Índex
De: http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/noticia.asp?pkid=621300
El consum de televisió es dispara a Castelló amb la recessió i la TDT
Els experts creuen que la major oferta de canals, la pujada de l'atur i la falta de recursos expliquen l'alça. La mitjana de temps davant el receptor augmenta aquest any 27 minuts per televident i supera ja les quatre hores.
12/12/2010 MARIBEL AMORIZA
Ni els advertiments dels experts, que recomanen l'oci actiu, ni les contínues crítiques sobre l'escassa qualitat de molts dels continguts televisius tenen resultats pràctics a l'hora de convèncer al ciutadà que passi menys temps davant de la televisió, un mitjà que no deixa de créixer, a pesar de la irrupció d'internet, dels videojocs i de qualsevol altra competència possible. De fet, en el que duem d'any i fins al 1 de desembre, en comparació dels primers onze mesos del 2009, el consum de televisió ha augmentat en la província de Castelló en 27 minuts, a l'arribar a un terme mitjà per televident de 248 minuts diaris, més de quatre hores.
Les dades que proporciona la consultora especialitzada Sobrevent (abans Kantar Media) revelen, a més, una inversió de la tendència, de manera que Castelló ha passat a liderar en el 2010 el ránking en el conjunt de la Comunitat, mentre que l'any passat registrava la mitjana més baixa de les tres províncies.
Analistes i psicòlegs coincideixen a l'hora de valorar les causes: la consolidació de les elevades xifres de l'atur en la província, la falta de recursos econòmics i també la contínua ampliació de l'oferta de canals a partir de l'estiu, amb l'arribada de la TDT a les llars castellonenques. L'analista de Sobrevent Comunicació, Chema García, explica que “la crisi econòmica influïx molt en l'augment del consum, perquè la gent es queda a casa en comptes de sortir i la tele és un oci barat i fàcil”.
Afegix que “l'arribada de la TDT i el fet que hagi més canals també s'ha notat, perquè, a l'haver més oferta, hi ha persones que troben programes que li interessen, quan abans no era així. De totes maneres, la conseqüència més clara és una fragmentació de l'audiència”. Segons García, “el consum va a més i de forma cada vegada més individualitzada; la tele ja no es veu en família, perquè cadascun té el seu propi receptor i el visionat és individual”, aprofundeix.
L'analista confirma, a més, que, ara per ara, “la televisió no té competència en internet, mig pel qual els més joves cada vegada veuen, precisament, més sèries i programes, ni en altres mitjans d'oci”. Conclou que “cada vegada es veu més la tele, i quanta més crisi hi ha, més és així, i les cadenes ho tenen en compte i emeten més continguts d'humor i d'entreteniment en moments de recessió econòmica”.
Per la seva banda, el psicòleg castellonenc Carlos Hidalgo coincideix que, “com hi ha menys recursos i amb la nova oferta, encara que aquesta segueixi sent més aviat mediocre, la gent es queda més a casa a passar el cap de setmana i acaben veient la televisió, que és el més barat i còmode”. Hidalgo valora que “el pitjor d'aquest hàbit és que t'aïlla molt, i cal tenir en compte que les relacions personals són la base per a la felicitat”, adverteix. L'especialista lamenta que l'increment en el consum televisiu “no ha estat perquè hagi més qualitat en la programació, sinó perquè molts ciutadans veuen que, progressivament, es reduïx la seva capacitat de despesa, de manera que, si fa uns mesos encara sortien a prendre un aperitiu, ara ja no poden fer-lo i el recurs més fàcil per a entretenir-se, i també evadir-se, és asseure's enfront del televisor”. Hidalgo alerta també sobre els efectes nocius de la vida sedentària sobre la salut, com és el risc d'obesitat, entre uns altres.
Els experts creuen que la major oferta de canals, la pujada de l'atur i la falta de recursos expliquen l'alça. La mitjana de temps davant el receptor augmenta aquest any 27 minuts per televident i supera ja les quatre hores.
12/12/2010 MARIBEL AMORIZA
Ni els advertiments dels experts, que recomanen l'oci actiu, ni les contínues crítiques sobre l'escassa qualitat de molts dels continguts televisius tenen resultats pràctics a l'hora de convèncer al ciutadà que passi menys temps davant de la televisió, un mitjà que no deixa de créixer, a pesar de la irrupció d'internet, dels videojocs i de qualsevol altra competència possible. De fet, en el que duem d'any i fins al 1 de desembre, en comparació dels primers onze mesos del 2009, el consum de televisió ha augmentat en la província de Castelló en 27 minuts, a l'arribar a un terme mitjà per televident de 248 minuts diaris, més de quatre hores.
Les dades que proporciona la consultora especialitzada Sobrevent (abans Kantar Media) revelen, a més, una inversió de la tendència, de manera que Castelló ha passat a liderar en el 2010 el ránking en el conjunt de la Comunitat, mentre que l'any passat registrava la mitjana més baixa de les tres províncies.
Analistes i psicòlegs coincideixen a l'hora de valorar les causes: la consolidació de les elevades xifres de l'atur en la província, la falta de recursos econòmics i també la contínua ampliació de l'oferta de canals a partir de l'estiu, amb l'arribada de la TDT a les llars castellonenques. L'analista de Sobrevent Comunicació, Chema García, explica que “la crisi econòmica influïx molt en l'augment del consum, perquè la gent es queda a casa en comptes de sortir i la tele és un oci barat i fàcil”.
Afegix que “l'arribada de la TDT i el fet que hagi més canals també s'ha notat, perquè, a l'haver més oferta, hi ha persones que troben programes que li interessen, quan abans no era així. De totes maneres, la conseqüència més clara és una fragmentació de l'audiència”. Segons García, “el consum va a més i de forma cada vegada més individualitzada; la tele ja no es veu en família, perquè cadascun té el seu propi receptor i el visionat és individual”, aprofundeix.
L'analista confirma, a més, que, ara per ara, “la televisió no té competència en internet, mig pel qual els més joves cada vegada veuen, precisament, més sèries i programes, ni en altres mitjans d'oci”. Conclou que “cada vegada es veu més la tele, i quanta més crisi hi ha, més és així, i les cadenes ho tenen en compte i emeten més continguts d'humor i d'entreteniment en moments de recessió econòmica”.
Per la seva banda, el psicòleg castellonenc Carlos Hidalgo coincideix que, “com hi ha menys recursos i amb la nova oferta, encara que aquesta segueixi sent més aviat mediocre, la gent es queda més a casa a passar el cap de setmana i acaben veient la televisió, que és el més barat i còmode”. Hidalgo valora que “el pitjor d'aquest hàbit és que t'aïlla molt, i cal tenir en compte que les relacions personals són la base per a la felicitat”, adverteix. L'especialista lamenta que l'increment en el consum televisiu “no ha estat perquè hagi més qualitat en la programació, sinó perquè molts ciutadans veuen que, progressivament, es reduïx la seva capacitat de despesa, de manera que, si fa uns mesos encara sortien a prendre un aperitiu, ara ja no poden fer-lo i el recurs més fàcil per a entretenir-se, i també evadir-se, és asseure's enfront del televisor”. Hidalgo alerta també sobre els efectes nocius de la vida sedentària sobre la salut, com és el risc d'obesitat, entre uns altres.
