Índex
De: http://www.cincodias.com/articulo/empresas/extrano-negocio-estudios-cine-Ciudad-Luz/20100910cdscdiemp_15/cdsemp/
L'estrany negoci dels estudis de cinema Ciutat de la Llum
La Generalitat va pagar a productores 4,5 milions per rodar allí en 2009.
Joaquim Clemente - València - 10/09/2010.
La política de grans esdeveniments que ha defensat la Generalitat Valenciana en els ja gairebé 16 anys que governa el Partit Popular s'esquerda amb el pas del temps. Si Terra Mítica, emblema d'una estratègia iniciada per Eduardo Zaplana, passa totes les penúries econòmiques possibles, altres projectes de similar ambició corren el risc de compartir similars penalitats. Un d'ells, ideat durant l'època de Zaplana però desenvolupat i impulsat fonamentalment pel president actual, Francisco Camps, és Ciutat de la Llum, uns estudis de cinema situats a Alacant finançats íntegrament per la Generalitat i que són una ruïna des del punt de vista econòmic.
Segons els comptes de l'any 2009, fets públics ahir juntament amb la resta del Compte General de la Generalitat Valenciana, Ciutat de la Llum va registrar unes pèrdues de 24,23 milions d'euros, gairebé un 10% més que l'any anterior. No obstant això, no és aquest el detall més cridaner dels comptes. Sobretot perquè hi ha un fet clau en la forma de funcionar d'aquesta empresa pública.
Se suposa que els estudis haurien de tenir ingressos per que les productores paguessin per rodar en els estudis d'Alacant. No obstant això, la pràctica és pràcticament la contrària. Ciutat de la Llum paga a les productores per gravar allí. En teoria aquesta forma de funcionar estava prevista per a l'arrencada d'unes instal·lacions que es van engegar en 2006. No obstant això, amb el pas dels exercicis no s'aprecia un increment notable en els ingressos de l'activitat i es manté un elevat pagament de subvencions als projectes que es roden en els estudis.
En 2009, Ciutat de la Llum va pagar 4,5 milions d'euros a una mica més d'una desena de produccions, amb una xifra mitjana de 350.000 euros. Només la productora de sèrie que emet Canal 9 L'Alqueria Blanca, va sobrepassar amb escreix aquesta xifra, al percebre en l'exercici passat 1,14 milions d'euros. A més, segons consta en els mateixos comptes, s'han anticipat altres 2,82 milions d'euros a altra desena de produccions previstes per a 2010.
Tots estan molt lluny del major esforç subvencionador de Ciutat de la Llum, que va pagar 4,7 milions a la productora d'Astérix en els Jocs Olímpics. No es pot dir que aquestes quantitats pagades a les productores per rodar en Ciutat de la Llum suposin un imant d'ingressos per a la companyia. En 2009, la xifra de negocis de l'empresa pública tot just va superar els 0,3 milions d'euros. Només les despeses de personal, 0,96 milions, superen amb escreix els ingressos.
La Generalitat defensa que aquesta inversió té com objectiu potenciar el sector audiovisual a la Comunitat Valenciana i que l'efecte de la inversió té beneficis en la societat més enllà dels purament comptables. Aquesta aposta, no obstant això, xoca amb el que pensen altres actors del sector audiovisual europeu, entre ells Pinewood, els grans estudis privats britànics on es graven les pel·lícules de James Bond, que mantenen una denúncia davant la Comissió Europea (CE) de la Competència.
La CE manté oberta una investigació per a determinar si el finançament concedit per la Generalitat a Ciutat de la Llum constituïx una ajuda pública il·legal que falseja la competència entre estudis cinematogràfics europeus. Al·leguen les denunciants que és difícil competir contra unes instal·lacions que paguen per aconseguir clients, usant per a això diners públics. El complex cinematogràfic d'Alacant, que se segueix ampliant amb noves instal·lacions, tenia previst arribar a resultats positius aquest mateix any. No obstant això, segons consta en la memòria, "com a conseqüència de la ralentització en l'execució del projecte a causa de la situació de crisi econòmica generalitzada que impedeix l'aplicació de recursos econòmics al mateix en l'actualitat, l'obtenció de beneficis es preveu a mitjà termini".
Ciutat de la Llum compta amb la participació en la gestió d'una empresa privada, Aguamarga, que manté amb Ciutat de la Llum un acord que ha estat reiteradament criticat per la seva falta de claredat per la Sindicatura de Comptes, l'auditor públic dels comptes autonòmics.
