Índex
De: http://www.levante-emv.com/television/2011/02/06/privatizacion-inviable-canal-9/780279.html
La privatització (inviable) de Canal 9
RTVV està en el centre de la diana. Amb més de 1.200 milions d'euros de deute i més de 200 milions de pèrdues per any, representa un descosit de difícil arranjament i un producte de nul atractiu per moltes lleis que es modifiquin per a la seva privatització.
ALFONS GARCIA VALÈNCIA
La caixa dels trons de la privatització de les televisions autonòmiques s'ha obert. Radiotelevisió Valenciana (RTVV) està en el punt de mira per la seva situació econòmica, tècnicament de fallida si fòra una empresa privada i no tingués darrere l'aval de la Generalitat. La llei ho impedeix, ara per ara, encara que algunes veus veuen escletxes en a l'actual marc legal.
En tot cas, encara adaptant les normes, un deute de més de 1.200 milions d'euros (així figura en els pressupostos de la Generalitat de 2011) suposa un element dissuasori insuperable. I fins i tot en el cas que el Consell assumís el forat i la lliurés neta, una empresa que ingressa 22 milions de publicitat a l'any, gasta 81 milions només en personal i es troba en caiguda lliure d'audiència —ha perdut gairebé un 30% en 2010— es presenta com un caramel molt poc abellidor.
El que diu la llei.
Fins a 2010 prevalia la llei del Tercer Canal (1983), més restrictiva. L'actual (de la Comunicació Audiovisual) establix que «els ens que prestin el servei públic de comunicació audiovisual i les seves societats prestadores no podran cedir a tercers la producció i edició dels programes informatius i d'aquells que expressament determinin els mandats marc que per a cada ens s'aprovin» (article 40).
Això és, la privatització dels informatius queda vetada. A partir d'aquí, s'obre un marge per a l'opinió. «Si algú entén que hi ha possibilitats de privatització podria utilitzar aquesta llei com argument», afirma Nacho Ángel, representant de CC OO en RTVV. Per a Víctor Sánchez (UGT), la norma de 2010, sense ser perfecta, tanca les portes fins i tot a una externalització massiva d'espais. «Tornaríem a guanyar judicialment davant un intent de privatització», assegura. Es refereix als concursos convocats en l'era Zaplana per a traspassar al sector privat l'edició dels informatius, el subministrament de continguts i la venda de publicitat en Canal 9, tombats per diferents seus judicials: el Suprem va rebutjar l'últim recurs de RTVV en 2007.
Però fins i tot si el líder del PP, Mariano Rajoy, venç en les eleccions de 2012 i complix la seva amenaça de modificar la llei estatal actual perquè les comunitats autònomes puguin privatitzar les seves televisions, no seria suficient, en opinió del membre del consell d'administració de RTVV (pel PSPV) Miguel Mazón. Quedaria la comporta de la llei de creació de la cadena valenciana, que diu que «la gestió dels serveis públics de televisió i de radiodifusió serà realitzada per sengles empreses públiques en forma de societats anònimes».
El pes de l'economia.
La radiografia de la situació de RTVV és implacable. Un dèficit anual de 212 milions d'euros en l'últim exercici auditat (2009); un deute acumulat que arriba a els 1.240 milions (d'euros!), segons les dades incloses en els pressupostos de la Generalitat de 2011, i l'horitzó dels quals d'amortització s'estén fins a 2030; unes despeses anuals en recursos humans de 81,2 milions (entre personal de plantilla i de programes); una nòmina de 1.800 empleats amb un organigrama de més de 50 càrrecs, entre els quals figura algun cap de departament que es dirigeix a si mateix perquè no hi ha ningú més; uns ingressos per publicitat de 22 milions; una tecnologia que comença a quedar antiquada; un deute amb el sector audiovisual de més de 22 milions que es remunta a 2009 i que continua pendent; proveïdors (Eulen Seguretat) que demanen cancel·lar el servei davant l'impagament continuat; uns informatius desprestigiats l'audiència dels quals s'enfonsa (més de la meitat ha fugit en quatre anys)…
Tal és el negre panorama que dibuixen les xifres. Dissuasori per a qualsevol societat interessada en Canal 9, per més que es trobi la casa pagada i un personal ja format. Però la realitat no ha estat sempre així. Hi ha responsables. Entre 1997 i 2003, el deute va créixer en 420 milions (es va multiplicar per nou). Entre 2003 i 2010 —etapa del Govern de Francisco Camps—, ha augmentat en 760 milions.
