Índex
De: http://www.valenciaplaza.com/ver/23450/Vicente-Mu%C3%B1oz-Hemos-perdido-el-20-de-las-empresas-en-un-a%C3%B1o.html
Vicente Muñoz: "Hem perdut el 20% de les empreses en un any"
ESTHER G. CORONADO. 09/04/2011
El president del Cluster Audiovisual Valencià defensa l'adaptació del negoci a les noves formes de consum en internet i la inversió en promoció de les produccions regionals
VALÈNCIA (VP).
Durant 2010, el sector audiovisual de la Comunitat Valenciana ha vist desaparèixer el 20% de les seves empreses. Sense xifres encara concretes de l'últim any, es calcula que durant 2009 va facturar prop de 450 milions d'euros, donant treball a 31.792 professionals.
Vicente Muñoz, de la productora Conta Conta, presideix el Cluster Audiovisual Valencià (CAV) des de fa just un any. El president del Cluster Audiovisual Valencià, Vicente Muñoz, reinvidica la capacitat de creació d'ocupació, de negoci i de desenvolupament tecnològic del sector. Per a 2011, l'agrupació ha iniciat trobades entre empreses de diversos clusters regionals per a fomentar els negocis B2B. També s'ha obert una línia d'assessorament a empreses del CAV perquè surtin a vendre els seus productes a mercats estrangers amb el suport i assessorament especialitzat.
L'objectiu prioritari d'optimitzar el desenvolupament dels seus productes o serveis determinant a quin client van dirigits. A més, projecten una màster class sobre comercialització del producte audiovisual i la seva promoció.
Quina és la realitat actual del sector audiovisual valencià?
El sector audiovisual valencià està capejant la situació actual de la mateixa manera que l'afronten altres sectors productius. Això és, buscant alternatives de negoci i buscant les bases d'una major activitat internacional, localitzant nous mercats i creant i analitzant noves oportunitats, especialment enfocades en les noves tecnologies. El finançament ha estat sempre un cavall de batalla del sector. Actualment estem immersos en projectes que intenten sensibilitzar al sector inversor privat sobre els avantatges que té invertir en produccions audiovisuals.
I no només això, també en desenvolupaments d'últimes tecnologies en els quals València és capdavantera a nivell mundial com pot ser la estereoscopía o maquinària cinematogràfica adequada a aquesta fi. El nostre objectiu és fer veure que la indústria audiovisual no només té un component creatiu i cultural, sinó també un alt percentatge d'indústria que, com a tal, crea i manté nombrosos llocs de treball i d'empreses a la Comunitat.
Quin balanç del sector, en números, podríem fer en els últims dos anys?
El sector ha perdut en l'últim any un 20% de les seves empreses degut, principalment, a impagaments que s'han produït. Aquest fet ha trencat en certa mesura la florida del sector que duia una trajectòria ascendent els últims anys. Avui dia interpretem aquest fet com una oportunitat, ja que ens està empenyent a buscar, fora dels límits geogràfics de la Comunitat, nous negocis que porta com a conseqüència un desplaçament del negoci, adquirint, així, un caràcter més transrregional i internacional del que fins a ara teníem.
En quines xifres es traduïx tot això?
Encara no tenim xifres exactes de 2010, però en 2009 havien 1.138 empreses del sector a la Comunitat Valenciana. D'elles depenen 7.600 professionals i la taxa de facturació va ser de 85 milions d'euros. A més la taxa d'empreses agregades és molt alta, 7.467 companyies entre hotels, caterings, agències de publicitat, segurs, financeres, lloguers... I si comptem l'ocupació que aquestes agregades generen, són 31.792 treballadors. Comptant tot això, la facturació global de l'audiovisual a la Comunitat està entre 400 i 450 milions d'euros.
Quina és l'estratègia per a dur les produccions valencianes al lloc que mereixen?
L'objectiu és crear un segell qualitatiu de l'audiovisual valencià. Fins a ara el sector ha tingut un creixement desordenat i això ha afectat a petites empreses que s'han convertit en proveïdores de productes o serveis molt concrets i amb una dependència en exclusiva de certs clients. Aquesta circumstància les ha dut a descurar aspectes més importants com pot ser la comercialització del seu producte o servei amb un camp d'acció més ampli.
