Índex
De: http://www.europapress.es/comunitat-valenciana/valencia-00393/noticia-acpv-presenta-651650-firmas-congreso-promover-television-fronteras-20100622135825.html
ACPV presenta 651.650 signatures en el Congrés per a promoure la 'televisió sense fronteres'
MADRID/VALÈNCIA, 22 Juny (EUROPAPRESS) - A
cció Cultural del País Valencià (ACPV), --protegida per sindicats, associacions ciutadanes i representants del món de la política com Jordi Pujol o Pasqual Maragall i de la cultura com Joan Manuel Serrat, José Carreras o Antoni Tàpies)--, va presentar avui una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) en el Congrés dels Diputats que pretén promoure la 'televisió sense fronteres', amb un total de 651.650 signatures.
Sobre les 11.00 del matí, el president d'Acció Cultural del País Valencià, Eliseo Climent, acompanyat del periodista Julian Garcia Candau; l'advocat i assessor del president Salvador Allèn, Enric Garcés; el pintor Joan Genovés; i l'escriptor i polític Ignasi Riera, destacava davant la porta del Congrés que aquestes signatures intentaran legalitzar l'intercanvi de les televisions i ràdios en llengua catalana, gallega i basca.
En total, de les signatures presentades en 85 caixes, 253.549 pertanyen a la Comunitat Valenciana, 321.150 a Catalunya, 29.472 a Balears, 29.070 a Navarra, 16.141 a País Basc i 2.268 a altres comunitats. Per això, va considerar que, a causa de l'elevada quantitat de signatures rebudes, les societats catalana i valenciana "han complert", al mateix temps que la resta de comunitats, com Galícia, Navarra, País Basc i Balears, han llençat "cap a endavant" i s'han sumat a aquesta proposta, degut al fet que comparteixen els mateixos problemes que les comunitats valenciana i catalana.
Climent va destacar que aquesta iniciativa va néixer fa dos anys, en el moment en el qual la Generalitat valenciana va dir que TV3 "havia de tancar-se" en l'autonomia, encara que "duia 26 anys funcionant allí". "Sempre havia hagut problemes, que amb diàleg se solucionaven, però aquesta vegada no", va subratllar. En aquest sentit, va indicar que davant aquesta situació havia dues opcions: "resignar-se o guanyar per elevació". Per això, es va analitzar que aquest mateix problema ho tenien comunitats com Galícia amb el Bierzo, i Navarra amb Euskadi i es va decidir optar per que aquestes regions decidissin sumar-se a la IPL.
CARTA EUROPEA DE LES LLENGÜES
Així, es va optar per aquesta ILP, sobre la base de la Carta Europea de les Llengües, signada en 1992 pel llavors president de Govern, Felipe González i ratificada per José María Aznar en l'any 2000, i que assenyala que "totes les llengües minoritzades, tant en les televisions i ràdios públiques, s'han d'interconnectar encara que sigui en administracions distintes". A més, es va optar per la Iniciativa perquè en tota la normativa europea del audiovisual existeix la filosofia que el mercat cultural "és indivisible".
En opinió de Climent, "en el cas valencià s'agredia contra aquestes dues bases". Finalment, va assenyalar que ara el problema "està aquí", --en referència al Congrés--, i encara que va destacar que és "complicat" que pugui sortir endavant, va afirmar que si, com a mínim, els partits fan el que han defensat en les seves comunitats, "estarà guanyat".
MADRID/VALÈNCIA, 22 Juny (EUROPAPRESS) - A
cció Cultural del País Valencià (ACPV), --protegida per sindicats, associacions ciutadanes i representants del món de la política com Jordi Pujol o Pasqual Maragall i de la cultura com Joan Manuel Serrat, José Carreras o Antoni Tàpies)--, va presentar avui una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) en el Congrés dels Diputats que pretén promoure la 'televisió sense fronteres', amb un total de 651.650 signatures.
Sobre les 11.00 del matí, el president d'Acció Cultural del País Valencià, Eliseo Climent, acompanyat del periodista Julian Garcia Candau; l'advocat i assessor del president Salvador Allèn, Enric Garcés; el pintor Joan Genovés; i l'escriptor i polític Ignasi Riera, destacava davant la porta del Congrés que aquestes signatures intentaran legalitzar l'intercanvi de les televisions i ràdios en llengua catalana, gallega i basca.
En total, de les signatures presentades en 85 caixes, 253.549 pertanyen a la Comunitat Valenciana, 321.150 a Catalunya, 29.472 a Balears, 29.070 a Navarra, 16.141 a País Basc i 2.268 a altres comunitats. Per això, va considerar que, a causa de l'elevada quantitat de signatures rebudes, les societats catalana i valenciana "han complert", al mateix temps que la resta de comunitats, com Galícia, Navarra, País Basc i Balears, han llençat "cap a endavant" i s'han sumat a aquesta proposta, degut al fet que comparteixen els mateixos problemes que les comunitats valenciana i catalana.
Climent va destacar que aquesta iniciativa va néixer fa dos anys, en el moment en el qual la Generalitat valenciana va dir que TV3 "havia de tancar-se" en l'autonomia, encara que "duia 26 anys funcionant allí". "Sempre havia hagut problemes, que amb diàleg se solucionaven, però aquesta vegada no", va subratllar. En aquest sentit, va indicar que davant aquesta situació havia dues opcions: "resignar-se o guanyar per elevació". Per això, es va analitzar que aquest mateix problema ho tenien comunitats com Galícia amb el Bierzo, i Navarra amb Euskadi i es va decidir optar per que aquestes regions decidissin sumar-se a la IPL.
CARTA EUROPEA DE LES LLENGÜES
Així, es va optar per aquesta ILP, sobre la base de la Carta Europea de les Llengües, signada en 1992 pel llavors president de Govern, Felipe González i ratificada per José María Aznar en l'any 2000, i que assenyala que "totes les llengües minoritzades, tant en les televisions i ràdios públiques, s'han d'interconnectar encara que sigui en administracions distintes". A més, es va optar per la Iniciativa perquè en tota la normativa europea del audiovisual existeix la filosofia que el mercat cultural "és indivisible".
En opinió de Climent, "en el cas valencià s'agredia contra aquestes dues bases". Finalment, va assenyalar que ara el problema "està aquí", --en referència al Congrés--, i encara que va destacar que és "complicat" que pugui sortir endavant, va afirmar que si, com a mínim, els partits fan el que han defensat en les seves comunitats, "estarà guanyat".
