Índex
De: http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/11/24/rtvv-adeuda-1100-millones-once-bancos-debate-privatizacion/759818.html
RTVV deu gairebé 1.100 milions a onze bancs mentre es debat la seva privatització
Hisenda alerta del "risc financer" de l'ens públic pels moviments del tipus d'interès i els engruixats crèdits
J.R.S/ F. A. VALÈNCIA
La reobertura del debat entorn d'una hipotètica privatització de Radiotelevisió Valenciana (RTVV) per part del president del seu propi consell d'administració, Emilio Fernández, degut al terminal estat econòmic de l'ens públic és per a alguns el cimbell d'un debat impossible. Perquè la pregunta referent a això no és si Canal 9, per exemple, hauria de passar a mans privades sinó de quina forma la Generalitat podria afrontar aquest procés quan l'ens públic està actualment, en la pràctica, en mans d'onze institucions financeres, aquelles que han prestat gairebé mil cent milions d'euros per a poder cobrir les pèrdues i quadrar els seus comptes anuals. Un forat econòmic que, a més, seguirà creixent quan es tanqui aquest exercici.
Segons totes les fonts consultades per aquest diari, les pèrdues s'incrementaran en altres dos-cents milions d'euros. Encara que la Generalitat Valenciana avala com institució matriu els comptes de RTVV, la seva economia tampoc es troba sanejada com per a rescindir crèdits. Alguns de préstecs tenen prop el seu venciment, en altres casos s'abonen encara únicament interessos i els cal tenen un termini de liquidació l'horitzó de la qual se situa a una distància de vint anys vista.
El propi compte anual consolidatde l'exercici de 2009 que audita la pròpia Conselleria d'Economia i Hisenda, així com les diferents auditories externes realitzades per signatures privades, vénen advertint des de fa anys de l'estat de fallida tècnica de l'ens autonòmic i la seva impossibilitat de plantar cara a una economia real. En mans de bancs alemanys Així, per exemple, en el citat document d'Hisenda s'anotava que "el principal risc per al Grup de RTVV és el risc financer, associat als moviments de tipus d'interès a causa de l'elevat deute que manté", encara que admetia que el deute podria ser assumida total o parcialment per la pròpia Generalitat.
No obstant això, l'única cosa que ha vingut succeint en els últims exercicis és que aquest deute s'ha afrontat amb la signatura de noves pòlisses de crèdit. El deute acumulat de RTVV de mil cent milions d'euros té per exemple, com reflecteix el quadre adjunt, amortitzacions a molt curt espai de temps i altres que es demoren en els anys i no fan sinó augmentar la quantia dels mateixos a causa de la fluctuació i pujada dels tipus d'interès.
El deute que gestiona l'Institut Valencià de Finances (IVF) està formalitzat amb una part important de bancs privats espanyols i sobretot amb entitats alemanyes. Per a les fonts consultades per aquest diari, les manifestacions del president del consell d'administració resultaven encara més contradictòries des del moment que ha estat la majoria del seu consell el qual ha estat signant durant aquests anys les renovacions dels crèdits i, per tant, augmentant el deute. La situació del canal públic autonòmic és més delicada encara si es considera l'important deute amb proveïdors. Mediapro ha retirat el senyal de la Lliga de Futbol i només els productors reclamen més de 30 milions. Alguns han presentat ja concurs de creditors i uns altres rebutgen subministrar més continguts. Paradoxalment, la seva plantilla de RTVV i les seves societats està composta per més de 1700 treballadors.
En 2009 els crèdits a curt termini que l'ens devia assumir de forma immediata se situaven en els 67 milions d'euros, mentre mantenia 161 milions d'euros amb creditors comercials. Segons una carta remesa fa tot just uns dies pel conseller socialista Miguel Mazón precisament al president del consell, el pressupost de RTVV no havia contemplat en els seus comptes per a 2011 l'apartat corresponent a una amortització de 43 milions d'euros. I situava, al mateix temps, la necessitat que es contemplés una xifra propera als 80 milions d'euros per al pagament d'interessos i amortització del deute que s'arrossega en l'ens públic.
El lloguer del pis del consell costa 337.421 euros
El mateix document d'Hisenda que alerta dels riscos financers per les fluctuacions dels tipus d'interès en el mercat mostrava que, al marge del creixent deute, el grup RTVV i les seves societats Canal 9 i Ràdio 9 mantenen elevats costos pel lloguer d'immobles. Especialment els quals ocupen consell d'administració de l'ens públic i serveis centrals. El pagament de l'arrendament del local de la gran via Ferran el Catòlic a València, en el qual se situa l'òrgan de govern i personal tècnic de RTVV, va ascendir en l'any 2009 a 337.421 euros.
Mentrestant, a Alacant, en lloc de disposar d'un local propi, l'ens públic abona un cànon per dret de superfície anual pel terreny en el qual es troba el seu centre de producció. El cost de disposar del local a Alacant s'eleva a 270.000 euros anuals, segons reflecteix la documentació comptable de la pròpia RTVV. El seu contracte és de 33 anys prorrogables i el dubte és si aquesta seu amb aquestes condicions també podria entrar en el paquet de la privatització.
