Índex
De: http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/11/22/presidente-consejo-rtvv-pide-privatizar-ente-opinion-consell/759182.html
El president del consell de RTVV demana privatitzar l'ens contra l'opinió del Consell
Emilio Fernández, del PP, trenca amb la postura del partit davant la greu situació de la cadena, amb 1.126 milions de deute "És insostenible. Qui vulgui negar-lo és ximple o hipòcrita", diu
L. G. VALÈNCIA
El debat sobre al futur de Radiotelevisió Valenciana (RTVV), un pou sense fons de pèrdues per a la Generalitat, va sofrir ahir una nova volta de rosca. Emilio Fernández, president del Consell d'Administració de RTVV, va reclamar la privatització urgent de l'ens públic, amb l'excepció dels serveis informatius. "Crec que totes les cadenes autonòmiques, per descomptat, han de ser privatitzades, menys els informatius", va dir Fernández en la Cadena Ser. "Les coses són insostenibles i greus. Els problemes estan aquí. Qui vulgui negar-lo és ximple o hipòcrita", va afegir.
També va criticar en les seves declaracions d'ahir que els consells estan "en mans dels polítics i mai de professionals. Els consells estan per a controlar". Igualment, va qüestionar l'emissió de futbol en la televisió pública, pagat per tots siguin o no aficionats. Les paraules de Fernández, un històric en el consell de RTVV com membre del PP, arriben en ple debat sobre la idoneïtat del model, i amb un clar conflicte de postures entre el Partit Popular espanyol, que està a favor d'impulsar la privatització dels canals automàtic, i el Consell valencià, que no vol escoltar parlar de l'assumpte.
Precisament, la setmana passada els populars van registrar en el Congrés una proposició no de llei perquè les autonomies puguin externalitzar la gestió de les seves cadenes, encara que sense alterar la privatització pública. María Dolores de Cospedal, número dos del PP i presidenta del partit a Castella-la Manxa, ja havia proposat la privatització en la seva autonomia fa mesos.
Enfront d'això, la portaveu del Consell, Paula Sánchez de León, va descartar en el mes de setembre que vagi a haver canvis en el model de gestió. Canal 9 "es va crear com ens públic" per a fomentar l'ús de la llengua i vertebrar la Comunitat Valenciana, motius que "segueixen plenament vigents", va venir a dir. De fet, en la roda de premsa posterior al ple del Consell del passat divendres, la portaveu es va manifestar en els mateixos termes.
Ahir, després de les declaracions del president del Consell d'Administració des de RTVV, des de Presidència van guardar silenci i es van remetre a les paraules de la portaveu del divendres. El debat sobre la gestió de RTVV està fundat, lògicament, en la gravísima situació econòmica que travessa la cadena. Segons les últimes dades de la Generalitat, el forat de RTVV ja arriba a els 1.126 milions.
"No sé què n'opina" Camps
Aquest fet no va evitar que, no obstant això, les paraules d'Emilio Fernández sorprenguessin en cercles populars. Fernández pertany al Consell d'Administració de RTVV des que es va crear. Primer com conseller, i des de 1999 com president. Fernández, empresari que va arribar a la presidència del consell com home de confiança del ex cap del Consell Eduardo Zaplana, va ser dels quals es van adaptar al nou temps campsista, mantenint-se en aquest lloc clau fins a la data i seguint les directrius de Presidència de la Generalitat. D'aquí també la sorpresa per unes declaracions en les quals Fernández trenca amb el Consell: "No sé que opina el president, la meva opinió és lliure", va apuntar el president del consell d'administració.
Zaplana ja va voler privatitzar Canal 9.
La veritat és que malgrat la sorpresa que van generar ahir en diferents àmbits les paraules de Fernández, que contradiuen la postura del Consell, la idea de la privatització de Canal 9 no és una novetat. En temps de Zaplana, el Consell d'Administració ja va decidir externalitzar els serveis informatius, el subministrament de continguts audiovisuals i la venda d'espais publicitaris de Canal 9. Va haver recursos per part d'Esquerra Unida i els sindicats, i els tribunals van paralitzar els concursos.
Finalment, el Suprem va resoldre el procés de privatització de la televisió pública en 2007, un fet que va fer que el Consell de Francisco Camps guardés definitivament aquesta possibilitat en el calaix. D'aquí la sorpresa per les paraules de Fernández. Amb tot, algunes fonts assenyalaven ahir, després de recordar a la fidelitat de Fernández a Presidència durant tots aquests anys, que tal vegada "estiguem davant un globus sonda per a reobrir el debat".
