Índex
´Els valencians tenim una tendència masoquista a trobar-nos defectes´
Director de Barça TV i últim Premi Joan Fuster d'Assaig. El periodista, nascut a València en 1961, s'ha fet a Barcelona. Ha estat director de "El Temps" i "Avui", i en 2009 Joan Laporta li va oferir Barça TV. La seva vena intel·lectual l'ha abocat ara en "Franc contra Flash Gordon", assaig guanyador del Premi Octubre.
ALFONS GARCIA VALÈNCIA
Mitifiquen els nacionalistes valencians a Barcelona?
I tant. Tenim una tendència masoquista a trobar-nos tots els defectes com valencians i pensar que a Catalunya les coses són molt diferents. Ho són, però no tant com vam pensar. Segur que també valencians de cultura castellana mitifiquen Madrid.
Un assaig sobre Flash Gordon guanyador de l'Octubre, no és frivolitzar el cognom del "pare Fuster"?
No. Ell deia que els seus assajos eren còmics per a intel·lectuals; jo li esmeno la plana un poc i dic que els còmics són també per a intel·lectuals. Tintín és un còmic per a intel·lectuals, fins i tot El capità Trueno. Els valencians, que els hem fabricat i llegit moltíssim, tendim a pensar que és una subcultura i no. Hi ha bons i dolents, i per a adults i per a nens. Igual que els llibres.
La novel·la gràfica és un còmic vestit de diumenge?
De cap manera. És la reivindicació del còmic des de l'art i la literatura. No són tant el còmic engalanat, sinó la recuperació d'allò més transcendent d'ell. Però novel·la gràfica ha existit sempre, sempre hi ha hagut gent amb voluntat d'anar més enllà de l'entreteniment.
Va arribar per Flash Gordon al còmic?
Em va apassionar des de petit, perquè era com el cinema dels pobres. Va ser la porta de la literatura i després una part d'ella. Però vaig començar amb el Pumby. D'aquí al guerrer de l'antifaç i després ja vaig passar a coses que em van enlluernar, com Harold Foster amb El príncep valent, i més tard Flash Gordon.
Suposo que la censura franquista no tocaria a Tintín...
La censura ho tocava tot. Sempre trobava motius, perquè la censura en un estat totalitari es defineix per l'arbitrarietat. En el cas dels còmics va canviar molt dels anys 50 als 70, però els resultats sempre eren catastròfics.
Joan Laporta és més Flash Gordon, Superman o el Capità Trueno?
Seria un Capità Trueno. Superman sempre ha estat un personatge fred, que aquí no agradava molt per ser poc humà. Fins a Spiderman, els superhéroes no eren càlids. Flash Gordon també era fred, però el Capità Trueno és un heroi calent, amb molta vehemència, alegria, amb problemes: més mediterrani. El superheroi Laporta seria així.
Una televisió temàtica de futbol per a un tipus seriós i que ve de la premsa generalista, com ho duu?
Molt bé, perquè la televisió és un mitjà seriós i el futbol és un esport seriós, encara que de vegades no ho semblin. Tenen cels i inferns, però un periodista seriós té un camp ampli en ells.
Barça TV és el primer mitjà de comunicació que dirigeix en el qual els balanços econòmics no li amoïnen?
Podria ser. Va haver una època en TV3 que tampoc. Només que he arribat al Barça en època de crisi i no hi ha manera de llevar-me els balanços. La meva condemna professional és sofrir pels diners.
Què passa a València amb els mitjans de comunicació en llengua pròpia: excepte RTVV, o han de tancar o estan sota amenaça del Consell, com TV3?
Hi ha uns interessos molt forts i una sensibilitat per una banda de la població que s'ha cregut que tot el que ve de Catalunya contamina. Una part important dels nostres polítics es defineix per una hostilitat cap a la llengua catalana, el que de rebot és una hostilitat cap a la cultura i la llengua valencianes, perquè són el mateix. No em molesta que diguin que l'important és el castellà, però que facin trampa i que diguin que pretenen fomentar el valencià dinamitant-lo en el fons, sí que em sembla greu. Que els defensors del valencià no duguin als seus fills a l'escola en llengua autòctona, no els parlin ni retolin les seves botigues em sembla greu, perquè estan manipulant i enganyant.
A les autoritats catalanes els interessa la C. Valenciana?
A la majoria, ni pensar-lo, en contra del que alguns han venut a València. Ni el 2% ho fa i aquests van de bona fe. La resta és indiferent.
I entenen la realitat valenciana?
Com els és incòmode i el que reben és hostilitat i crítica moltes vegades, la majoria passa de tot. Però hi ha simpatia també. Pensen en com es podria arreglar. És quan dic que tenen molta paciència.
Les degudes televisions autonòmiques tenen sentit en el món plural de la TDT?
Tenen sentit quan tenen sentit, si em permet. Si la televisió valenciana i la catalana serveixen perquè la llengua pròpia no estigui en absoluta minoria, clar que tenen sentit. Igual que la sanitat pública ho té per al qual no pot pagar-se-la.