La Generalitat va pagar a productores 4,5 milions per rodar allí en 2009.
Joaquim Clemente - València - 10/09/2010.
La política de grans esdeveniments que ha defensat la Generalitat Valenciana en els ja gairebé 16 anys que governa el Partit Popular s'esquerda amb el pas del temps. Si Terra Mítica, emblema d'una estratègia iniciada per Eduardo Zaplana, passa totes les penúries econòmiques possibles, altres projectes de similar ambició corren el risc de compartir similars penalitats. Un d'ells, ideat durant l'època de Zaplana però desenvolupat i impulsat fonamentalment pel president actual, Francisco Camps, és Ciutat de la Llum, uns estudis de cinema situats a Alacant finançats íntegrament per la Generalitat i que són una ruïna des del punt de vista econòmic.
Segons els comptes de l'any 2009, fets públics ahir juntament amb la resta del Compte General de la Generalitat Valenciana, Ciutat de la Llum va registrar unes pèrdues de 24,23 milions d'euros, gairebé un 10% més que l'any anterior. No obstant això, no és aquest el detall més cridaner dels comptes. Sobretot perquè hi ha un fet clau en la forma de funcionar d'aquesta empresa pública.
Se suposa que els estudis haurien de tenir ingressos per que les productores paguessin per rodar en els estudis d'Alacant. No obstant això, la pràctica és pràcticament la contrària. Ciutat de la Llum paga a les productores per gravar allí. En teoria aquesta forma de funcionar estava prevista per a l'arrencada d'unes instal·lacions que es van engegar en 2006. No obstant això, amb el pas dels exercicis no s'aprecia un increment notable en els ingressos de l'activitat i es manté un elevat pagament de subvencions als projectes que es roden en els estudis.
En 2009, Ciutat de la Llum va pagar 4,5 milions d'euros a una mica més d'una desena de produccions, amb una xifra mitjana de 350.000 euros. Només la productora de sèrie que emet Canal 9 L'Alqueria Blanca, va sobrepassar amb escreix aquesta xifra, al percebre en l'exercici passat 1,14 milions d'euros. A més, segons consta en els mateixos comptes, s'han anticipat altres 2,82 milions d'euros a altra desena de produccions previstes per a 2010.
Tots estan molt lluny del major esforç subvencionador de Ciutat de la Llum, que va pagar 4,7 milions a la productora d'Astérix en els Jocs Olímpics. No es pot dir que aquestes quantitats pagades a les productores per rodar en Ciutat de la Llum suposin un imant d'ingressos per a la companyia. En 2009, la xifra de negocis de l'empresa pública tot just va superar els 0,3 milions d'euros. Només les despeses de personal, 0,96 milions, superen amb escreix els ingressos.
La Generalitat defensa que aquesta inversió té com objectiu potenciar el sector audiovisual a la Comunitat Valenciana i que l'efecte de la inversió té beneficis en la societat més enllà dels purament comptables. Aquesta aposta, no obstant això, xoca amb el que pensen altres actors del sector audiovisual europeu, entre ells Pinewood, els grans estudis privats britànics on es graven les pel·lícules de James Bond, que mantenen una denúncia davant la Comissió Europea (CE) de la Competència.
La CE manté oberta una investigació per a determinar si el finançament concedit per la Generalitat a Ciutat de la Llum constituïx una ajuda pública il·legal que falseja la competència entre estudis cinematogràfics europeus. Al·leguen les denunciants que és difícil competir contra unes instal·lacions que paguen per aconseguir clients, usant per a això diners públics. El complex cinematogràfic d'Alacant, que se segueix ampliant amb noves instal·lacions, tenia previst arribar a resultats positius aquest mateix any. No obstant això, segons consta en la memòria, "com a conseqüència de la ralentització en l'execució del projecte a causa de la situació de crisi econòmica generalitzada que impedeix l'aplicació de recursos econòmics al mateix en l'actualitat, l'obtenció de beneficis es preveu a mitjà termini".
Ciutat de la Llum compta amb la participació en la gestió d'una empresa privada, Aguamarga, que manté amb Ciutat de la Llum un acord que ha estat reiteradament criticat per la seva falta de claredat per la Sindicatura de Comptes, l'auditor públic dels comptes autonòmics.
