Índex
De: http://www.levante-emv.com/opinion/2011/03/05/nueva-ley-audiovisual/787880.html
Una nova llei de l'audiovisual
Jesús León
La necessitat d'una reforma urgent de la Llei Audiovisual es fa palesa, si de debò es volen resoldre qüestions com l'existent sobre la TV3, davant la incapacitat per a arribar a un acord de reciprocitat per a la visió de les respectives televisions autonòmiques entre València i Catalunya.
És evident que davant la realitat espanyola de falta d'enteniment autonòmic, ha d'existir un mecanisme molt més directe i pràctic que la reciprocitat intercomunitària que parla aquesta llei. Aquest no és altre que el de l'autorització legal automàtica perquè qualsevol televisió autonòmica pugui emetre per a la resta del territori estatal sense cortapises.
Aquesta mesura tan elemental es correspon tant amb el dret constitucional a expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions mitjançant la paraula, l'escrit o qualsevol altre mitjà de reproducció, en aquest supòsit, és clar la televisió; com a rebre tal informació des de qualsevol lloc de l'Estat.
Ja que totes les televisions autonòmiques es troben en territori espanyol i el Govern de l'Estat té la competència constitucional per a dictar les normes bàsiques del règim de premsa, ràdio i televisió, ha de promulgar les normes bàsiques que falten perquè no existeixi limitació alguna d'emissió des de qualsevol comunitat autònoma a una altra. Aquestes normes han de ser concises i clares perquè les comunitats autònomes, que poden tenir facultats en el desenvolupament i aplicació d'aquestes disposicions, no puguin buscar excuses que obstrueixin el compliment constitucional inexcusable dels drets fonamentals d'expressió i informació.
Les competències que té l'Estat ha d'exercir-les amb eficàcia i sense fisures, per a evitar enfrontaments perjudicials i estèrils entre comunitats autònomes. El problema creat amb el tall de les emissions de la TV3 és una mostra de l'errònia interpretació del que ha de ser un Estat autonòmic. Exactament igual que el succeït amb l'eliminació de les emissions de TVV per Catalunya. Vist que no ha fet efecte l'acord plenari pres en 2008 en la Diputació de València perquè el Govern espanyol promogués una reforma legislativa amb caràcter d'urgència, que permetés, sense discriminació alguna, la visió en àmbit estatal, de totes les cadenes televisives autonòmiques, davant la insuficiència de la referida Llei Audiovisual de 2010.
Ha de reconduir-se la qüestió cap a la reforma de la mateixa per a l'efectiva aplicació en tot el territori de l'Estat dels drets d'expressió i informació. El Govern d'Espanya ha de prendre la iniciativa si volem superar situacions com la qual ens ocupa, que solament produïx descrèdit i preocupació en els ciutadans que sofrixen aquests sistemàtics desencontres dels dirigents autonòmics. Quan des de la UE es parla de directives de «televisió sense fronteres», el que ens passa té un dur qualificatiu: visceralitat i incompetència a dolls. De pena.
Jesús León
La necessitat d'una reforma urgent de la Llei Audiovisual es fa palesa, si de debò es volen resoldre qüestions com l'existent sobre la TV3, davant la incapacitat per a arribar a un acord de reciprocitat per a la visió de les respectives televisions autonòmiques entre València i Catalunya.
És evident que davant la realitat espanyola de falta d'enteniment autonòmic, ha d'existir un mecanisme molt més directe i pràctic que la reciprocitat intercomunitària que parla aquesta llei. Aquest no és altre que el de l'autorització legal automàtica perquè qualsevol televisió autonòmica pugui emetre per a la resta del territori estatal sense cortapises.
Aquesta mesura tan elemental es correspon tant amb el dret constitucional a expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions mitjançant la paraula, l'escrit o qualsevol altre mitjà de reproducció, en aquest supòsit, és clar la televisió; com a rebre tal informació des de qualsevol lloc de l'Estat.
Ja que totes les televisions autonòmiques es troben en territori espanyol i el Govern de l'Estat té la competència constitucional per a dictar les normes bàsiques del règim de premsa, ràdio i televisió, ha de promulgar les normes bàsiques que falten perquè no existeixi limitació alguna d'emissió des de qualsevol comunitat autònoma a una altra. Aquestes normes han de ser concises i clares perquè les comunitats autònomes, que poden tenir facultats en el desenvolupament i aplicació d'aquestes disposicions, no puguin buscar excuses que obstrueixin el compliment constitucional inexcusable dels drets fonamentals d'expressió i informació.
Les competències que té l'Estat ha d'exercir-les amb eficàcia i sense fisures, per a evitar enfrontaments perjudicials i estèrils entre comunitats autònomes. El problema creat amb el tall de les emissions de la TV3 és una mostra de l'errònia interpretació del que ha de ser un Estat autonòmic. Exactament igual que el succeït amb l'eliminació de les emissions de TVV per Catalunya. Vist que no ha fet efecte l'acord plenari pres en 2008 en la Diputació de València perquè el Govern espanyol promogués una reforma legislativa amb caràcter d'urgència, que permetés, sense discriminació alguna, la visió en àmbit estatal, de totes les cadenes televisives autonòmiques, davant la insuficiència de la referida Llei Audiovisual de 2010.
Ha de reconduir-se la qüestió cap a la reforma de la mateixa per a l'efectiva aplicació en tot el territori de l'Estat dels drets d'expressió i informació. El Govern d'Espanya ha de prendre la iniciativa si volem superar situacions com la qual ens ocupa, que solament produïx descrèdit i preocupació en els ciutadans que sofrixen aquests sistemàtics desencontres dels dirigents autonòmics. Quan des de la UE es parla de directives de «televisió sense fronteres», el que ens passa té un dur qualificatiu: visceralitat i incompetència a dolls. De pena.
