Índex
De: http://www.lasprovincias.es/v/20110115/culturas/animacion-valenciana-laude-20110115.html
Animació valenciana de 'cum laude'
15.01.11 - 00:09 - BURGUERA/C. VELASCO | VALÈNCIA.
"València sempre ha estat terra d'artistes, no obstant això jo mai m'he considerat un artista, sóc mes bé un artesà. M'agrada prendre'm la meva professió, l'animació, com una mica fruit de l'esforç, que no de la inspiració». Aquestes línies poden servir de carta de presentació per als directors valencians que opten per omplir la pantalla de personatges de plastilina o píxels. Aquestes paraules són de Samuel Ortí, conegut com Sam, que per segon any opta a un Goya en la candidatura de millor curtmetratge d'animació.
En aquesta edició 'Vicenta' està cridada a la estatuilla i en 2009 va ser nominat per 'L'atac dels kriters assassins'. Entre els rivals de Sam figura María Trénor amb 'Exlibris', inclòs en 'Curts Comunitat Valenciana 2010», impulsat per l'Institut Valencià de l'Audiovisual i de la Cinematografia. Ella afronta la seva candidatura al Goya «amb alegria i amb moltes ganes de gaudir. Quan et passen coses així, penses que l'esforç ha merescut la pena». La valenciana ja va triomfar en el festival de Berlín amb el curtmetratge 'Amb quina la rentaré?' gràcies al com ha rebut guardons, al marge del Teddy Bear de la Berlinale, en certàmens de cinema independent durant dos anys.
'Chico i Rita', de Javier Mariscal i Fernando Trueba, és candidata al Goya com millor pel·lícula d'animació. El film s'estrenarà aquest any, com l'adaptació al cinema d"'Arrugues', el còmic del valencià Paco Roca.
Enginy de Politècnica
El talent de María Trénor i Sam es va canalitzar en la Facultat de Belles Arts de València, però ells van descobrir bé aviat que el seu futur passava per un projector. «Sóc aficionada a l'animació des de molt petita, veient els programes infantils de la tele», assenyala Trénor. El making of de 'L'imperi contrataca' va inocular el virus de l'animació en Sam, qui en aquest instant va pensar: «Jo de major vull ser tècnic d'efectes especials».
La formació del Politècnic, la tècnica, la plastelina i un equip de professionals amb talent van fer la resta. Sam no dóna molta importància al desenllaç de la gal·la de lliurament dels premis del cinema espanyol. En aquesta cerimònia Pablo Llorens (Alcoi, 1967) ja és un veterà. Va obtenir el Goya pel curt 'L'enigma del noi croqueta' en 2005 i altre per 'Caragol, col, col' en 1995.
Una de les estatuetes està en la seva casa i l'altra lluïx en el seu estudi. Fer-se amb els guardons va suposar «deixar de ser un xiflat que fa curts amb personatges de platelina a ser un director que mereix ser respectat», va assegurar Llorens. El cineasta alcoià viu de l'animació, però no dels curtmetratges («que no tenen lleres comercials per a la seva distribució») sinó de la publicitat o de les classes i tallers que oferix.
Una mica similar succeïx amb María Trénor, qui compagina el cinema amb la seva plaça de professora de Mitjans Audiovisuals en l'Escola d'Art i Superior de Disseny. «M'encanta fer classe. Tinc un alumnat fantàstic», apuntà. Sam, en canvi, viu de les seves obres. «Fa molt que em dedico a això i em sento privilegiat perquè hi ha gent que aposta per mi i els meus projectes. Atès que el meu estudi està a València i jo sóc valencià, m'agradaria poder tenir un poc d'ajuda per part de la Comunitat», va assegurar.
Amb suport institucional o sense ell, el director de 'Vicenta' està preparant el seu primer llargmetratge, que li mantindrà ocupat almenys «un parell d'anys i mig». Ara està preparant el guió i els dissenys de l'el seu pròxim projecte però poc més revela. María Trénor segueix aquest patró d'oferir pocs detalls dels seus pròxims treballs: «Tinc un projecte de dibuix que acabo de començar i altre audiovisual bullint en el meu cap. No em sento còmoda parlant de projectes que no estan acabats i tinc comprovat que es porten mala sort si parles d'ells abans d'hora».
Llorens ha iniciat el guió d'un altre en el qual intervenen actors reals en escenaris d'animació. Combina carn i os amb plastelina. «Si surto bé parat d'aquest projecte pot ser que faci un llargmetratge», va afirmar l'alcoià.
