Índex
De: http://www.lasprovincias.es/v/20110125/culturas/para-valencia-joan-monleon-20110125.html
Ventura Pons: «Per a mi València era Joan Monleón, un ésser irrepetible»
25.01.11 - 00:14 - C. VELASCO | VALÈNCIA.
El cineasta català presenta a València 'Mil cretins', una comèdia sobre «l'estupidesa humana, que dóna molt de si» L'última pel·lícula que Ventura Pons ha vist en el cinema és 'El discurs del rei', li va fascinar. No segueix sèries de televisió i només ha vist en DVD 'Els Soprano' i 'A dos metres sota terra'. Està convençut que els 'pirates' no han de marcar les pautes en la legislació cultural.
Ventura Pons va presentar ahir a València la seva última comèdia 'Mil cretins', que homenatja el cinema mut i recupera l'escenografia teatral. Amb aquesta obra torna a adaptar una obra de Quim Monzó després de l'èxit que va obtenir amb 'El perquè de tot plegat' (1994). En tots els seus títols busca el mateix que Hitchcock: «Omplir les sales», bromeja Pons.
-En el final de 'Mil cretins', els personatges creats per un guionista brollen del foli i parlen amb l'autor. Aquesta escena és biogràfica?
-A mi els personatges de les meves pel·lícules em parlen gairebé tots els dies. No obstant això, amb aquesta escena vull mostrar que el treball, sobretot el més creatiu, serveix per a redimir-se de la mediocritat de la vida.
-'Mil cretins', que s'estrena el divendres, s'estructura en tres actes molt diferenciats.
-Sí, és una burla a la típica fórmula. En la primera part reflecteixo l'estupidesa humana, que dóna molt de si, a través dels relats brutals i fantàstics de Monzó. En la segona, recupera la tradició del cinema mut i en la tercera obro una finestra contra la mediocritat.
-Joan Monleón va ser un dels actors valencians habituals en les seves pel·lícules, com 'Puta misèria o 'El vicari d'Olot'.
-Sí, i moltes més. Per a mi València era Joan Monleón. Al baixar del tren avui (per ahir) gairebé em poso a plorar perquè és el primer viatge que faig a València sense Monle. Sempre que venia a la ciutat, estava amb ell. Vam fer de tot, com el musical 'Don Juan Tenorio' en el Principal, vam anar a les festes de la Magdalena, vam acudir a un concert de la banda municipal i record un dia de Sant Josep en el cafè de la Seu fins a les cinc de la matinada i ell vestit de fallera... A Monle, el trobo molt a faltar. És un personatge irrepetible.
-Vostè està vinculat professional i personalment amb València. Com veu el cinema que es fa a la Comunitat?
-Ho veig poc. A més de Sigfrid Monleón, que té una filmografía interessant, no sabria dir més.
-Madrid i Barcelona són les factories de ficció nacional. Ningú parla en termes del cinema madrileny, però existeix el cinema català?
-Clar que existeix. En l'últim any hem realitzat 70 pel·lícules.
-Quins són els senyals d'identitat d'aquest cinema?
-Les mateixes que el francès, l'italià i l'anglès. Entra tot perquè està el cinema industrialment català i el culturalment català, com tots els països del món. En França, fan pel·lícules en anglès i a Catalunya també, perquè Jaume Roures va produir 'Vicky Cristina Barcelona' de Woody Allen. També estan les pel·lícules culturalment catalanes que neixen de la història, la llengua, els paisatges...
-'Pa negre' és el seu favorita per als Goya?
-No he votat encara, ho faré a última hora. Els acadèmics sempre voten el mateix però aquest any serà diferent perquè he vist una collita estupenda.
-És partidari del doblatge al català de les pel·lícules estrangeres en les sales de Catalunya?
-Jo odio el doblatge i fa mil anys que no he vist una pel·lícula doblada, però com ciutadà no entenc com l'única cosa no normalitzada a Catalunya és el cinema. Jo creo que el cinema doblat hauria de desaparèixer perquè és una herència del franquisme i un acte contra natura. Mentre no desaparegui, com ciutadà vull tenir la mateixa opció a veure les pel·lícules en català.