La despesa que no cessa.
RTVV tenia 800 treballadors en 1995, any del canvi de govern en el Consell (es va el PSPV i entra el PP amb Eduardo Zaplana al capdavant), i comptava 1.600 en 2003, any d'arribada al poder de Francisco Camps. En aquesta primera etapa es va crear Punt 2 (l'actual NouDos), que va servir per a maquillar l'absència del valencià en Canal 9, buidar als rostres coneguts del període socialista i obrir la porta a nous professionals.
RTVV gasta 1,4 milions en dietes i desplaçaments (és la xifra de 2009, demostradament retallable perquè l'any anterior va ser de 2,1 milions), 600.000 euros a pagar els lloguers dels locals del consell d'administració i la seu d'Alacant, ha invertit en programes externs amb periodistes de Madrid que no superaven el 2% d'audiència (cas Panorama d´actualitat o aquells que va presentar Carlos Dávila), es va deixar 12 milions durant la visita del Papa a València en 2006 (la destinació d'algun dels quals està en investigació judicial dintre del cas Gürtel) i acaba de dedicar 360.000 euros al disseny d'una nova plataforma multimèdia per a la qual ha contractat alguns professionals nous.
Mentre, el director general de l'ens, José López Jaraba, admet en privat que hi ha empleats que rebutgen reciclar-se. Al marge queda el gastat en drets televisius dels equips de futbol valencians de Primera Divisió —dels del València CF es va desprendre en 2009—, en la transmissió de la Champions League o de la Fórmula 1 (el cost d'aquesta última és encara un secret). Són productes que sostenen l'audiència mitjana i, per això, enfront de qui consideren que una cadena autonòmica no hauria de licitar per ells, Jaraba i el seu equip defensen que tot canal generalista ha de tenir aquests reclams si no vol caure en la marginalitat.
Futur.
El que hagi de passar amb RTVV no depèn de Zapatero ni de Rajoy. Ni val l'excusa habitual que el culpable està a Madrid ni cal esperar d'allí la decisió. La televisió autonòmica és un servei (posi's la denominació que es prefereixi: despesa, capritx, dret…) que els valencians han volgut donar-se; és una joguina dels valencians, que la seua destrossa tots pagaran i no només aquells que des de 1989 ho han trencat.
La solució ha de venir del Consell i de les Corts. Haurien de determinar —difícilment abans de les autonòmiques de— maig si el de privatitzar és un bon lema electoral però poc útil si es vol mantenir un instrument de comunicació —i propaganda— o si d'una vegada per sempre es defineix el que és la televisió com servei públic (informació i difusió i promoció del valencià, com a mínim, se suposa) i es fixa la quantitat que s'està disposat a pagar per això, encara que suposi una versió reduïda i especialitzada del Canal 9 generalista actual.
L'autonòmica que més audiència va perdre en 2010 juntament amb ETB
Les audiències no han tractat bé a les cadenes del grup RTVV en 2010. Cert que ha estat l'any de la TDT, de la multiplicació de canals en el comandament a distància, però també ho és que Canal 9 ha estat, juntament amb la televisió basca (ETB), l'autonòmica que més quota de pantalla ha perdut. Ho diu l'informe anual de l'empresa Sobreviento Comunicación a partir de les dades de Kantar Media (antiga Sofres).
