Índex
De: http://www.laverdad.es/alicante/v/20100718/cultura/esta-casa-hacen-peliculas-20100718.html
«En aquesta casa es fan pel·lícules, no política»
8.07.10 - 00:24 - SERGIO BALSEYRO | ALACANT.
Elsa Martínez és la segona responsable del complex alacantí, triada «per una capacitat demostrada en 14 anys» de treball
Els estudis de La Ciutat de la Llum compleixen cinc anys d'existència amb el rodatge de 48 pel·lícules i ja s'han convertit en «una oportunitat única per a la província d'Alacant, la Comunitat Valenciana i per a tota Espanya», segons la directora general, Elsa Martínez, qui assegura que aquest projecte «va dinamitzar fa cinc anys una indústria audiovisual que tenia una pedrera important lluny de ser negoci i realitat de futur».
La seva creació «fa real la possibilitat que aquesta indústria sigui una de les grans fonts econòmiques de la nostra ciutat i província», argumenta. La directora del complex comenta que quan es genera un projecte estratègic es dinamitzen bases com el sector productiu valencià arribant a la «dinamització absoluta». Orgullosa en el seu lloc, defensa que «a Espanya no existeixen estudis com aquest, ni fa cinc anys, ni en un futur, perquè es va trobar un buit de mercat competitiu».
PER QUÈ A ALACANT?
Per a Elsa Martínez, «perquè té unes meravelloses condicions de rodatge, el clima, llum, falta de pluges, el backlot, el tanc etc, ja que un estudi no solament són els seus platós, també estan els exteriors, localitzacions, i tot allò que reduïx els costos i fa que els productors inverteixin. És bàsic el que ho envolta, i la variació geogràfica és important, els escenaris naturals, i Alacant és una de les regions més variopintes d'Espanya, perquè en cent quilòmetres tens espècies tropicals, zones muntanyenques semblants al nord, i a més està bé comunicat, tenint al sud els deserts que freguen Murcia, per al que no fa falta anar-se a Almería».
Aquesta realitat «tangible» fa també que en Ciutat de la Llum es pugui «fer de tot». Hi ha, per a la directora general, «altra sèrie d'elements que justifiquen la seva presència, com el teixit audiovisual qualificat valencià, i a més d'aquesta xarxa que està des dels anys 60 cal sumar un fet diferencial, la capacitat turística i hotelera». Si es plantegés en valència, «encara que ara ha millorat amb els grans esdeveniments, no té un teixit hoteler habituat a grans masses, mentre que Alacant té la capàcidad d'albergar qualsevol producció amb costos bons i negociables».
A més, hi ha altres ingredients favorables per a Alacant, «es proximitat al mar, l'aeroport, amb la importància del seu tràfic i la possibilitat de connectar-se amb vols directes». Martínez parla d'altre factor positiu, «l'actitud de la ciutat, molt compromesa i oberta a l'intercanvi, que no té problemes a variar la seua idiosincracia, perquè l'alacantí està acostumat a viure amb el que li toqui, amb gent de fora, i això ho noten els actors, que se senten còmodes a Alacant, estan tranquils, el que en un entorn més diferent seria complicat».
GRANS I PETITES PEL·LÍCULES
Amb la crisi, «el mercat de cinema s'ha segmentat i polaritzat com qualsevol altre negoci. D'aquesta forma ara hi ha grans o mitjanes produccions, encara que alguns projectes també s'han ralentit». Per a ella «ara hi ha menys cinema conjuntural i més de gran oportunitat». Prova d'això serà el rodatge en els pròxims mesos de la superproducció 'Impossible', que «és factible en plena crisi». A més, en aquests temps «s'aguditza l'enginy per a treballar amb l'exterior, i ara qualsevol productor ven a Amèrica». Per altra banda, les cadenes de televisió «miren produccions amb més pressupost amb les quals eviten costos adversos i marges d'error»
LLEI DEL CINEMA
En ple debat sobre la regulació del sector, Elsa Martínez es posiciona a favor a una llei que creu «bona, perquè no es pot afavorir només a les petites pel·lícules, i aquestes han de tenir cabuda des del punt de vista cultural, d'altres creatius més que com audiovisual industrial, perquè el mercat prioritza».