Ventura Pons: «Per a mi València era Joan Monleón, un ésser irrepetible»
25.01.11 - 00:14 - C. VELASCO | VALÈNCIA.
El cineasta català presenta a València 'Mil cretins', una comèdia sobre «l'estupidesa humana, que dóna molt de si» L'última pel·lícula que Ventura Pons ha vist en el cinema és 'El discurs del rei', li va fascinar. No segueix sèries de televisió i només ha vist en DVD 'Els Soprano' i 'A dos metres sota terra'. Està convençut que els 'pirates' no han de marcar les pautes en la legislació cultural.
Ventura Pons va presentar ahir a València la seva última comèdia 'Mil cretins', que homenatja el cinema mut i recupera l'escenografia teatral. Amb aquesta obra torna a adaptar una obra de Quim Monzó després de l'èxit que va obtenir amb 'El perquè de tot plegat' (1994). En tots els seus títols busca el mateix que Hitchcock: «Omplir les sales», bromeja Pons.
-En el final de 'Mil cretins', els personatges creats per un guionista brollen del foli i parlen amb l'autor. Aquesta escena és biogràfica?
-A mi els personatges de les meves pel·lícules em parlen gairebé tots els dies. No obstant això, amb aquesta escena vull mostrar que el treball, sobretot el més creatiu, serveix per a redimir-se de la mediocritat de la vida.
-'Mil cretins', que s'estrena el divendres, s'estructura en tres actes molt diferenciats.
-Sí, és una burla a la típica fórmula. En la primera part reflecteixo l'estupidesa humana, que dóna molt de si, a través dels relats brutals i fantàstics de Monzó. En la segona, recupera la tradició del cinema mut i en la tercera obro una finestra contra la mediocritat.
-Joan Monleón va ser un dels actors valencians habituals en les seves pel·lícules, com 'Puta misèria o 'El vicari d'Olot'.
-Sí, i moltes més. Per a mi València era Joan Monleón. Al baixar del tren avui (per ahir) gairebé em poso a plorar perquè és el primer viatge que faig a València sense Monle. Sempre que venia a la ciutat, estava amb ell. Vam fer de tot, com el musical 'Don Juan Tenorio' en el Principal, vam anar a les festes de la Magdalena, vam acudir a un concert de la banda municipal i record un dia de Sant Josep en el cafè de la Seu fins a les cinc de la matinada i ell vestit de fallera... A Monle, el trobo molt a faltar. És un personatge irrepetible.
-Vostè està vinculat professional i personalment amb València. Com veu el cinema que es fa a la Comunitat?
-Ho veig poc. A més de Sigfrid Monleón, que té una filmografía interessant, no sabria dir més.
-Madrid i Barcelona són les factories de ficció nacional. Ningú parla en termes del cinema madrileny, però existeix el cinema català?
-Clar que existeix. En l'últim any hem realitzat 70 pel·lícules.
-Quins són els senyals d'identitat d'aquest cinema?
-Les mateixes que el francès, l'italià i l'anglès. Entra tot perquè està el cinema industrialment català i el culturalment català, com tots els països del món. En França, fan pel·lícules en anglès i a Catalunya també, perquè Jaume Roures va produir 'Vicky Cristina Barcelona' de Woody Allen. També estan les pel·lícules culturalment catalanes que neixen de la història, la llengua, els paisatges...
-'Pa negre' és el seu favorita per als Goya?
-No he votat encara, ho faré a última hora. Els acadèmics sempre voten el mateix però aquest any serà diferent perquè he vist una collita estupenda.
-És partidari del doblatge al català de les pel·lícules estrangeres en les sales de Catalunya?
-Jo odio el doblatge i fa mil anys que no he vist una pel·lícula doblada, però com ciutadà no entenc com l'única cosa no normalitzada a Catalunya és el cinema. Jo creo que el cinema doblat hauria de desaparèixer perquè és una herència del franquisme i un acte contra natura. Mentre no desaparegui, com ciutadà vull tenir la mateixa opció a veure les pel·lícules en català.