Canal 9 es va deixar un 29% d'audiència l'any passat. D'un 11,8% de quota de pantalla en 2009 ha passat a quedar-se en una mitjana del 8,4. Això significa que des de 1995 ha perdut més de la meitat de l'audiència. I això que compta amb l'estirada de L´alqueria blanca, que li proporciona xifres que ronden el 20% cada diumenge, i que té també partits de la Champions League de futbol des de setembre.
Per contra, els informatius, antic vaixell almirall de la casa de Burjassot, s'han enfonsat. El del migdia, amb un 11,7 de quota de pantalla en el que va de temporada, és el menys vist entre tots els de la Forta (la federació de cadenes autonòmiques). Fins i tot ha començat a ser superat per l'informatiu territorial de TVE (el conegut com Aitana).
Empaten en la mitjana de la temporada, però si s'observen les dades dels últims dies, la tendència és que Aitana superi al totpoderós en mitjans noticiari de Canal 9 . Un exemple: dimecres passat, la desconnexió territorial informativa de TVE va assolir una audiència mitja del 14,3%; per la seva banda, el «Notícies 9» va obtenir un 10%.
Caiguda general
Les audiències s'han despenyat en 2010 i, especialment, en les cadenes autonòmiques. Les dades globals no són, no obstant això, tan negatives com les de RTVV. La pèrdua general de totes les televisions de la Forta ha estat d'un 17%, mentre que Canal 9 ha perdut un 29%. L'audiència mitjana d'aquest grup d'emissores se situa en el 11,3, enfront del 8,4 de la valenciana. Per a consol d'alguns, ETB2 (la cadena en castellà de la televisió basca) es va deixar un 30%.
En general, tan sols TV3 i IB3 van registrar increments d'audiència en el difícil any de la TDT. NouDos i Nou24 tampoc van millorar resultats. Les coses no han començat millor en 2011 per a Canal 9. Si va tancar desembre de 2010 amb un 7,9 de quota de pantalla, el primer mes del nou any ho ha conclòs amb un 7,6. Les comparances són odioses, diuen, però és la meitat de l'audiència de la veïna TV3 en el mateix mes (14,2).
RTVV està en el centre de la diana. Amb més de 1.200 milions d'euros de deute i més de 200 milions de pèrdues per any, representa un descosit de difícil arranjament i un producte de nul atractiu per moltes lleis que es modifiquin per a la seva privatització.
ALFONS GARCIA VALÈNCIA
La caixa dels trons de la privatització de les televisions autonòmiques s'ha obert. Radiotelevisió Valenciana (RTVV) està en el punt de mira per la seva situació econòmica, tècnicament de fallida si fòra una empresa privada i no tingués darrere l'aval de la Generalitat. La llei ho impedeix, ara per ara, encara que algunes veus veuen escletxes en a l'actual marc legal.
En tot cas, encara adaptant les normes, un deute de més de 1.200 milions d'euros (així figura en els pressupostos de la Generalitat de 2011) suposa un element dissuasori insuperable. I fins i tot en el cas que el Consell assumís el forat i la lliurés neta, una empresa que ingressa 22 milions de publicitat a l'any, gasta 81 milions només en personal i es troba en caiguda lliure d'audiència —ha perdut gairebé un 30% en 2010— es presenta com un caramel molt poc abellidor.
El que diu la llei.
Fins a 2010 prevalia la llei del Tercer Canal (1983), més restrictiva. L'actual (de la Comunicació Audiovisual) establix que «els ens que prestin el servei públic de comunicació audiovisual i les seves societats prestadores no podran cedir a tercers la producció i edició dels programes informatius i d'aquells que expressament determinin els mandats marc que per a cada ens s'aprovin» (article 40).