15.01.11 - 00:09 - BURGUERA/C. VELASCO | VALÈNCIA.
"València sempre ha estat terra d'artistes, no obstant això jo mai m'he considerat un artista, sóc mes bé un artesà. M'agrada prendre'm la meva professió, l'animació, com una mica fruit de l'esforç, que no de la inspiració». Aquestes línies poden servir de carta de presentació per als directors valencians que opten per omplir la pantalla de personatges de plastilina o píxels. Aquestes paraules són de Samuel Ortí, conegut com Sam, que per segon any opta a un Goya en la candidatura de millor curtmetratge d'animació.
En aquesta edició 'Vicenta' està cridada a la estatuilla i en 2009 va ser nominat per 'L'atac dels kriters assassins'. Entre els rivals de Sam figura María Trénor amb 'Exlibris', inclòs en 'Curts Comunitat Valenciana 2010», impulsat per l'Institut Valencià de l'Audiovisual i de la Cinematografia. Ella afronta la seva candidatura al Goya «amb alegria i amb moltes ganes de gaudir. Quan et passen coses així, penses que l'esforç ha merescut la pena». La valenciana ja va triomfar en el festival de Berlín amb el curtmetratge 'Amb quina la rentaré?' gràcies al com ha rebut guardons, al marge del Teddy Bear de la Berlinale, en certàmens de cinema independent durant dos anys.
'Chico i Rita', de Javier Mariscal i Fernando Trueba, és candidata al Goya com millor pel·lícula d'animació. El film s'estrenarà aquest any, com l'adaptació al cinema d"'Arrugues', el còmic del valencià Paco Roca.
Enginy de Politècnica
El talent de María Trénor i Sam es va canalitzar en la Facultat de Belles Arts de València, però ells van descobrir bé aviat que el seu futur passava per un projector. «Sóc aficionada a l'animació des de molt petita, veient els programes infantils de la tele», assenyala Trénor. El making of de 'L'imperi contrataca' va inocular el virus de l'animació en Sam, qui en aquest instant va pensar: «Jo de major vull ser tècnic d'efectes especials».
La formació del Politècnic, la tècnica, la plastelina i un equip de professionals amb talent van fer la resta. Sam no dóna molta importància al desenllaç de la gal·la de lliurament dels premis del cinema espanyol. En aquesta cerimònia Pablo Llorens (Alcoi, 1967) ja és un veterà. Va obtenir el Goya pel curt 'L'enigma del noi croqueta' en 2005 i altre per 'Caragol, col, col' en 1995.
Una de les estatuetes està en la seva casa i l'altra lluïx en el seu estudi. Fer-se amb els guardons va suposar «deixar de ser un xiflat que fa curts amb personatges de platelina a ser un director que mereix ser respectat», va assegurar Llorens. El cineasta alcoià viu de l'animació, però no dels curtmetratges («que no tenen lleres comercials per a la seva distribució») sinó de la publicitat o de les classes i tallers que oferix.
Una mica similar succeïx amb María Trénor, qui compagina el cinema amb la seva plaça de professora de Mitjans Audiovisuals en l'Escola d'Art i Superior de Disseny. «M'encanta fer classe. Tinc un alumnat fantàstic», apuntà. Sam, en canvi, viu de les seves obres. «Fa molt que em dedico a això i em sento privilegiat perquè hi ha gent que aposta per mi i els meus projectes. Atès que el meu estudi està a València i jo sóc valencià, m'agradaria poder tenir un poc d'ajuda per part de la Comunitat», va assegurar.
Amb suport institucional o sense ell, el director de 'Vicenta' està preparant el seu primer llargmetratge, que li mantindrà ocupat almenys «un parell d'anys i mig». Ara està preparant el guió i els dissenys de l'el seu pròxim projecte però poc més revela. María Trénor segueix aquest patró d'oferir pocs detalls dels seus pròxims treballs: «Tinc un projecte de dibuix que acabo de començar i altre audiovisual bullint en el meu cap. No em sento còmoda parlant de projectes que no estan acabats i tinc comprovat que es porten mala sort si parles d'ells abans d'hora».
Llorens ha iniciat el guió d'un altre en el qual intervenen actors reals en escenaris d'animació. Combina carn i os amb plastelina. «Si surto bé parat d'aquest projecte pot ser que faci un llargmetratge», va afirmar l'alcoià.
