Índex
De: http://www.valenciaplaza.com/ver/3759/Radio-Televisi%C3%B3n-Valenciana-acumula-el-67-por-ciento-del-total-de-la-deuda-de-las-televisiones-auton%C3%B3micas.html
Ràdio Televisió Valenciana acumula el 67 per cent del total del deute de les televisions autonòmiques
JORDI FERRER.
El manteniment de l'ens públic origina uns costos anuals de més de 200 milions d'euros, encara que TV3 i Canal Sur superen àmpliament aquest pressupost -La televisió andalusa anuncia una reducció de directius i sous
VALÈNCIA (VP).
El funcionament de la ràdio i la televisió pública valenciana costen més de 200 milions d'euros a l'any, dels quals, aproximadament el 25% es destinen exclusivament al pagament d'interessos pels deutes contrets en els últims nou anys. Amb un pressupost anual que ronda els 360 milions d'euros i uns 2.700 empleats, la radiotelevisió catalana és la més cara de totes les existents a Espanya, per davant de l'andalusa (239 milions d'euros i 1.680 empleats) i la valenciana (200 milions i al voltant de 1.800 empleats).
Els segueixen en la llista la televisió basca (amb un pressupost anual de 179 milions d'euros), la gallega (145), balear (72,6), manchega (67,5), aragonesa (65), canària (56,
, murciana (42), asturiana (39), extremenya (32) i ceutí (5,6). Cantàbria, Castella-Lleó, La Rioja i Navarra no tenen radiotelevisió autonòmica pròpia.
Actualment, el deute de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) es calcula en uns 1.099 milions d'euros, molt per sobre de les d'altres ens autonòmics com el madrileny (205 milions d'euros), balear (260 milions) o gallec (56 milions). Per la seva banda, el deute de l'ens català (uns 1.050 milions d'euros en 2008), el de major dimensió i deficitari, està assumida directament per la Generalitat de Catalunya. Una mica similar ocorria amb Telemadrid fins que en 2002 el Govern presidit llavors per Alberto Ruiz Gallardón va decidir deixar d'avalar el deute de l'empresa, de manera que la quantitat anteriorment citada (205 milions) va ser acumulada en els sis últims exercicis.
La Junta d'Andalusia aporta prop del 75% dels ingressos que compensen el compte de resultats de Ràdio Televisió Andalusa, i en una proporció similar realitzen aportacions als seus ens autonòmics la Generalitat Catalana i el Govern Basc. La Generalitat Valenciana, en canvi, tot just realitza aportacions significatives a la radiotelevisió autonòmica en forma de subvencions, motiu pel qual el deute que acumula l'empresa pública ha de ser liquidada amb operacions de crèdit avalades per la Generalitat.
En resum, que les televisions que no acumulen deute és perquè tot el dèficit està assumida per complet pel govern autonòmic. El deute de Canal 9 és, amb diferència, el més alt de les televisions autonòmiques espanyoles degut bàsicament que la Generalitat no realitza aportacions de forma directa al seu compte de resultats per a evitar-lo, encara que tampoc assumeix el deute de l'ens públic com pròpia en els pressupostos (actua com avalista), malgrat els advertiments en aquest sentit que ja ha rebut en algunes ocasions per part de la Sindicatura de Comptes i altres entitats.
CANVI DE MODEL
El sistema de traspàs' ‘del deute acumulat als comptes autonòmics s'aplicava també en Ràdio Televisió Valenciana fins que en l'any 2000 l'Executiu d'Eduardo Zaplana va escometre una modificació legislativa precisament amb el propòsit d'alleugerir' ‘la càrrega que significava l'ens públic en els pressupostos de la Generalitat. En els seus deu primers anys de funcionament, des d'octubre de 1989 fins a la modificació legal de l'any 2000, la radiotelevisió valenciana va acumular un deute proper als 77 milions d'euros, però aquesta quantitat s'ha anat incrementant pràcticament de forma exponencial fins que en 2007 va arribar a arribar a els 1.140 milions d'euros.
El principal i potser únic intent de frenar aquesta escalada en el deute es va produir en 2003, quan el Govern llavors presidit per José Luis Olivas licità tres concursos per a la privatització dels serveis d'informatius, la producció de 1.800 hores de programació i la gestió de la publicitat, però el següent Consell, també del PP i presidit per Francisco Camps, els va paralitzar poc abans de ser adjudicats. "A més -explica Miguel Mazón, representant del PSPV el consell d'administració de RTVV- tot això ha succeït sense que s'hagi elaborat cap pla d'austeritat ni d'equilibri.
Ni l'antic ni el nou director s'han plantejat de debò una reducció de costos i deute més enllà de la retallada de serveis secundaris com els de vigilància o jardineria". "En 2008 es va produir un ‘salt qualitatiu' en el deute de l'ens públic, a l'enfrontar-se al venciment dels primers préstecs, de manera que es van arribar pràcticament els 50 milions anuals només en paga d'interessos. Els bancs van deixar de creure en Canal 9, fet que va obligar a la Generalitat a emetre més deute públic per a plantar cara al dèficit", afegix Mazón.
A pesar del constant creixement del deute públic, Canal 9 no ha deixat d'adquirir drets d'emissions esportives, com la passada Lliga de Campions o el present campionat de Fórmula 1, i tot això sense que hagi obtingut resposta reeixida en els índexs d'audiència. Els espectadors valencians es van decantar per La Sexta (34,7%) per a seguir l'última carrera de Fórmula 1 en lloc de Canal 9 (9,7%).
