Índex
De: http://www.elmundo.es/elmundo/2009/10/18/valencia/1255878382.html
La immigració segons Gavras
Actualitzat dilluns 19/10/2009 12:14 hores
La pel·lícula 'Eden a l'ouest!' del director Costa Gavras, un dels films que opta a la Palmera d'Or de la Mostra, reflecteix la imatge dels immigrants i els seus problemes en un món desconegut. El director explica que no ha pretès fer un drama, encara que, al seu judici, els immigrants formen un col·lectiu que "aporta drama a la societat".
Costa Gravras ha presentat aquest diumenge a València 'Eden a l'ouest' que competeix a la Secció Oficial de la XXX Mostra de València. La pel·lícula proposa fer reviure el viatge, la gira errant, la història dels quals travessen el món, capejant tempestats i uniformes, a la recerca d'un sostre. Però el director va matisar que no "es tracta d'una història real, sinó d'un conte que pretén parlar sobre la nostra societat, és una aventura que viu el protagonista, però en realitat és la nostra societat".
El director franc-grec, compromès amb els temes polítics i socials del segle XX, va explicar que el llargmetratge "busca parlar dels problemes dels immigrants", sense voler realitzar una pel·lícula dramàtica, la pel·lícula mostra "la imatge dels immigrants", un col·lectiu que "aporta drama a la societat". En aquest sentit, Gavras va assenyalar que si en la pel·lícula no apareixen massa somriures, "apareixen dos i mig" segons el propi director, és perquè "els immigrants no tenen moltes raons per a somriure, tot és difícil per a ells" i a més "es necessita d'altra persona per a poder riure".
Davant la possibilitat que la pel·lícula fos autobiogràfica, ja que el propi director va emigrar de jove a París, Gavras va negar que els sigui, encara que va matisar que si és "molt personal", i va explicar que el moment en el qual ell va arribar a París era "molt més fàcil que ara" ja que era "possible trobar treball". "La ciutat apareixia en tots els llibres, els seus quadres, la seva obres, per a la meva París era mítica, sempre estava present", va recordar Gavras.
Contradiccions a França
Preguntat pels periodistes sobre la "tradició immigrant dels europeus i l'oblit d'aquesta" per gran part dels ciutadans, Gavras va expressar que "hi ha molts europeus en el món" i va subratllar que el president francès Nicolas Sarkozy "és immigrant i les repressions" a aquest col·lectiu "són molt fortes" al que va afegir que "les contradiccions són molt dolentes". En aquesta mateixa línia, el director va indicar que la immigració "no és només un problema francès" i va explicar que, en l'actualitat, "hi ha 700 milions de persones que no els satisfà l'estil de vida que duen i en els pròxims anys està previst que canviïn de lloc de residència".
Sobre l'aparició de la policia en la pel·lícula, el director va assenyalar que es deu al fet que "si a nosaltres la policia no ens preocupa, per a un immigrant la policia li preocupa molt". Així mateix, va indicar que la presència dels periodistes en el film expressa la seva situació ja que "els pobres periodistes han de córrer pels carrers a la caça d'alguna cosa extraordinària".
D'altra banda, Costa Gavras va considerar el cinema "com la memòria del món, en el meu cas són 40 anys de passat, d'un món que ha canviat molt". A més va afegir que els cineastes "no posseïxen la veritat, el màxim que podem fer és realitzar preguntes" i va asseverar que els quals han de donar solucions als problemes "són els nostres governants que para això els paguem".
'Come dio comanda'
La pel·lícula 'Come dio comanda', del director italià Gabriele Salvatores també va ser presentada aquest diumenge en la Secció Oficial de la XXX Mostra de València. Narra la història de Cristià i el seu pare Rino, un home ple d'ira, rebel i racista i que està gairebé tot el dia borratxo. L'únic amic que tenen és Quattro Formaggi, qui, des del seu accident, viu en un món imaginari en el qual reparteix el seu afecte entri Rino i la imatge d'una actriu porno que veu en la televisió, Ramona Superstar.
En la seva bogeria particular, Quattro Formaggi creu que la núvia de Cristià és la seva estimada Ramona i comença a aguaitar-la. Un dels actors protagonistes, Alvaro Caleca, va assenyalar que el rodatge va ser la seua "primera experiència en el cinema" i va destacar el "caràcter molt amistós i relaxat" del director i el "gran marge" que va deixar per a la improvisació. Per la seva banda, Angelica Leo va explicar que el seu paper era "molt físic" i va destacar que la imatge del "pare feixista és una realitat molt típica del nord d'Itàlia", ja que molts "creu que els immigrants els lleven el treball".