Emilio Fernández, del PP, trenca amb la postura del partit davant la greu situació de la cadena, amb 1.126 milions de deute "És insostenible. Qui vulgui negar-lo és ximple o hipòcrita", diu
L. G. VALÈNCIA
El debat sobre al futur de Radiotelevisió Valenciana (RTVV), un pou sense fons de pèrdues per a la Generalitat, va sofrir ahir una nova volta de rosca. Emilio Fernández, president del Consell d'Administració de RTVV, va reclamar la privatització urgent de l'ens públic, amb l'excepció dels serveis informatius. "Crec que totes les cadenes autonòmiques, per descomptat, han de ser privatitzades, menys els informatius", va dir Fernández en la Cadena Ser. "Les coses són insostenibles i greus. Els problemes estan aquí. Qui vulgui negar-lo és ximple o hipòcrita", va afegir.
També va criticar en les seves declaracions d'ahir que els consells estan "en mans dels polítics i mai de professionals. Els consells estan per a controlar". Igualment, va qüestionar l'emissió de futbol en la televisió pública, pagat per tots siguin o no aficionats. Les paraules de Fernández, un històric en el consell de RTVV com membre del PP, arriben en ple debat sobre la idoneïtat del model, i amb un clar conflicte de postures entre el Partit Popular espanyol, que està a favor d'impulsar la privatització dels canals automàtic, i el Consell valencià, que no vol escoltar parlar de l'assumpte.
Precisament, la setmana passada els populars van registrar en el Congrés una proposició no de llei perquè les autonomies puguin externalitzar la gestió de les seves cadenes, encara que sense alterar la privatització pública. María Dolores de Cospedal, número dos del PP i presidenta del partit a Castella-la Manxa, ja havia proposat la privatització en la seva autonomia fa mesos.
Enfront d'això, la portaveu del Consell, Paula Sánchez de León, va descartar en el mes de setembre que vagi a haver canvis en el model de gestió. Canal 9 "es va crear com ens públic" per a fomentar l'ús de la llengua i vertebrar la Comunitat Valenciana, motius que "segueixen plenament vigents", va venir a dir. De fet, en la roda de premsa posterior al ple del Consell del passat divendres, la portaveu es va manifestar en els mateixos termes.
Ahir, després de les declaracions del president del Consell d'Administració des de RTVV, des de Presidència van guardar silenci i es van remetre a les paraules de la portaveu del divendres. El debat sobre la gestió de RTVV està fundat, lògicament, en la gravísima situació econòmica que travessa la cadena. Segons les últimes dades de la Generalitat, el forat de RTVV ja arriba a els 1.126 milions.
"No sé què n'opina" Camps
Aquest fet no va evitar que, no obstant això, les paraules d'Emilio Fernández sorprenguessin en cercles populars. Fernández pertany al Consell d'Administració de RTVV des que es va crear. Primer com conseller, i des de 1999 com president. Fernández, empresari que va arribar a la presidència del consell com home de confiança del ex cap del Consell Eduardo Zaplana, va ser dels quals es van adaptar al nou temps campsista, mantenint-se en aquest lloc clau fins a la data i seguint les directrius de Presidència de la Generalitat. D'aquí també la sorpresa per unes declaracions en les quals Fernández trenca amb el Consell: "No sé que opina el president, la meva opinió és lliure", va apuntar el president del consell d'administració.
Zaplana ja va voler privatitzar Canal 9.
La veritat és que malgrat la sorpresa que van generar ahir en diferents àmbits les paraules de Fernández, que contradiuen la postura del Consell, la idea de la privatització de Canal 9 no és una novetat. En temps de Zaplana, el Consell d'Administració ja va decidir externalitzar els serveis informatius, el subministrament de continguts audiovisuals i la venda d'espais publicitaris de Canal 9. Va haver recursos per part d'Esquerra Unida i els sindicats, i els tribunals van paralitzar els concursos.
Finalment, el Suprem va resoldre el procés de privatització de la televisió pública en 2007, un fet que va fer que el Consell de Francisco Camps guardés definitivament aquesta possibilitat en el calaix. D'aquí la sorpresa per les paraules de Fernández. Amb tot, algunes fonts assenyalaven ahir, després de recordar a la fidelitat de Fernández a Presidència durant tots aquests anys, que tal vegada "estiguem davant un globus sonda per a reobrir el debat".