JORDI FERRER.
El manteniment de l'ens públic origina uns costos anuals de més de 200 milions d'euros, encara que TV3 i Canal Sur superen àmpliament aquest pressupost -La televisió andalusa anuncia una reducció de directius i sous
VALÈNCIA (VP).
El funcionament de la ràdio i la televisió pública valenciana costen més de 200 milions d'euros a l'any, dels quals, aproximadament el 25% es destinen exclusivament al pagament d'interessos pels deutes contrets en els últims nou anys. Amb un pressupost anual que ronda els 360 milions d'euros i uns 2.700 empleats, la radiotelevisió catalana és la més cara de totes les existents a Espanya, per davant de l'andalusa (239 milions d'euros i 1.680 empleats) i la valenciana (200 milions i al voltant de 1.800 empleats).
Els segueixen en la llista la televisió basca (amb un pressupost anual de 179 milions d'euros), la gallega (145), balear (72,6), manchega (67,5), aragonesa (65), canària (56,
, murciana (42), asturiana (39), extremenya (32) i ceutí (5,6). Cantàbria, Castella-Lleó, La Rioja i Navarra no tenen radiotelevisió autonòmica pròpia. Actualment, el deute de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) es calcula en uns 1.099 milions d'euros, molt per sobre de les d'altres ens autonòmics com el madrileny (205 milions d'euros), balear (260 milions) o gallec (56 milions). Per la seva banda, el deute de l'ens català (uns 1.050 milions d'euros en 2008), el de major dimensió i deficitari, està assumida directament per la Generalitat de Catalunya. Una mica similar ocorria amb Telemadrid fins que en 2002 el Govern presidit llavors per Alberto Ruiz Gallardón va decidir deixar d'avalar el deute de l'empresa, de manera que la quantitat anteriorment citada (205 milions) va ser acumulada en els sis últims exercicis.
La Junta d'Andalusia aporta prop del 75% dels ingressos que compensen el compte de resultats de Ràdio Televisió Andalusa, i en una proporció similar realitzen aportacions als seus ens autonòmics la Generalitat Catalana i el Govern Basc. La Generalitat Valenciana, en canvi, tot just realitza aportacions significatives a la radiotelevisió autonòmica en forma de subvencions, motiu pel qual el deute que acumula l'empresa pública ha de ser liquidada amb operacions de crèdit avalades per la Generalitat.
En resum, que les televisions que no acumulen deute és perquè tot el dèficit està assumida per complet pel govern autonòmic. El deute de Canal 9 és, amb diferència, el més alt de les televisions autonòmiques espanyoles degut bàsicament que la Generalitat no realitza aportacions de forma directa al seu compte de resultats per a evitar-lo, encara que tampoc assumeix el deute de l'ens públic com pròpia en els pressupostos (actua com avalista), malgrat els advertiments en aquest sentit que ja ha rebut en algunes ocasions per part de la Sindicatura de Comptes i altres entitats.
CANVI DE MODEL
El sistema de traspàs' ‘del deute acumulat als comptes autonòmics s'aplicava també en Ràdio Televisió Valenciana fins que en l'any 2000 l'Executiu d'Eduardo Zaplana va escometre una modificació legislativa precisament amb el propòsit d'alleugerir' ‘la càrrega que significava l'ens públic en els pressupostos de la Generalitat. En els seus deu primers anys de funcionament, des d'octubre de 1989 fins a la modificació legal de l'any 2000, la radiotelevisió valenciana va acumular un deute proper als 77 milions d'euros, però aquesta quantitat s'ha anat incrementant pràcticament de forma exponencial fins que en 2007 va arribar a arribar a els 1.140 milions d'euros.
El principal i potser únic intent de frenar aquesta escalada en el deute es va produir en 2003, quan el Govern llavors presidit per José Luis Olivas licità tres concursos per a la privatització dels serveis d'informatius, la producció de 1.800 hores de programació i la gestió de la publicitat, però el següent Consell, també del PP i presidit per Francisco Camps, els va paralitzar poc abans de ser adjudicats. "A més -explica Miguel Mazón, representant del PSPV el consell d'administració de RTVV- tot això ha succeït sense que s'hagi elaborat cap pla d'austeritat ni d'equilibri.
Ni l'antic ni el nou director s'han plantejat de debò una reducció de costos i deute més enllà de la retallada de serveis secundaris com els de vigilància o jardineria". "En 2008 es va produir un ‘salt qualitatiu' en el deute de l'ens públic, a l'enfrontar-se al venciment dels primers préstecs, de manera que es van arribar pràcticament els 50 milions anuals només en paga d'interessos. Els bancs van deixar de creure en Canal 9, fet que va obligar a la Generalitat a emetre més deute públic per a plantar cara al dèficit", afegix Mazón.
A pesar del constant creixement del deute públic, Canal 9 no ha deixat d'adquirir drets d'emissions esportives, com la passada Lliga de Campions o el present campionat de Fórmula 1, i tot això sense que hagi obtingut resposta reeixida en els índexs d'audiència. Els espectadors valencians es van decantar per La Sexta (34,7%) per a seguir l'última carrera de Fórmula 1 en lloc de Canal 9 (9,7%).
