Índex
De: http://www.diarioinformacion.com/cultura/2010/11/28/do-completo-desastre-economico/1069765.html
´El No-Do era un complet desastre econòmic´
01:03.
Ignacio Alcaraz Cànovas, ex-tresorer de RTVE.
Va néixer en Tetuán en 1923 en una família de llibreters i es va jubilar duent els comptes de RTVE en les acaballes del règim. Va bregar amb les factures del festival de Massiel i les Olimpíades de Munic. Ara resideix a Alacant, on escriu llibres i dóna conferències sobre el que va viure
Va ser tresorer de RTVE en els últims anys del règim Què recorda d'aquella època?
El No-Do (Noticiario Documental) el recordo a la perfecció. Recordo que vaig estar en el programa entre el 72 i el 75. Tot el material gravat que teníem, el negatiu de les pel·lícules, es descomponia amb molta facilitat i era molt fàcil que es calés foc. Era un polvorí. Encara sort que van demanar un crèdit per a arreglar el lloc de magatzematge i se'm va ocórrer recuperar part d'aquestes cintes i conservar-les en un material que no cremés. Allò era un complet desastre econòmicament. En el No-Do es feien documentals amb bones intencions, però ja en els últims anys la gent se sortia del cinema quan el posaven. A més, van mantenir la censures fins a després que es va morir Franco, encara que un poc més mitigada.
Va haver un temps en el qual un directe de TVE mobilitzava al doble de personal que les cadenes privades...
Bé, jo em vaig jubilar en el 88, així que això poc té a veure amb la meva època. En els meus anys sí que és veritat que els equips eren molt nombrosos. Jo, que venia d'haver estat interventor d'Hisenda, procurava reduir el balafiament perquè es gastava molt en els equips de reporters que anaven a les olimpíades, a Munic en el 72 i a Montreal en el 76. S'arribava fins i tot a comprometre diners amb els bancs per a poder fer retransmissions esportives, que eren programes molt cars. Però bo, mentre jo vaig estar la televisió tenia superàvit per la publicitat. Més tard, el desori pressupostari va arribar una proporció estratosfèrica.
Ràdio Televisió Valenciana ha estat notícia aquesta setmana per l'enorme deute que arrossega. Televisió pública i dèficit són sinònims?
Això ho sé per vostè. En TVE sembla que s'està recuperant, però a força de minvar molt les despeses. No obstant això, tinc la satisfacció d'haver fet molta economia allí. Per exemple, amb el concurs d'Eurovisió del 68, quan va guanyar Massiel, vam fer el programa des d'un teatre en una co-producció. Anava a ser molta despesa, però vaig aconseguir que ens sortís per un bon preu. Jo tenia fama en RTVE perquè em barallava pels pressupostos i examinava molt els comptes. Ara les televisions han exagerat molt les pèrdues perquè predomina la política sobre l'interès públic. És un reclam encaminat a fomentar els interessos dels partits que les controlen.
Què diferencia la televisió de la seva època de la d'ara?
Lògicament ara està menys polititzada que amb el règim i té una força enorme. Ja llavors es deia que el que no sortia en TV no existia. Com es basa en la recaptació de publicitat, el model està vivint del morb. Jo, com espectador, he desertat de la TV privada, i també de les locals, que depenen d'això per a crear audiència i tenir publicitat.
Acabaran totes les televisions emetent tarot i pornografia per a guanyar audiència?
Bé, jo recordo que quan van aparèixer les sales X et trobaves una en cada cantó. Ara em sembla que es podran comptar amb els dits d'una mà les quals hi ha en una ciutat. Tot això és cansament de l'espectador. De totes maneres, espero que aquests programes acabin per desaparèixer.
Vostè ha viscut grans canvis tecnològics en TVE Cap a on creu que apunta el futur de l'audiovisual?
Sí, jo vaig participar en l'elecció i instal·lació del sistema PAL en la televisió espanyola. Recordo que els francesos feien molta pressió perquè el seu sistema, el SECAM, fos el qual adoptéssim aquí, com van fer França, Rússia i els països de l'Est. Al final va anar que no. Sempre em va semblar que no es veia bé del tot. En el futur em dóna que tot anirà relacionat amb les tres dimensions.