Hisenda alerta del "risc financer" de l'ens públic pels moviments del tipus d'interès i els engruixats crèdits
J.R.S/ F. A. VALÈNCIA
La reobertura del debat entorn d'una hipotètica privatització de Radiotelevisió Valenciana (RTVV) per part del president del seu propi consell d'administració, Emilio Fernández, degut al terminal estat econòmic de l'ens públic és per a alguns el cimbell d'un debat impossible. Perquè la pregunta referent a això no és si Canal 9, per exemple, hauria de passar a mans privades sinó de quina forma la Generalitat podria afrontar aquest procés quan l'ens públic està actualment, en la pràctica, en mans d'onze institucions financeres, aquelles que han prestat gairebé mil cent milions d'euros per a poder cobrir les pèrdues i quadrar els seus comptes anuals. Un forat econòmic que, a més, seguirà creixent quan es tanqui aquest exercici.
Segons totes les fonts consultades per aquest diari, les pèrdues s'incrementaran en altres dos-cents milions d'euros. Encara que la Generalitat Valenciana avala com institució matriu els comptes de RTVV, la seva economia tampoc es troba sanejada com per a rescindir crèdits. Alguns de préstecs tenen prop el seu venciment, en altres casos s'abonen encara únicament interessos i els cal tenen un termini de liquidació l'horitzó de la qual se situa a una distància de vint anys vista.
El propi compte anual consolidatde l'exercici de 2009 que audita la pròpia Conselleria d'Economia i Hisenda, així com les diferents auditories externes realitzades per signatures privades, vénen advertint des de fa anys de l'estat de fallida tècnica de l'ens autonòmic i la seva impossibilitat de plantar cara a una economia real. En mans de bancs alemanys Així, per exemple, en el citat document d'Hisenda s'anotava que "el principal risc per al Grup de RTVV és el risc financer, associat als moviments de tipus d'interès a causa de l'elevat deute que manté", encara que admetia que el deute podria ser assumida total o parcialment per la pròpia Generalitat.
No obstant això, l'única cosa que ha vingut succeint en els últims exercicis és que aquest deute s'ha afrontat amb la signatura de noves pòlisses de crèdit. El deute acumulat de RTVV de mil cent milions d'euros té per exemple, com reflecteix el quadre adjunt, amortitzacions a molt curt espai de temps i altres que es demoren en els anys i no fan sinó augmentar la quantia dels mateixos a causa de la fluctuació i pujada dels tipus d'interès.
El deute que gestiona l'Institut Valencià de Finances (IVF) està formalitzat amb una part important de bancs privats espanyols i sobretot amb entitats alemanyes. Per a les fonts consultades per aquest diari, les manifestacions del president del consell d'administració resultaven encara més contradictòries des del moment que ha estat la majoria del seu consell el qual ha estat signant durant aquests anys les renovacions dels crèdits i, per tant, augmentant el deute. La situació del canal públic autonòmic és més delicada encara si es considera l'important deute amb proveïdors. Mediapro ha retirat el senyal de la Lliga de Futbol i només els productors reclamen més de 30 milions. Alguns han presentat ja concurs de creditors i uns altres rebutgen subministrar més continguts. Paradoxalment, la seva plantilla de RTVV i les seves societats està composta per més de 1700 treballadors.
En 2009 els crèdits a curt termini que l'ens devia assumir de forma immediata se situaven en els 67 milions d'euros, mentre mantenia 161 milions d'euros amb creditors comercials. Segons una carta remesa fa tot just uns dies pel conseller socialista Miguel Mazón precisament al president del consell, el pressupost de RTVV no havia contemplat en els seus comptes per a 2011 l'apartat corresponent a una amortització de 43 milions d'euros. I situava, al mateix temps, la necessitat que es contemplés una xifra propera als 80 milions d'euros per al pagament d'interessos i amortització del deute que s'arrossega en l'ens públic.
El lloguer del pis del consell costa 337.421 euros
El mateix document d'Hisenda que alerta dels riscos financers per les fluctuacions dels tipus d'interès en el mercat mostrava que, al marge del creixent deute, el grup RTVV i les seves societats Canal 9 i Ràdio 9 mantenen elevats costos pel lloguer d'immobles. Especialment els quals ocupen consell d'administració de l'ens públic i serveis centrals. El pagament de l'arrendament del local de la gran via Ferran el Catòlic a València, en el qual se situa l'òrgan de govern i personal tècnic de RTVV, va ascendir en l'any 2009 a 337.421 euros.
Mentrestant, a Alacant, en lloc de disposar d'un local propi, l'ens públic abona un cànon per dret de superfície anual pel terreny en el qual es troba el seu centre de producció. El cost de disposar del local a Alacant s'eleva a 270.000 euros anuals, segons reflecteix la documentació comptable de la pròpia RTVV. El seu contracte és de 33 anys prorrogables i el dubte és si aquesta seu amb aquestes condicions també podria entrar en el paquet de la privatització.