EL CINEMA ALACANTÍ
Al cinema de la terra «se li ha tractat especialment bé», assegura Martínez. Exemples d'ells són el suport a 'Estigmes', 'Cinc metres quadrats'. També és cert que en un moment de crisi, «el comitè del IVAC prioritza altres costos per rendibilitat, però pel·lícules com 'Impossible' són l'oportunitat perquè aquest audiovisual alacantí treballi en empreses òptimes, perquè jo mateixa voldria treballar amb Bayona». A més, vam donar «projectes sensibles» com el llarg 'Myna es va', i a ella li consta que el seu antecessor en el càrrec, «José María Rodríguez Galan també donava suport al cinema alacantí». La Ciutat de la Llum dóna suport «el cinema, patrocinant curts com 'Hemisferi', 'Adéu Papà, adéu Mamà' o el festival.
El FESTIVAL DE CINEMA
Assegura la directora general que el certamen alacantí és una «magnífica idea per a la ciutat», però creu que «es pot fer més», i té pendent «una conversa amb Vicente Seva per a donar suport amb contactes, idees i possibilitats de futur». Per a la directora general, «al festival li falta una segmentació, una identitat en el panorama espanyol, i caldria buscar un codi d'identitat que el persevere i mediatice». Per a ella «falta donar un pas més, per a tenir la capacitat de crear una empremta, d'acord amb l'Ajuntament. Seria interessant crear una opció de mercat».
Pensa que no existeix «un mercat a Espanya per als curts, però es podria veure al voltant de la comercialització d'ells». Com exemple, «la Fnac edita un DVD amb els millors curts del cinema espanyol, i podríem ser els primers perquè un acudeixi a una sala, un petit mercat que fes que actors i productors fossin part del negoci», ja que ·el cinema és aparador però darrere ha de tenir un mercat, i es podrien fer seminaris estratègics, perquè el festival és un aparador però no solament de la ciutat».
UN CÀRREC PÚBLIC I LA POLÍTICA
Fins que punt intervenen els partits i la política en la Ciutat de la Llum?. Elsa Martínez recorda que és directora general «d'una societat pública, però tinc un càrrec institucional, no polític. És obvi que participo de la política institucional, però no hi ha política de partit». Reconeix que «tot el món sap que sóc del PP, però aquí estic per a gestionar, i se m'ha triat per aquesta capacitat més que demostrada en catorze anys d'estar a l'altre costat de les trinxeres, en la vida de mercat.
A l'unir aquesta capacitat institucional i el món privat tenia el perfil mixt per a dur aquest càrrec». Elsa insisteix; «En aquesta casa es fan pel·lícules, no política, es genera indústria i és part de la meva responsabilitat». A més, pensa que ha estat «boníssim» que sigui la Generalitat la qual fes aquests estudis «perquè una inversió tan potent sigui real. Per a una empresa privada seria impossible fer-lo, i solament ho pot fer un govern amb cost social, i una inversió a mitjan i llarg termini»
PRIVATITZACIÓ
Que els estudis arribin a mans privades «no és un plantejament que ara es realitzi, perquè la Generalitat vol que aquest projecte es rendibilitzi en la societat, i que aquesta inversió del contribuent tingui una quota de repercussió en ell, encara que això no vol dir que en el futur es plantegi»
CENTRE D'ESTUDIS I PLATÓS
Quan se li comenta que el Centre d'Estudis i els platós estan molt prop i alhora molt lluny, Elsa Martínez recorda que aquesta direcció és patrona del Centre. «Des que ho conec, el suport al Centre d'Estudis ha estat prioritari, en la recerca de punts comuns, beques, intercanvis, i a més, aquesta casa és el major centre de pràctiques per a ells». La directora general recorda que «acaba de sortir una primera graduació, amb un acte emotiu». Per a ella «el director s'ha implicat molt i la societat reconeix el paper del centre».
