent a les necessitats de tots els grups socials, i exercint com un element de cohesió ciutadana. Per això és essencial que es mantinguin, encara que ara el modern sembli ser el contrari".
Des del PSPV, Miguel Mazón, aposta per que el nou model "prevalgui el rigor i la independència, amb la finalitat de fer una televisió per a tots, i no per al PP i Camps, ja que els diners públics no està per a això". "Cal definir en les Corts quina televisió volem, quant ens va a costar i buscar l'endeutament zero. És a dir, que RTVV costi el que es decideixi en les Corts". El sociòleg Toni Mollà, autor del llibre Quina televisió pública? i de la tesi doctoral La televisió valenciana del segle XXI, creu que la viabilitat de l'ens, "com qualsevol empresa, passa per ajustar ingressos (finançament públic, publicitat i venda de productes) i despeses. RTVV hauria d'apostar per la producció de continguts capaços de competir en el mercat global sense sacrificar la seva missió de servei públic".
