Índex
De: http://www.elmundo.es/elmundo/2010/07/20/valencia/1279660455.html
Un llargmetratge mileurista
Francisco Álvarez | València Actualitzat dimecres 21/07/2010 11:03 hores *
El telèfon del director Samuel Domingo tira fum. Igual que el seu cap. Les seves neurones van donar recer a l'argument del seu primer llargmetratge. Tres mesos després està a punt de finalitzar el rodatge. Sense pressupost algun. Al final, el cost del projecte cinematogràfic ascendeix a 1.000 euros, encara que una producció d'aquest calibre està valorada en al voltant de 250.000 euros. "Gairebé tot se'ns ha anat en menjar. El mínim era tenir a l'equip bé alimentat", bromeja Domingo, fotògraf i realitzador amb vocació de director de cinema.
Ningú no ha cobrat (ni cobrarà) un euro. Tècnics, actors, operadors de so, directors de fotografia i elèctrics treballen des de fa més d'un mes per amor a l'art. Domingo, director, productor i guionista, no s'explica com ha assolit reunir a un grup de 50 professionals per a un projecte, de moment, deficitari. Els seus únics avals són la il·lusió, les grans dosis de creativitat que atresora i un bon nombre de curts amb els quals ja s'ha fet un nom en l'escena independent valenciana.
Un equip de confiança
Amb aquestes credencials, va reclutar als també productors Marc Martínez i Juan Carlos del Rincón, de Menara Produccions, que col·laboren en les despeses. Els altre són vells coneguts, amics, antics companys de l'audiovisual valencià. "Perquè algú s'animi a treballar amb tu desinteressadament cal tenir una relació de confiança prèvia", explica. La mateixa que han demostrat diverses empreses del sector, que han prestat el material tècnic necessari per al rodatge. Compten, a més, amb un patrocinador en tota regla. La marca granadina de cerveses Alhambra ha aportat les ampolles que apareixen en el metratge, així com tota l'aigua d'aquesta producció, que es troba ja en una fase molt avançada.
De fet, el pròxim dia 1 d'agost finalitzaran les sessions de rodatge, que s'han concentrat en tot just un mes per a aprofitar les vacances dels actors. "Ells han marcat el calendari, no així l'equip tècnic que ha variat en funció de la seva disponibilitat", admet Domingo.
Experiència col·lectiva
L'experiència, al seu judici, està sent tot un èxit: "Ha superat totes les meves expectatives, tant per la qualitat com pel grau d'implicació de l'equip". En aquesta experiència cooperativa, tota aportació es rep amb els braços oberts: "Per exemple, els diàlegs s'han improvisat entre tots, per això la pel·lícula és col·lectiva. Té molt d'experiment." Si es compleixen els terminis, la pel·lícula podria estar enllestida al setembre, encara que previsiblement no es distribuirà en cinemes. "Arribar a les sales seria una mica insuperable, un somni", reconeix el propi director.
El camí per a arribar-lo a passa per una llarga travessia pels molts festivals que ja admeten films en format digital. Domingo ja pensa a Sitges: "Seria idoni perquè té un toc de fantasia". Amb el títol encara en l'aire, la cinta narra la història d'una comunitat tancada en una casa laberíntica en la qual existeixen jerarquies, interessos i lluites i que oscil·la entre el fantàstic i l'absurd.
Sense subvencions
Sense subvencions, la complexa història de Samuel Domingo veurà la llum gràcies al treball en equip. "Si haguéssim d'atendre a les condicions normals en les quals es roda un llargmetratge estaríem condemnats a deixar bones històries en el calaix", apunten els productors. Juan Carlos del Rincón va més enllà: "No és que no vulguem treballar sense cobrar [de fet, els ingressos que poguessin generar-se es repartiran entre tots], però no podem estar desocupats a costa de les subvencions". No són pidolaires ni romàntics ni il·lusos. Només pretenen fer cinema. Amb els seus propis mitjans.
Francisco Álvarez | València Actualitzat dimecres 21/07/2010 11:03 hores *
El telèfon del director Samuel Domingo tira fum. Igual que el seu cap. Les seves neurones van donar recer a l'argument del seu primer llargmetratge. Tres mesos després està a punt de finalitzar el rodatge. Sense pressupost algun. Al final, el cost del projecte cinematogràfic ascendeix a 1.000 euros, encara que una producció d'aquest calibre està valorada en al voltant de 250.000 euros. "Gairebé tot se'ns ha anat en menjar. El mínim era tenir a l'equip bé alimentat", bromeja Domingo, fotògraf i realitzador amb vocació de director de cinema.
Ningú no ha cobrat (ni cobrarà) un euro. Tècnics, actors, operadors de so, directors de fotografia i elèctrics treballen des de fa més d'un mes per amor a l'art. Domingo, director, productor i guionista, no s'explica com ha assolit reunir a un grup de 50 professionals per a un projecte, de moment, deficitari. Els seus únics avals són la il·lusió, les grans dosis de creativitat que atresora i un bon nombre de curts amb els quals ja s'ha fet un nom en l'escena independent valenciana.
Un equip de confiança
Amb aquestes credencials, va reclutar als també productors Marc Martínez i Juan Carlos del Rincón, de Menara Produccions, que col·laboren en les despeses. Els altre són vells coneguts, amics, antics companys de l'audiovisual valencià. "Perquè algú s'animi a treballar amb tu desinteressadament cal tenir una relació de confiança prèvia", explica. La mateixa que han demostrat diverses empreses del sector, que han prestat el material tècnic necessari per al rodatge. Compten, a més, amb un patrocinador en tota regla. La marca granadina de cerveses Alhambra ha aportat les ampolles que apareixen en el metratge, així com tota l'aigua d'aquesta producció, que es troba ja en una fase molt avançada.
De fet, el pròxim dia 1 d'agost finalitzaran les sessions de rodatge, que s'han concentrat en tot just un mes per a aprofitar les vacances dels actors. "Ells han marcat el calendari, no així l'equip tècnic que ha variat en funció de la seva disponibilitat", admet Domingo.
Experiència col·lectiva
L'experiència, al seu judici, està sent tot un èxit: "Ha superat totes les meves expectatives, tant per la qualitat com pel grau d'implicació de l'equip". En aquesta experiència cooperativa, tota aportació es rep amb els braços oberts: "Per exemple, els diàlegs s'han improvisat entre tots, per això la pel·lícula és col·lectiva. Té molt d'experiment." Si es compleixen els terminis, la pel·lícula podria estar enllestida al setembre, encara que previsiblement no es distribuirà en cinemes. "Arribar a les sales seria una mica insuperable, un somni", reconeix el propi director.
El camí per a arribar-lo a passa per una llarga travessia pels molts festivals que ja admeten films en format digital. Domingo ja pensa a Sitges: "Seria idoni perquè té un toc de fantasia". Amb el títol encara en l'aire, la cinta narra la història d'una comunitat tancada en una casa laberíntica en la qual existeixen jerarquies, interessos i lluites i que oscil·la entre el fantàstic i l'absurd.
Sense subvencions
Sense subvencions, la complexa història de Samuel Domingo veurà la llum gràcies al treball en equip. "Si haguéssim d'atendre a les condicions normals en les quals es roda un llargmetratge estaríem condemnats a deixar bones històries en el calaix", apunten els productors. Juan Carlos del Rincón va més enllà: "No és que no vulguem treballar sense cobrar [de fet, els ingressos que poguessin generar-se es repartiran entre tots], però no podem estar desocupats a costa de les subvencions". No són pidolaires ni romàntics ni il·lusos. Només pretenen fer cinema. Amb els seus propis mitjans.
