Índex
De: http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=333382
Cinema Jove dedica una retrospectiva al director de Gomorra, Matteo Garrone
Organitzat per la Conselleria de Cultura a través de l'Institut Valencià de l'Audiovisual i la Cinematografia, el certamen retrà homenatge al realitzador, nascut a Roma en 1968 i que compta amb deu pel·lícules i posseïx algun dels premis més prestigiosos del món del cinema.
Si amb Terra di Mezzo (1996) i Ospiti (1998) va obtenir els primers reconeixements en festivals com la Mostra de Venècia i el Festival Internacional de Cinema Jove de Torí, amb L'imbalsamatore (2002) va assolir el reconeixement del públic i de la crítica internacional a banda i banda de l'Atlàntic.
Gomorra, el seu últim treball fins a la data, li va valer el Palmell d'Or i el Gran Premi en el Festival de Cannes, entre altres guardons internacionals a la direcció i al guió. "Després de gairebé tres lustres de bon cinema, la carrera cinematogràfica de Garrone només sembla haver començat, perquè la promesa del que vindrà és tan suggeridora com arrebatadora", ha declarat el director de Cinema Jove, Rafael Maluenda.
Des de l'arrencada de la seva carrera, Garrone va ser una aposta ferma de Cinema Jove, que va presentar la seva obra per primera vegada a Espanya i va premiar el seu llargmetratge Ospiti en 1999 amb la Lluna de València a la millor pel·lícula i L'imbalsamatore en 2003 amb el reconeixement al seu actor protagonista, Ernesto Mahieux. L'any següent, Cinema Jove va seleccionar Primo amore per a inaugurar el festival que, duu 25 anys posant el focus sobre nous cineastes abans que assoleixin el reconeixement global.
Garrone forma part d'una nova generació de directors italians que no tenen por a l'hora de retratar el costat fosc del Bel Paese, segons ha destacat la directora del Centre di Studi sul Cinema Italiano, Daniela Aronica. "Ens trobem davant un grup de cineastes que ha deixat de mirar-se el llombrígol per a afrontar el present i amb les assignatures pendents del passat pròxim i posar, si cap, el dit en la nafra. Amb les seves pel·lícules destapen una realitat fragmentada, 'perifèrica' quan no marginal, en crisi. I són capaces de mirar-se al mirall sense embuts. Lluny de tot estereotip. Sincera i descarnadament", ha dit.
El cinema de Garrone manifesta les inquietuds de qui manté un viu compromís amb la realitat i amb l'entorn social: des de les miserables relacions contractuals de les prostitutes i els treballadors extra comunitaris que protagonitzen Terra di Mezzo, la seua òpera prima, a les arrels de la pobresa gairebé endèmica de les regions del sud d'Itàlia en les quals s'enfonsen els mecanismes de la Camorra, que aborda en el seu últim film. EFE
Organitzat per la Conselleria de Cultura a través de l'Institut Valencià de l'Audiovisual i la Cinematografia, el certamen retrà homenatge al realitzador, nascut a Roma en 1968 i que compta amb deu pel·lícules i posseïx algun dels premis més prestigiosos del món del cinema.
Si amb Terra di Mezzo (1996) i Ospiti (1998) va obtenir els primers reconeixements en festivals com la Mostra de Venècia i el Festival Internacional de Cinema Jove de Torí, amb L'imbalsamatore (2002) va assolir el reconeixement del públic i de la crítica internacional a banda i banda de l'Atlàntic.
Gomorra, el seu últim treball fins a la data, li va valer el Palmell d'Or i el Gran Premi en el Festival de Cannes, entre altres guardons internacionals a la direcció i al guió. "Després de gairebé tres lustres de bon cinema, la carrera cinematogràfica de Garrone només sembla haver començat, perquè la promesa del que vindrà és tan suggeridora com arrebatadora", ha declarat el director de Cinema Jove, Rafael Maluenda.
Des de l'arrencada de la seva carrera, Garrone va ser una aposta ferma de Cinema Jove, que va presentar la seva obra per primera vegada a Espanya i va premiar el seu llargmetratge Ospiti en 1999 amb la Lluna de València a la millor pel·lícula i L'imbalsamatore en 2003 amb el reconeixement al seu actor protagonista, Ernesto Mahieux. L'any següent, Cinema Jove va seleccionar Primo amore per a inaugurar el festival que, duu 25 anys posant el focus sobre nous cineastes abans que assoleixin el reconeixement global.
Garrone forma part d'una nova generació de directors italians que no tenen por a l'hora de retratar el costat fosc del Bel Paese, segons ha destacat la directora del Centre di Studi sul Cinema Italiano, Daniela Aronica. "Ens trobem davant un grup de cineastes que ha deixat de mirar-se el llombrígol per a afrontar el present i amb les assignatures pendents del passat pròxim i posar, si cap, el dit en la nafra. Amb les seves pel·lícules destapen una realitat fragmentada, 'perifèrica' quan no marginal, en crisi. I són capaces de mirar-se al mirall sense embuts. Lluny de tot estereotip. Sincera i descarnadament", ha dit.
El cinema de Garrone manifesta les inquietuds de qui manté un viu compromís amb la realitat i amb l'entorn social: des de les miserables relacions contractuals de les prostitutes i els treballadors extra comunitaris que protagonitzen Terra di Mezzo, la seua òpera prima, a les arrels de la pobresa gairebé endèmica de les regions del sud d'Itàlia en les quals s'enfonsen els mecanismes de la Camorra, que aborda en el seu últim film. EFE
