Índex
De:http://www.levante-emv.com/portada-castello/2010/12/29/generalitat-valenciana-lleva-gastados-millones-series-television/769559.html
La Generalitat Valenciana duu gastats 30 milions en sèries de televisió
L'estrena d'«Entre dos regnes», inspirada en el Pare Jofré, reobre el debat entorn dels criteris i controls de Presidència sobre les produccions que encarrega
L'estrena d'Entre dos regnes, l'enèsim projecte de Presidència de la Generalitat com productora de sèries i pel·lícules entorn de prohoms valencians—abans amb TVE i ara per a TVV— no ha fet sinó encendre més encara les alarmes sobre el control que exerceix l'Administració sobre aquestes produccions, la despesa que suposen, la rendibilitat social i els mecanisme de supervisió dels propis projectes en si.
Els criteris que se segueixen en les adjudicacions són una nebulosa. En el cas concret d'aquest nou lliurament dedicat al Pare Jofré ja no només els dubtes sorgeixen per la qüestionada qualitat del producte, com així reflectien els assistents a la preestrena del passat dilluns, sinó pels errors històrics que apareixen en el seu contingut. A això cal afegir una direcció i interpretació també qüestionada i haver perdut l'oportunitat de deixar constància sòlida d'una època i una sèrie de personatges claus de la Història de València.
1.6 milions ha estat el seu cost. Però és que aquest és només un exemple més dels criteris de Presidència a l'hora de valorar les seves inversions. I és que més de 30 milions d'euros duu gastats la Generalitat Valenciana en encàrrecs d'aquest tipus i curiosament el director d'Entre dos Regnes i la productora de la mateixa Trivisión han estat dues dels més afortunats del repartiment. Miguel Perelló, com ja va avançar aquest diari fa uns mesos, ha rebut encàrrecs per valor de més de deu milions de pessetes, a més de la concessió de programes de la televisió autonòmica.
Es dóna la circumstància que algunes de les seves pel·lícules han estat de les quals pitjor parades han sortit per part de la crítica. Enfront d'altres projectes fallits com la pel·lícula entorn de Sever Ochoa, Martín i Soler o Ausiàs March, bé és cert que uns altres han sortit millor parats i la seva rendibilitat cinematogràfica i social encara es valoren. Tal és el cas de les cintes basades en Blasco Ibáñez o les pròpies biografia de Sorolla o l'escriptor republicà.
El cas més recent és el de la vida de Tarancón que va salvar amb certa nota la seva estrena i Canal 9 i Presidència de la Generalitat van organitzar entorn d'ella tot tipus de gestos per a la seva promoció. En el cas d'Entre dos Regnes es dóna la circumstància que Canal 9 ja advertia ahir que no existia data alguna prevista per a la seva projecció per la petita pantalla i que, a més, emetrà el que havien de ser els seus dos capítols—el seu metratge és de 120 minuts—de cop per a passar pàgina i evitar pèrdues d'audiència d'un dia per a un altre, com reconeixien algunes fonts.
Tot aquests fets no fan sinó aguditzar l'absència d'una política cinematogràfica clara i la seva dispersió, despeses que es multipliquen si s'atén als resultats de la Ciutat de la Llum, un complex en contínues pèrdues.
L'estrena d'«Entre dos regnes», inspirada en el Pare Jofré, reobre el debat entorn dels criteris i controls de Presidència sobre les produccions que encarrega
L'estrena d'Entre dos regnes, l'enèsim projecte de Presidència de la Generalitat com productora de sèries i pel·lícules entorn de prohoms valencians—abans amb TVE i ara per a TVV— no ha fet sinó encendre més encara les alarmes sobre el control que exerceix l'Administració sobre aquestes produccions, la despesa que suposen, la rendibilitat social i els mecanisme de supervisió dels propis projectes en si.
Els criteris que se segueixen en les adjudicacions són una nebulosa. En el cas concret d'aquest nou lliurament dedicat al Pare Jofré ja no només els dubtes sorgeixen per la qüestionada qualitat del producte, com així reflectien els assistents a la preestrena del passat dilluns, sinó pels errors històrics que apareixen en el seu contingut. A això cal afegir una direcció i interpretació també qüestionada i haver perdut l'oportunitat de deixar constància sòlida d'una època i una sèrie de personatges claus de la Història de València.
1.6 milions ha estat el seu cost. Però és que aquest és només un exemple més dels criteris de Presidència a l'hora de valorar les seves inversions. I és que més de 30 milions d'euros duu gastats la Generalitat Valenciana en encàrrecs d'aquest tipus i curiosament el director d'Entre dos Regnes i la productora de la mateixa Trivisión han estat dues dels més afortunats del repartiment. Miguel Perelló, com ja va avançar aquest diari fa uns mesos, ha rebut encàrrecs per valor de més de deu milions de pessetes, a més de la concessió de programes de la televisió autonòmica.
Es dóna la circumstància que algunes de les seves pel·lícules han estat de les quals pitjor parades han sortit per part de la crítica. Enfront d'altres projectes fallits com la pel·lícula entorn de Sever Ochoa, Martín i Soler o Ausiàs March, bé és cert que uns altres han sortit millor parats i la seva rendibilitat cinematogràfica i social encara es valoren. Tal és el cas de les cintes basades en Blasco Ibáñez o les pròpies biografia de Sorolla o l'escriptor republicà.
El cas més recent és el de la vida de Tarancón que va salvar amb certa nota la seva estrena i Canal 9 i Presidència de la Generalitat van organitzar entorn d'ella tot tipus de gestos per a la seva promoció. En el cas d'Entre dos Regnes es dóna la circumstància que Canal 9 ja advertia ahir que no existia data alguna prevista per a la seva projecció per la petita pantalla i que, a més, emetrà el que havien de ser els seus dos capítols—el seu metratge és de 120 minuts—de cop per a passar pàgina i evitar pèrdues d'audiència d'un dia per a un altre, com reconeixien algunes fonts.
Tot aquests fets no fan sinó aguditzar l'absència d'una política cinematogràfica clara i la seva dispersió, despeses que es multipliquen si s'atén als resultats de la Ciutat de la Llum, un complex en contínues pèrdues.