8.07.10 - 00:24 - SERGIO BALSEYRO | ALACANT.
Elsa Martínez és la segona responsable del complex alacantí, triada «per una capacitat demostrada en 14 anys» de treball
Els estudis de La Ciutat de la Llum compleixen cinc anys d'existència amb el rodatge de 48 pel·lícules i ja s'han convertit en «una oportunitat única per a la província d'Alacant, la Comunitat Valenciana i per a tota Espanya», segons la directora general, Elsa Martínez, qui assegura que aquest projecte «va dinamitzar fa cinc anys una indústria audiovisual que tenia una pedrera important lluny de ser negoci i realitat de futur».
La seva creació «fa real la possibilitat que aquesta indústria sigui una de les grans fonts econòmiques de la nostra ciutat i província», argumenta. La directora del complex comenta que quan es genera un projecte estratègic es dinamitzen bases com el sector productiu valencià arribant a la «dinamització absoluta». Orgullosa en el seu lloc, defensa que «a Espanya no existeixen estudis com aquest, ni fa cinc anys, ni en un futur, perquè es va trobar un buit de mercat competitiu».
PER QUÈ A ALACANT?
Per a Elsa Martínez, «perquè té unes meravelloses condicions de rodatge, el clima, llum, falta de pluges, el backlot, el tanc etc, ja que un estudi no solament són els seus platós, també estan els exteriors, localitzacions, i tot allò que reduïx els costos i fa que els productors inverteixin. És bàsic el que ho envolta, i la variació geogràfica és important, els escenaris naturals, i Alacant és una de les regions més variopintes d'Espanya, perquè en cent quilòmetres tens espècies tropicals, zones muntanyenques semblants al nord, i a més està bé comunicat, tenint al sud els deserts que freguen Murcia, per al que no fa falta anar-se a Almería».
Aquesta realitat «tangible» fa també que en Ciutat de la Llum es pugui «fer de tot». Hi ha, per a la directora general, «altra sèrie d'elements que justifiquen la seva presència, com el teixit audiovisual qualificat valencià, i a més d'aquesta xarxa que està des dels anys 60 cal sumar un fet diferencial, la capacitat turística i hotelera». Si es plantegés en valència, «encara que ara ha millorat amb els grans esdeveniments, no té un teixit hoteler habituat a grans masses, mentre que Alacant té la capàcidad d'albergar qualsevol producció amb costos bons i negociables».
A més, hi ha altres ingredients favorables per a Alacant, «es proximitat al mar, l'aeroport, amb la importància del seu tràfic i la possibilitat de connectar-se amb vols directes». Martínez parla d'altre factor positiu, «l'actitud de la ciutat, molt compromesa i oberta a l'intercanvi, que no té problemes a variar la seua idiosincracia, perquè l'alacantí està acostumat a viure amb el que li toqui, amb gent de fora, i això ho noten els actors, que se senten còmodes a Alacant, estan tranquils, el que en un entorn més diferent seria complicat».
GRANS I PETITES PEL·LÍCULES
Amb la crisi, «el mercat de cinema s'ha segmentat i polaritzat com qualsevol altre negoci. D'aquesta forma ara hi ha grans o mitjanes produccions, encara que alguns projectes també s'han ralentit». Per a ella «ara hi ha menys cinema conjuntural i més de gran oportunitat». Prova d'això serà el rodatge en els pròxims mesos de la superproducció 'Impossible', que «és factible en plena crisi». A més, en aquests temps «s'aguditza l'enginy per a treballar amb l'exterior, i ara qualsevol productor ven a Amèrica». Per altra banda, les cadenes de televisió «miren produccions amb més pressupost amb les quals eviten costos adversos i marges d'error»
LLEI DEL CINEMA
En ple debat sobre la regulació del sector, Elsa Martínez es posiciona a favor a una llei que creu «bona, perquè no es pot afavorir només a les petites pel·lícules, i aquestes han de tenir cabuda des del punt de vista cultural, d'altres creatius més que com audiovisual industrial, perquè el mercat prioritza».