Aquesta és l'estratègia que volem implantar des del Cluster Audiovisual Valencià des de ja mateix: tenir la capacitat de comercialitzar un producte audiovisual que sàpiga traspassar fronteres, presentat de manera òptima als seus potencials clients i coneixent els temps i maneres d'adaptació d'aquests productes a diferents mercats.
Quina línia de col·laboracions o actuacions va sortir de la seva última reunió amb la indústria audiovisual de Balears?
Va ser una trobada molt positiva ja que vam comprovar com es treballa fora de la Comunitat i vam poder contrastar amb els nostres companys de Balears els plans que tenim per al futur, partint de la base que cadascun de nosaltres té maneres distintes de treballar. Actualment hem començat amb diverses accions conjuntes enfocades a la realització de màster class sobre comercialització per als nostres socis. En projecte tenim una acció sobre finançament i noves propostes de negoci que s'estan actualment madurant i que probablement veuran la llum després d'estiu.
Alguns directors de cinema per a les televisions es queixen que les televisions no arrisquen quan els demanen una producció.
Barrejar l'interès empresarial (es traduïx en benefici econòmic) i el treball cultural d'una producció audiovisual amb diferents potes autonòmiques és molt complicat. Evidentment, els canals intenten guanyar audiència i, amb ella, ingressos en publicitat. Així encarreguen aquells productes que, segons els seus estudis, puguin tenir més repercussió en els espectadors. Crec que cal distingir entre treball 'sota demanda' i altre tipus de treball que consisteix que la productora mostra una idea completament lliure a l'emissora i aquesta decideix comprar-la o no. En aquest cas estem en un mercat lliure i cadascú pot, o bé encarregar un producte expressament sota les seves directrius, o comprar altre producte dissenyat per un tercer.
Diuen que el problema del cinema espanyol és precisament la falta de creativitat. Creu que és més problema del producte que s'oferix o del canvi de model de negoci?
No crec que sigui ni una cosa ni altra. És més aviat que han estat produccions que han tingut un tremend dèficit de promoció. És el taló d'Aquil·les del cinema espanyol, des del meu punt de vista. Ningú no va a veure una pel·lícula únicament perquè està en la cartellera d'un cinema, sinó perquè ha escoltat alguna cosa sobre ella o ha vist un anunci o ha llegit una entrevista al seu director o actors principals. Això és el que falla en el cinema espanyol, pot ser per qüestions empresarials i també econòmiques. En Estats Units dediquen gairebé el 50% del pressupost d'una pel·lícula a accions de promoció. En Espanya hi ha ocasions en els quals no s'arriba ni àdhuc 4% del pressupost total. Com pot veure la diferència percentual és abismal. Això és el que hem de canviar.
En relació a aquest últim, està estudiant l'audiovisual valencià el negoci en Internet per a adaptar-se a les noves formes de consum?
És un tema que és imparable a dia d'avui. La facilitat d'accés que et dóna un ordinador des de casa fa cada vegada més fàcil arribar als continguts, pel·lícules, sèries, música etc... Això obliga que ens sapiguem adaptar a aquests nous models de negoci. També cal sensibilitzar de forma efectiva als consumidors d'aquests productes, que no són gratuïts i que darrere de cadascun d'ells existeix un treball per part d'un grup de persones que ha de ser abonat. Crec que el primer pas ha de ser la sensibilització sobre aquest fet a la població en general i anar ordenant a l'una el comerç de la indústria cultural en internet de manera progressiva.
Finalment, una part de joves recién llicenciats opten per obrir la seva pròpia productora enfront dels problemes d'atur en aquest sector. Com valora el 'emprenedorisme' audiovisual a la Comunitat?
Sempre haurà futur per a bones idees en l'audiovisual valencià i en qualsevol sector. Potser aquestes 'bones idees' siguin més decisives en aquest àmbit a causa de el que comentàvem sobre que som indústria i cultura alhora. És una manera de desenvolupament personal i professional que ha de fer-se assumint riscos i aportant solucions. Crec que és una opció més avui dia i pot ser el moment de començar a crear empresa amb una visió més àmplia i amb models de negoci nous.
ESTHER G. CORONADO. 09/04/2011
El president del Cluster Audiovisual Valencià defensa l'adaptació del negoci a les noves formes de consum en internet i la inversió en promoció de les produccions regionals
VALÈNCIA (VP).