Director de Barça TV i últim Premi Joan Fuster d'Assaig. El periodista, nascut a València en 1961, s'ha fet a Barcelona. Ha estat director de "El Temps" i "Avui", i en 2009 Joan Laporta li va oferir Barça TV. La seva vena intel·lectual l'ha abocat ara en "Franc contra Flash Gordon", assaig guanyador del Premi Octubre.
ALFONS GARCIA VALÈNCIA
Mitifiquen els nacionalistes valencians a Barcelona?
I tant. Tenim una tendència masoquista a trobar-nos tots els defectes com valencians i pensar que a Catalunya les coses són molt diferents. Ho són, però no tant com vam pensar. Segur que també valencians de cultura castellana mitifiquen Madrid.
Un assaig sobre Flash Gordon guanyador de l'Octubre, no és frivolitzar el cognom del "pare Fuster"?
No. Ell deia que els seus assajos eren còmics per a intel·lectuals; jo li esmeno la plana un poc i dic que els còmics són també per a intel·lectuals. Tintín és un còmic per a intel·lectuals, fins i tot El capità Trueno. Els valencians, que els hem fabricat i llegit moltíssim, tendim a pensar que és una subcultura i no. Hi ha bons i dolents, i per a adults i per a nens. Igual que els llibres.
La novel·la gràfica és un còmic vestit de diumenge?
De cap manera. És la reivindicació del còmic des de l'art i la literatura. No són tant el còmic engalanat, sinó la recuperació d'allò més transcendent d'ell. Però novel·la gràfica ha existit sempre, sempre hi ha hagut gent amb voluntat d'anar més enllà de l'entreteniment.
Va arribar per Flash Gordon al còmic?
Em va apassionar des de petit, perquè era com el cinema dels pobres. Va ser la porta de la literatura i després una part d'ella. Però vaig començar amb el Pumby. D'aquí al guerrer de l'antifaç i després ja vaig passar a coses que em van enlluernar, com Harold Foster amb El príncep valent, i més tard Flash Gordon.
Suposo que la censura franquista no tocaria a Tintín...
La censura ho tocava tot. Sempre trobava motius, perquè la censura en un estat totalitari es defineix per l'arbitrarietat. En el cas dels còmics va canviar molt dels anys 50 als 70, però els resultats sempre eren catastròfics.
Joan Laporta és més Flash Gordon, Superman o el Capità Trueno?
Seria un Capità Trueno. Superman sempre ha estat un personatge fred, que aquí no agradava molt per ser poc humà. Fins a Spiderman, els superhéroes no eren càlids. Flash Gordon també era fred, però el Capità Trueno és un heroi calent, amb molta vehemència, alegria, amb problemes: més mediterrani. El superheroi Laporta seria així.
Una televisió temàtica de futbol per a un tipus seriós i que ve de la premsa generalista, com ho duu?
Molt bé, perquè la televisió és un mitjà seriós i el futbol és un esport seriós, encara que de vegades no ho semblin. Tenen cels i inferns, però un periodista seriós té un camp ampli en ells.
Barça TV és el primer mitjà de comunicació que dirigeix en el qual els balanços econòmics no li amoïnen?
Podria ser. Va haver una època en TV3 que tampoc. Només que he arribat al Barça en època de crisi i no hi ha manera de llevar-me els balanços. La meva condemna professional és sofrir pels diners.
Què passa a València amb els mitjans de comunicació en llengua pròpia: excepte RTVV, o han de tancar o estan sota amenaça del Consell, com TV3?
Hi ha uns interessos molt forts i una sensibilitat per una banda de la població que s'ha cregut que tot el que ve de Catalunya contamina. Una part important dels nostres polítics es defineix per una hostilitat cap a la llengua catalana, el que de rebot és una hostilitat cap a la cultura i la llengua valencianes, perquè són el mateix. No em molesta que diguin que l'important és el castellà, però que facin trampa i que diguin que pretenen fomentar el valencià dinamitant-lo en el fons, sí que em sembla greu. Que els defensors del valencià no duguin als seus fills a l'escola en llengua autòctona, no els parlin ni retolin les seves botigues em sembla greu, perquè estan manipulant i enganyant.
A les autoritats catalanes els interessa la C. Valenciana?
A la majoria, ni pensar-lo, en contra del que alguns han venut a València. Ni el 2% ho fa i aquests van de bona fe. La resta és indiferent.
I entenen la realitat valenciana?
Com els és incòmode i el que reben és hostilitat i crítica moltes vegades, la majoria passa de tot. Però hi ha simpatia també. Pensen en com es podria arreglar. És quan dic que tenen molta paciència.
Les degudes televisions autonòmiques tenen sentit en el món plural de la TDT?
Tenen sentit quan tenen sentit, si em permet. Si la televisió valenciana i la catalana serveixen perquè la llengua pròpia no estigui en absoluta minoria, clar que tenen sentit. Igual que la sanitat pública ho té per al qual no pot pagar-se-la.
