Índex
De: http://www.levante-emv.com/cultura/2009/10/13/guionista-cosa-jovenes-mileuristas/641103.html
Ser guionista és cosa de joves ´mileuristes´
A. G. VALÈNCIA
Ser guionista no és cap ganga. Malgrat la imatge atractiva que se sol tenir d'aquest col·lectiu -tipus enrotllat, enginyós, lleugerament atacat dels nervis i afeccionat a la vida alegre (caldria sospesar quanta culpa té Woody Allen en la perpetuació d'aquest esquema)-, la realitat és bastant diferent. Almenys a la Comunitat Valenciana.
És el que diu un estudi elaborat per la Universitat de València, la Fundació Autor i la Societat General d'Autors (SGAE). Escriure no és professió per a vells. Ni per a madurs. Aquesta és una de les conclusions de la investigació. La majoria (més del 53%) té de 25 a 35 anys. I de 46 a 60 anys només hi ha un 17%, el que indica una deserció en massa a partir d'aquesta edat. O sigui, que ser guionista "solament se sosté sent jove, sense lligaments financers ni familiars de calat i sense perspectives de jubilació. Sent un poc inconscient, en suma", interpreta Escriptors de l'Audiovisual Valencià (EDAV), entitat que agrupa a més del 90% dels professionals associats.
És també una professió d'homes (tres de cada quatre ho són) i de molt mileurisme, ja que la mitjana d'ingressos anuals se situa entre 12.000 i 18.000 euros. Només un de cada tres viu del que escriu. El millor pagat en el ram són les pel·lícules per a televisió (TV movies en l'argot), pel guió de les quals es cobra com mitjana 23.837 euros. Pel de un llargmetratge de cinema s'arriben a els 22.000 justets i per un capítol de 50 minuts per a una sèrie no s'arriba als 2.700 euros. Si l'episodi és de 30 minuts, cal conformar-se amb menys 1.200 euros. Així que les taules de preus fixades per algunes associacions de guionistes sembla que poc tenen a veure amb la realitat del que estan disposades a pagar les productores. I encara sort que està el mercat televisiu, perquè les condicions del guionista de cinema són bastant pitjors, segons l'estudi, realitzat a partir d'entrevistes als professionals.
El 65% escriu principalment per a la petita pantalla. Només el 8% dels guionistes de cinema es dedica en exclusiva a aquesta tasca (68% en el cas de la televisió) i gairebé la meitat d'aquests escriptors guanya menys de 6.000 euros a l'any. Els drets d'autor no són tampoc una bicoca en el sector: només el 34% ha comprovat empíricament que existeixen i que es cobren. La relació amb les productores és gairebé de submissió, segons reflecteix l'estudi de la Universitat, ja que el 61% dels guions que cedeixen a aquestes empreses no es cobren mai. I el 30% dels quals si que es paguen no ascendeixen a la meitat del sol·licitat.
Una de les conclusions del treball apunta al fals mite de l'audiovisual com espai hipersubvencionat. "És senzillament i plana fals", subratlla EDAV, almenys en el que toca als guionistes: el 60% d'aquests mai ha rebut una subvenció. Tal vegada la clau que no hagi un abandó massiu de la professió està que el 60% valora la satisfacció que genera el producte realitzat. Això sí, gairebé la mateixa proporció considera que l'èxit depèn tant de treballar bé com dels amics que es tinguin en la professió. Un 15% -pitjor pensats- creu que el que compta són els coneguts en l'Administració.
A. G. VALÈNCIA
Ser guionista no és cap ganga. Malgrat la imatge atractiva que se sol tenir d'aquest col·lectiu -tipus enrotllat, enginyós, lleugerament atacat dels nervis i afeccionat a la vida alegre (caldria sospesar quanta culpa té Woody Allen en la perpetuació d'aquest esquema)-, la realitat és bastant diferent. Almenys a la Comunitat Valenciana.
És el que diu un estudi elaborat per la Universitat de València, la Fundació Autor i la Societat General d'Autors (SGAE). Escriure no és professió per a vells. Ni per a madurs. Aquesta és una de les conclusions de la investigació. La majoria (més del 53%) té de 25 a 35 anys. I de 46 a 60 anys només hi ha un 17%, el que indica una deserció en massa a partir d'aquesta edat. O sigui, que ser guionista "solament se sosté sent jove, sense lligaments financers ni familiars de calat i sense perspectives de jubilació. Sent un poc inconscient, en suma", interpreta Escriptors de l'Audiovisual Valencià (EDAV), entitat que agrupa a més del 90% dels professionals associats.
És també una professió d'homes (tres de cada quatre ho són) i de molt mileurisme, ja que la mitjana d'ingressos anuals se situa entre 12.000 i 18.000 euros. Només un de cada tres viu del que escriu. El millor pagat en el ram són les pel·lícules per a televisió (TV movies en l'argot), pel guió de les quals es cobra com mitjana 23.837 euros. Pel de un llargmetratge de cinema s'arriben a els 22.000 justets i per un capítol de 50 minuts per a una sèrie no s'arriba als 2.700 euros. Si l'episodi és de 30 minuts, cal conformar-se amb menys 1.200 euros. Així que les taules de preus fixades per algunes associacions de guionistes sembla que poc tenen a veure amb la realitat del que estan disposades a pagar les productores. I encara sort que està el mercat televisiu, perquè les condicions del guionista de cinema són bastant pitjors, segons l'estudi, realitzat a partir d'entrevistes als professionals.
El 65% escriu principalment per a la petita pantalla. Només el 8% dels guionistes de cinema es dedica en exclusiva a aquesta tasca (68% en el cas de la televisió) i gairebé la meitat d'aquests escriptors guanya menys de 6.000 euros a l'any. Els drets d'autor no són tampoc una bicoca en el sector: només el 34% ha comprovat empíricament que existeixen i que es cobren. La relació amb les productores és gairebé de submissió, segons reflecteix l'estudi de la Universitat, ja que el 61% dels guions que cedeixen a aquestes empreses no es cobren mai. I el 30% dels quals si que es paguen no ascendeixen a la meitat del sol·licitat.
Una de les conclusions del treball apunta al fals mite de l'audiovisual com espai hipersubvencionat. "És senzillament i plana fals", subratlla EDAV, almenys en el que toca als guionistes: el 60% d'aquests mai ha rebut una subvenció. Tal vegada la clau que no hagi un abandó massiu de la professió està que el 60% valora la satisfacció que genera el producte realitzat. Això sí, gairebé la mateixa proporció considera que l'èxit depèn tant de treballar bé com dels amics que es tinguin en la professió. Un 15% -pitjor pensats- creu que el que compta són els coneguts en l'Administració.
