Índex
De: http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Supremo/anula/expropiacion/suelo/Ciudad/Luz/elpepuespval/20110303elpval_12/Tes
El Suprem anul·la l'expropiació de sòl per a la Ciutat de la Llum
L'alt tribunal assenyala que el Consell no va justificar l'ús del terreny pres
EL PAÍS - Alacant / València - 03/03/2011
La fallada del Suprem, en concret de secció 6a de la Sala del Contenciós-Administratiu, es produïx arran del recurs presentat per tres afectats per les expropiacions. El Suprem accepta la tesi dels recurrents i, en paral·lel, revoca una sentència anterior del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de la Comunitat Valenciana que si va considerar legal el procés d'expropiacions per al projecte audiovisual.
El Suprem conclou que el pla parcial proposat pel consell, "és un exemple paradigmàtic d'indeterminació, de vaguetat extrema, puix que no permet conèixer la concreta finalitat dels usos que justifiquen l'expropiació". I destaca que l'anul·lació de les expropiacions implica la nul·litat dels posteriors actes. "La inexistència de la causa expropiandi residenciada en el pla especial implica la nul·litat dels posteriors i successius actes expropiatoris", precisa la fallada.
En total, en la zona hi ha 70 amos de terrenys que van ser expropiats. Els propietaris, a través d'un portaveu, van expressar ahir el seu "alegria" per la resolució del Suprem. "Obre la porta que la resta de propietaris també acudim als tribunals, però això ho decidirem després de parlar amb els nostres advocats", va assenyalar un d'ells. Aquest propietari va comentar que la Generalitat els va pagar pels seus terrenys a una mitjana de 21 euros el metre quadrat.
La Conselleria d'Economia va declinar ahir pronunciar-se sobre la sentència del Tribunal Suprem que afecta a Ciutat de la Llum fins que els serveis jurídics hagin analitzat l'abast de la mateixa. La directora general de l'empresa pública de la Generalitat, Elsa Martínez, es va veure sorpresa per la sentència a Madrid, on assistia a la presentació de la sèrie Crematori que emetrà Canal Plus.
Per la seva banda, la concessionària de l'explotació dels estudis de la Generalitat, Aguamarga, també estudiava les repercussions de l'abast de la sentència.
Cada megaprojecte, un plet
El de la Ciutat de la Llum d'Alacant no és l'únic dels grans projectes engegats per la Generalitat que s'ha vist immers en un llarg procés a causa del valor de les expropiacions portades a terme pel govern autonòmic valencià.
Els plets pel muntant de les expropiacions també han tingut en suspens a altres megaprojectes del Consell, com el parc temàtic Terra Mítica de Benidorm o la Ciutat de les Arts i les Ciències de València. En Terra Mítica el colofó judicial ha estat al revés que en la ciutat de la Llum. El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) va fallar a favor dels demandants al considerar que el sòl expropiat (10 milions de metres quadres) era urbanitzable i va arribar a multiplicar, en alguns casos, fins a per set la indemnització als amos.
El Consell va recórrer al Tribunal Suprem. L'alt tribunal, en contra del criteri del TSJ, va considerar que el sòl era no urbanitzable i va validar la indemnització abonada pel consell. La sentència del Suprem va suposar un estalvi de 120 milions a les arques públiques.
En el cas de CACSA, el Consell, si vol vendre, per a obtenir ingressos, el solar en el qual es van projectar els fallits gratacels de Santiago Calatrava, s'haurà d'enfrontar a una sentència del Suprem que obliga a pagar a preu de mercat gairebé la meitat de la parcel·la expropiada en la dècada dels noranta. La societat Horta Inversions, la propietària, considera que el Consell hauria d'abonar-li una quantitat milionària pel sòl expropiat.
L'alt tribunal assenyala que el Consell no va justificar l'ús del terreny pres
EL PAÍS - Alacant / València - 03/03/2011
La fallada del Suprem, en concret de secció 6a de la Sala del Contenciós-Administratiu, es produïx arran del recurs presentat per tres afectats per les expropiacions. El Suprem accepta la tesi dels recurrents i, en paral·lel, revoca una sentència anterior del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de la Comunitat Valenciana que si va considerar legal el procés d'expropiacions per al projecte audiovisual.
El Suprem conclou que el pla parcial proposat pel consell, "és un exemple paradigmàtic d'indeterminació, de vaguetat extrema, puix que no permet conèixer la concreta finalitat dels usos que justifiquen l'expropiació". I destaca que l'anul·lació de les expropiacions implica la nul·litat dels posteriors actes. "La inexistència de la causa expropiandi residenciada en el pla especial implica la nul·litat dels posteriors i successius actes expropiatoris", precisa la fallada.
En total, en la zona hi ha 70 amos de terrenys que van ser expropiats. Els propietaris, a través d'un portaveu, van expressar ahir el seu "alegria" per la resolució del Suprem. "Obre la porta que la resta de propietaris també acudim als tribunals, però això ho decidirem després de parlar amb els nostres advocats", va assenyalar un d'ells. Aquest propietari va comentar que la Generalitat els va pagar pels seus terrenys a una mitjana de 21 euros el metre quadrat.
La Conselleria d'Economia va declinar ahir pronunciar-se sobre la sentència del Tribunal Suprem que afecta a Ciutat de la Llum fins que els serveis jurídics hagin analitzat l'abast de la mateixa. La directora general de l'empresa pública de la Generalitat, Elsa Martínez, es va veure sorpresa per la sentència a Madrid, on assistia a la presentació de la sèrie Crematori que emetrà Canal Plus.
Per la seva banda, la concessionària de l'explotació dels estudis de la Generalitat, Aguamarga, també estudiava les repercussions de l'abast de la sentència.
Cada megaprojecte, un plet
El de la Ciutat de la Llum d'Alacant no és l'únic dels grans projectes engegats per la Generalitat que s'ha vist immers en un llarg procés a causa del valor de les expropiacions portades a terme pel govern autonòmic valencià.
Els plets pel muntant de les expropiacions també han tingut en suspens a altres megaprojectes del Consell, com el parc temàtic Terra Mítica de Benidorm o la Ciutat de les Arts i les Ciències de València. En Terra Mítica el colofó judicial ha estat al revés que en la ciutat de la Llum. El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) va fallar a favor dels demandants al considerar que el sòl expropiat (10 milions de metres quadres) era urbanitzable i va arribar a multiplicar, en alguns casos, fins a per set la indemnització als amos.
El Consell va recórrer al Tribunal Suprem. L'alt tribunal, en contra del criteri del TSJ, va considerar que el sòl era no urbanitzable i va validar la indemnització abonada pel consell. La sentència del Suprem va suposar un estalvi de 120 milions a les arques públiques.
En el cas de CACSA, el Consell, si vol vendre, per a obtenir ingressos, el solar en el qual es van projectar els fallits gratacels de Santiago Calatrava, s'haurà d'enfrontar a una sentència del Suprem que obliga a pagar a preu de mercat gairebé la meitat de la parcel·la expropiada en la dècada dels noranta. La societat Horta Inversions, la propietària, considera que el Consell hauria d'abonar-li una quantitat milionària pel sòl expropiat.