Això és, la privatització dels informatius queda vetada. A partir d'aquí, s'obre un marge per a l'opinió. «Si algú entén que hi ha possibilitats de privatització podria utilitzar aquesta llei com argument», afirma Nacho Ángel, representant de CC OO en RTVV. Per a Víctor Sánchez (UGT), la norma de 2010, sense ser perfecta, tanca les portes fins i tot a una externalització massiva d'espais. «Tornaríem a guanyar judicialment davant un intent de privatització», assegura. Es refereix als concursos convocats en l'era Zaplana per a traspassar al sector privat l'edició dels informatius, el subministrament de continguts i la venda de publicitat en Canal 9, tombats per diferents seus judicials: el Suprem va rebutjar l'últim recurs de RTVV en 2007.
Però fins i tot si el líder del PP, Mariano Rajoy, venç en les eleccions de 2012 i complix la seva amenaça de modificar la llei estatal actual perquè les comunitats autònomes puguin privatitzar les seves televisions, no seria suficient, en opinió del membre del consell d'administració de RTVV (pel PSPV) Miguel Mazón. Quedaria la comporta de la llei de creació de la cadena valenciana, que diu que «la gestió dels serveis públics de televisió i de radiodifusió serà realitzada per sengles empreses públiques en forma de societats anònimes».
El pes de l'economia.
La radiografia de la situació de RTVV és implacable. Un dèficit anual de 212 milions d'euros en l'últim exercici auditat (2009); un deute acumulat que arriba a els 1.240 milions (d'euros!), segons les dades incloses en els pressupostos de la Generalitat de 2011, i l'horitzó dels quals d'amortització s'estén fins a 2030; unes despeses anuals en recursos humans de 81,2 milions (entre personal de plantilla i de programes); una nòmina de 1.800 empleats amb un organigrama de més de 50 càrrecs, entre els quals figura algun cap de departament que es dirigeix a si mateix perquè no hi ha ningú més; uns ingressos per publicitat de 22 milions; una tecnologia que comença a quedar antiquada; un deute amb el sector audiovisual de més de 22 milions que es remunta a 2009 i que continua pendent; proveïdors (Eulen Seguretat) que demanen cancel·lar el servei davant l'impagament continuat; uns informatius desprestigiats l'audiència dels quals s'enfonsa (més de la meitat ha fugit en quatre anys)…
Tal és el negre panorama que dibuixen les xifres. Dissuasori per a qualsevol societat interessada en Canal 9, per més que es trobi la casa pagada i un personal ja format. Però la realitat no ha estat sempre així. Hi ha responsables. Entre 1997 i 2003, el deute va créixer en 420 milions (es va multiplicar per nou). Entre 2003 i 2010 —etapa del Govern de Francisco Camps—, ha augmentat en 760 milions.
La despesa que no cessa.
RTVV tenia 800 treballadors en 1995, any del canvi de govern en el Consell (es va el PSPV i entra el PP amb Eduardo Zaplana al capdavant), i comptava 1.600 en 2003, any d'arribada al poder de Francisco Camps. En aquesta primera etapa es va crear Punt 2 (l'actual NouDos), que va servir per a maquillar l'absència del valencià en Canal 9, buidar als rostres coneguts del període socialista i obrir la porta a nous professionals.
RTVV gasta 1,4 milions en dietes i desplaçaments (és la xifra de 2009, demostradament retallable perquè l'any anterior va ser de 2,1 milions), 600.000 euros a pagar els lloguers dels locals del consell d'administració i la seu d'Alacant, ha invertit en programes externs amb periodistes de Madrid que no superaven el 2% d'audiència (cas Panorama d´actualitat o aquells que va presentar Carlos Dávila), es va deixar 12 milions durant la visita del Papa a València en 2006 (la destinació d'algun dels quals està en investigació judicial dintre del cas Gürtel) i acaba de dedicar 360.000 euros al disseny d'una nova plataforma multimèdia per a la qual ha contractat alguns professionals nous.