EL CINEMA ALACANTÍ
Al cinema de la terra «se li ha tractat especialment bé», assegura Martínez. Exemples d'ells són el suport a 'Estigmes', 'Cinc metres quadrats'. També és cert que en un moment de crisi, «el comitè del IVAC prioritza altres costos per rendibilitat, però pel·lícules com 'Impossible' són l'oportunitat perquè aquest audiovisual alacantí treballi en empreses òptimes, perquè jo mateixa voldria treballar amb Bayona». A més, vam donar «projectes sensibles» com el llarg 'Myna es va', i a ella li consta que el seu antecessor en el càrrec, «José María Rodríguez Galan també donava suport al cinema alacantí». La Ciutat de la Llum dóna suport «el cinema, patrocinant curts com 'Hemisferi', 'Adéu Papà, adéu Mamà' o el festival.
El FESTIVAL DE CINEMA
Assegura la directora general que el certamen alacantí és una «magnífica idea per a la ciutat», però creu que «es pot fer més», i té pendent «una conversa amb Vicente Seva per a donar suport amb contactes, idees i possibilitats de futur». Per a la directora general, «al festival li falta una segmentació, una identitat en el panorama espanyol, i caldria buscar un codi d'identitat que el persevere i mediatice». Per a ella «falta donar un pas més, per a tenir la capacitat de crear una empremta, d'acord amb l'Ajuntament. Seria interessant crear una opció de mercat».
Pensa que no existeix «un mercat a Espanya per als curts, però es podria veure al voltant de la comercialització d'ells». Com exemple, «la Fnac edita un DVD amb els millors curts del cinema espanyol, i podríem ser els primers perquè un acudeixi a una sala, un petit mercat que fes que actors i productors fossin part del negoci», ja que ·el cinema és aparador però darrere ha de tenir un mercat, i es podrien fer seminaris estratègics, perquè el festival és un aparador però no solament de la ciutat».
UN CÀRREC PÚBLIC I LA POLÍTICA
Fins que punt intervenen els partits i la política en la Ciutat de la Llum?. Elsa Martínez recorda que és directora general «d'una societat pública, però tinc un càrrec institucional, no polític. És obvi que participo de la política institucional, però no hi ha política de partit». Reconeix que «tot el món sap que sóc del PP, però aquí estic per a gestionar, i se m'ha triat per aquesta capacitat més que demostrada en catorze anys d'estar a l'altre costat de les trinxeres, en la vida de mercat.
A l'unir aquesta capacitat institucional i el món privat tenia el perfil mixt per a dur aquest càrrec». Elsa insisteix; «En aquesta casa es fan pel·lícules, no política, es genera indústria i és part de la meva responsabilitat». A més, pensa que ha estat «boníssim» que sigui la Generalitat la qual fes aquests estudis «perquè una inversió tan potent sigui real. Per a una empresa privada seria impossible fer-lo, i solament ho pot fer un govern amb cost social, i una inversió a mitjan i llarg termini»
PRIVATITZACIÓ
Que els estudis arribin a mans privades «no és un plantejament que ara es realitzi, perquè la Generalitat vol que aquest projecte es rendibilitzi en la societat, i que aquesta inversió del contribuent tingui una quota de repercussió en ell, encara que això no vol dir que en el futur es plantegi»
CENTRE D'ESTUDIS I PLATÓS
Quan se li comenta que el Centre d'Estudis i els platós estan molt prop i alhora molt lluny, Elsa Martínez recorda que aquesta direcció és patrona del Centre. «Des que ho conec, el suport al Centre d'Estudis ha estat prioritari, en la recerca de punts comuns, beques, intercanvis, i a més, aquesta casa és el major centre de pràctiques per a ells». La directora general recorda que «acaba de sortir una primera graduació, amb un acte emotiu». Per a ella «el director s'ha implicat molt i la societat reconeix el paper del centre».