Actualitzat dilluns 19/10/2009 12:14 hores
La pel·lícula 'Eden a l'ouest!' del director Costa Gavras, un dels films que opta a la Palmera d'Or de la Mostra, reflecteix la imatge dels immigrants i els seus problemes en un món desconegut. El director explica que no ha pretès fer un drama, encara que, al seu judici, els immigrants formen un col·lectiu que "aporta drama a la societat".
Costa Gravras ha presentat aquest diumenge a València 'Eden a l'ouest' que competeix a la Secció Oficial de la XXX Mostra de València. La pel·lícula proposa fer reviure el viatge, la gira errant, la història dels quals travessen el món, capejant tempestats i uniformes, a la recerca d'un sostre. Però el director va matisar que no "es tracta d'una història real, sinó d'un conte que pretén parlar sobre la nostra societat, és una aventura que viu el protagonista, però en realitat és la nostra societat".
El director franc-grec, compromès amb els temes polítics i socials del segle XX, va explicar que el llargmetratge "busca parlar dels problemes dels immigrants", sense voler realitzar una pel·lícula dramàtica, la pel·lícula mostra "la imatge dels immigrants", un col·lectiu que "aporta drama a la societat". En aquest sentit, Gavras va assenyalar que si en la pel·lícula no apareixen massa somriures, "apareixen dos i mig" segons el propi director, és perquè "els immigrants no tenen moltes raons per a somriure, tot és difícil per a ells" i a més "es necessita d'altra persona per a poder riure".
Davant la possibilitat que la pel·lícula fos autobiogràfica, ja que el propi director va emigrar de jove a París, Gavras va negar que els sigui, encara que va matisar que si és "molt personal", i va explicar que el moment en el qual ell va arribar a París era "molt més fàcil que ara" ja que era "possible trobar treball". "La ciutat apareixia en tots els llibres, els seus quadres, la seva obres, per a la meva París era mítica, sempre estava present", va recordar Gavras.
Contradiccions a França
Preguntat pels periodistes sobre la "tradició immigrant dels europeus i l'oblit d'aquesta" per gran part dels ciutadans, Gavras va expressar que "hi ha molts europeus en el món" i va subratllar que el president francès Nicolas Sarkozy "és immigrant i les repressions" a aquest col·lectiu "són molt fortes" al que va afegir que "les contradiccions són molt dolentes". En aquesta mateixa línia, el director va indicar que la immigració "no és només un problema francès" i va explicar que, en l'actualitat, "hi ha 700 milions de persones que no els satisfà l'estil de vida que duen i en els pròxims anys està previst que canviïn de lloc de residència".
Sobre l'aparició de la policia en la pel·lícula, el director va assenyalar que es deu al fet que "si a nosaltres la policia no ens preocupa, per a un immigrant la policia li preocupa molt". Així mateix, va indicar que la presència dels periodistes en el film expressa la seva situació ja que "els pobres periodistes han de córrer pels carrers a la caça d'alguna cosa extraordinària".
D'altra banda, Costa Gavras va considerar el cinema "com la memòria del món, en el meu cas són 40 anys de passat, d'un món que ha canviat molt". A més va afegir que els cineastes "no posseïxen la veritat, el màxim que podem fer és realitzar preguntes" i va asseverar que els quals han de donar solucions als problemes "són els nostres governants que para això els paguem".
'Come dio comanda'
La pel·lícula 'Come dio comanda', del director italià Gabriele Salvatores també va ser presentada aquest diumenge en la Secció Oficial de la XXX Mostra de València. Narra la història de Cristià i el seu pare Rino, un home ple d'ira, rebel i racista i que està gairebé tot el dia borratxo. L'únic amic que tenen és Quattro Formaggi, qui, des del seu accident, viu en un món imaginari en el qual reparteix el seu afecte entri Rino i la imatge d'una actriu porno que veu en la televisió, Ramona Superstar.
En la seva bogeria particular, Quattro Formaggi creu que la núvia de Cristià és la seva estimada Ramona i comença a aguaitar-la. Un dels actors protagonistes, Alvaro Caleca, va assenyalar que el rodatge va ser la seua "primera experiència en el cinema" i va destacar el "caràcter molt amistós i relaxat" del director i el "gran marge" que va deixar per a la improvisació. Per la seva banda, Angelica Leo va explicar que el seu paper era "molt físic" i va destacar que la imatge del "pare feixista és una realitat molt típica del nord d'Itàlia", ja que molts "creu que els immigrants els lleven el treball".