01:03.
Ignacio Alcaraz Cànovas, ex-tresorer de RTVE.
Va néixer en Tetuán en 1923 en una família de llibreters i es va jubilar duent els comptes de RTVE en les acaballes del règim. Va bregar amb les factures del festival de Massiel i les Olimpíades de Munic. Ara resideix a Alacant, on escriu llibres i dóna conferències sobre el que va viure
Va ser tresorer de RTVE en els últims anys del règim Què recorda d'aquella època?
El No-Do (Noticiario Documental) el recordo a la perfecció. Recordo que vaig estar en el programa entre el 72 i el 75. Tot el material gravat que teníem, el negatiu de les pel·lícules, es descomponia amb molta facilitat i era molt fàcil que es calés foc. Era un polvorí. Encara sort que van demanar un crèdit per a arreglar el lloc de magatzematge i se'm va ocórrer recuperar part d'aquestes cintes i conservar-les en un material que no cremés. Allò era un complet desastre econòmicament. En el No-Do es feien documentals amb bones intencions, però ja en els últims anys la gent se sortia del cinema quan el posaven. A més, van mantenir la censures fins a després que es va morir Franco, encara que un poc més mitigada.
Va haver un temps en el qual un directe de TVE mobilitzava al doble de personal que les cadenes privades...
Bé, jo em vaig jubilar en el 88, així que això poc té a veure amb la meva època. En els meus anys sí que és veritat que els equips eren molt nombrosos. Jo, que venia d'haver estat interventor d'Hisenda, procurava reduir el balafiament perquè es gastava molt en els equips de reporters que anaven a les olimpíades, a Munic en el 72 i a Montreal en el 76. S'arribava fins i tot a comprometre diners amb els bancs per a poder fer retransmissions esportives, que eren programes molt cars. Però bo, mentre jo vaig estar la televisió tenia superàvit per la publicitat. Més tard, el desori pressupostari va arribar una proporció estratosfèrica.
Ràdio Televisió Valenciana ha estat notícia aquesta setmana per l'enorme deute que arrossega. Televisió pública i dèficit són sinònims?
Això ho sé per vostè. En TVE sembla que s'està recuperant, però a força de minvar molt les despeses. No obstant això, tinc la satisfacció d'haver fet molta economia allí. Per exemple, amb el concurs d'Eurovisió del 68, quan va guanyar Massiel, vam fer el programa des d'un teatre en una co-producció. Anava a ser molta despesa, però vaig aconseguir que ens sortís per un bon preu. Jo tenia fama en RTVE perquè em barallava pels pressupostos i examinava molt els comptes. Ara les televisions han exagerat molt les pèrdues perquè predomina la política sobre l'interès públic. És un reclam encaminat a fomentar els interessos dels partits que les controlen.
Què diferencia la televisió de la seva època de la d'ara?
Lògicament ara està menys polititzada que amb el règim i té una força enorme. Ja llavors es deia que el que no sortia en TV no existia. Com es basa en la recaptació de publicitat, el model està vivint del morb. Jo, com espectador, he desertat de la TV privada, i també de les locals, que depenen d'això per a crear audiència i tenir publicitat.
Acabaran totes les televisions emetent tarot i pornografia per a guanyar audiència?
Bé, jo recordo que quan van aparèixer les sales X et trobaves una en cada cantó. Ara em sembla que es podran comptar amb els dits d'una mà les quals hi ha en una ciutat. Tot això és cansament de l'espectador. De totes maneres, espero que aquests programes acabin per desaparèixer.
Vostè ha viscut grans canvis tecnològics en TVE Cap a on creu que apunta el futur de l'audiovisual?
Sí, jo vaig participar en l'elecció i instal·lació del sistema PAL en la televisió espanyola. Recordo que els francesos feien molta pressió perquè el seu sistema, el SECAM, fos el qual adoptéssim aquí, com van fer França, Rússia i els països de l'Est. Al final va anar que no. Sempre em va semblar que no es veia bé del tot. En el futur em dóna que tot anirà relacionat amb les tres dimensions.