Mentre, el director general de l'ens, José López Jaraba, admet en privat que hi ha empleats que rebutgen reciclar-se. Al marge queda el gastat en drets televisius dels equips de futbol valencians de Primera Divisió —dels del València CF es va desprendre en 2009—, en la transmissió de la Champions League o de la Fórmula 1 (el cost d'aquesta última és encara un secret). Són productes que sostenen l'audiència mitjana i, per això, enfront de qui consideren que una cadena autonòmica no hauria de licitar per ells, Jaraba i el seu equip defensen que tot canal generalista ha de tenir aquests reclams si no vol caure en la marginalitat.
Futur.
El que hagi de passar amb RTVV no depèn de Zapatero ni de Rajoy. Ni val l'excusa habitual que el culpable està a Madrid ni cal esperar d'allí la decisió. La televisió autonòmica és un servei (posi's la denominació que es prefereixi: despesa, capritx, dret…) que els valencians han volgut donar-se; és una joguina dels valencians, que la seua destrossa tots pagaran i no només aquells que des de 1989 ho han trencat.
La solució ha de venir del Consell i de les Corts. Haurien de determinar —difícilment abans de les autonòmiques de— maig si el de privatitzar és un bon lema electoral però poc útil si es vol mantenir un instrument de comunicació —i propaganda— o si d'una vegada per sempre es defineix el que és la televisió com servei públic (informació i difusió i promoció del valencià, com a mínim, se suposa) i es fixa la quantitat que s'està disposat a pagar per això, encara que suposi una versió reduïda i especialitzada del Canal 9 generalista actual.
L'autonòmica que més audiència va perdre en 2010 juntament amb ETB
Les audiències no han tractat bé a les cadenes del grup RTVV en 2010. Cert que ha estat l'any de la TDT, de la multiplicació de canals en el comandament a distància, però també ho és que Canal 9 ha estat, juntament amb la televisió basca (ETB), l'autonòmica que més quota de pantalla ha perdut. Ho diu l'informe anual de l'empresa Sobreviento Comunicación a partir de les dades de Kantar Media (antiga Sofres).
Canal 9 es va deixar un 29% d'audiència l'any passat. D'un 11,8% de quota de pantalla en 2009 ha passat a quedar-se en una mitjana del 8,4. Això significa que des de 1995 ha perdut més de la meitat de l'audiència. I això que compta amb l'estirada de L´alqueria blanca, que li proporciona xifres que ronden el 20% cada diumenge, i que té també partits de la Champions League de futbol des de setembre.
Per contra, els informatius, antic vaixell almirall de la casa de Burjassot, s'han enfonsat. El del migdia, amb un 11,7 de quota de pantalla en el que va de temporada, és el menys vist entre tots els de la Forta (la federació de cadenes autonòmiques). Fins i tot ha començat a ser superat per l'informatiu territorial de TVE (el conegut com Aitana).
Empaten en la mitjana de la temporada, però si s'observen les dades dels últims dies, la tendència és que Aitana superi al totpoderós en mitjans noticiari de Canal 9 . Un exemple: dimecres passat, la desconnexió territorial informativa de TVE va assolir una audiència mitja del 14,3%; per la seva banda, el «Notícies 9» va obtenir un 10%.
Caiguda general
Les audiències s'han despenyat en 2010 i, especialment, en les cadenes autonòmiques. Les dades globals no són, no obstant això, tan negatives com les de RTVV. La pèrdua general de totes les televisions de la Forta ha estat d'un 17%, mentre que Canal 9 ha perdut un 29%. L'audiència mitjana d'aquest grup d'emissores se situa en el 11,3, enfront del 8,4 de la valenciana. Per a consol d'alguns, ETB2 (la cadena en castellà de la televisió basca) es va deixar un 30%.
En general, tan sols TV3 i IB3 van registrar increments d'audiència en el difícil any de la TDT. NouDos i Nou24 tampoc van millorar resultats. Les coses no han començat millor en 2011 per a Canal 9. Si va tancar desembre de 2010 amb un 7,9 de quota de pantalla, el primer mes del nou any ho ha conclòs amb un 7,6. Les comparances són odioses, diuen, però és la meitat de l'audiència de la veïna TV3 en el mateix mes (14,2).