Durant 2010, el sector audiovisual de la Comunitat Valenciana ha vist desaparèixer el 20% de les seves empreses. Sense xifres encara concretes de l'últim any, es calcula que durant 2009 va facturar prop de 450 milions d'euros, donant treball a 31.792 professionals.
Vicente Muñoz, de la productora Conta Conta, presideix el Cluster Audiovisual Valencià (CAV) des de fa just un any. El president del Cluster Audiovisual Valencià, Vicente Muñoz, reinvidica la capacitat de creació d'ocupació, de negoci i de desenvolupament tecnològic del sector. Per a 2011, l'agrupació ha iniciat trobades entre empreses de diversos clusters regionals per a fomentar els negocis B2B. També s'ha obert una línia d'assessorament a empreses del CAV perquè surtin a vendre els seus productes a mercats estrangers amb el suport i assessorament especialitzat.
L'objectiu prioritari d'optimitzar el desenvolupament dels seus productes o serveis determinant a quin client van dirigits. A més, projecten una màster class sobre comercialització del producte audiovisual i la seva promoció.
Quina és la realitat actual del sector audiovisual valencià?
El sector audiovisual valencià està capejant la situació actual de la mateixa manera que l'afronten altres sectors productius. Això és, buscant alternatives de negoci i buscant les bases d'una major activitat internacional, localitzant nous mercats i creant i analitzant noves oportunitats, especialment enfocades en les noves tecnologies. El finançament ha estat sempre un cavall de batalla del sector. Actualment estem immersos en projectes que intenten sensibilitzar al sector inversor privat sobre els avantatges que té invertir en produccions audiovisuals.
I no només això, també en desenvolupaments d'últimes tecnologies en els quals València és capdavantera a nivell mundial com pot ser la estereoscopía o maquinària cinematogràfica adequada a aquesta fi. El nostre objectiu és fer veure que la indústria audiovisual no només té un component creatiu i cultural, sinó també un alt percentatge d'indústria que, com a tal, crea i manté nombrosos llocs de treball i d'empreses a la Comunitat.
Quin balanç del sector, en números, podríem fer en els últims dos anys?
El sector ha perdut en l'últim any un 20% de les seves empreses degut, principalment, a impagaments que s'han produït. Aquest fet ha trencat en certa mesura la florida del sector que duia una trajectòria ascendent els últims anys. Avui dia interpretem aquest fet com una oportunitat, ja que ens està empenyent a buscar, fora dels límits geogràfics de la Comunitat, nous negocis que porta com a conseqüència un desplaçament del negoci, adquirint, així, un caràcter més transrregional i internacional del que fins a ara teníem.
En quines xifres es traduïx tot això?
Encara no tenim xifres exactes de 2010, però en 2009 havien 1.138 empreses del sector a la Comunitat Valenciana. D'elles depenen 7.600 professionals i la taxa de facturació va ser de 85 milions d'euros. A més la taxa d'empreses agregades és molt alta, 7.467 companyies entre hotels, caterings, agències de publicitat, segurs, financeres, lloguers... I si comptem l'ocupació que aquestes agregades generen, són 31.792 treballadors. Comptant tot això, la facturació global de l'audiovisual a la Comunitat està entre 400 i 450 milions d'euros.
Quina és l'estratègia per a dur les produccions valencianes al lloc que mereixen?
L'objectiu és crear un segell qualitatiu de l'audiovisual valencià. Fins a ara el sector ha tingut un creixement desordenat i això ha afectat a petites empreses que s'han convertit en proveïdores de productes o serveis molt concrets i amb una dependència en exclusiva de certs clients. Aquesta circumstància les ha dut a descurar aspectes més importants com pot ser la comercialització del seu producte o servei amb un camp d'acció més ampli.
Aquesta és l'estratègia que volem implantar des del Cluster Audiovisual Valencià des de ja mateix: tenir la capacitat de comercialitzar un producte audiovisual que sàpiga traspassar fronteres, presentat de manera òptima als seus potencials clients i coneixent els temps i maneres d'adaptació d'aquests productes a diferents mercats.
Quina línia de col·laboracions o actuacions va sortir de la seva última reunió amb la indústria audiovisual de Balears?
Va ser una trobada molt positiva ja que vam comprovar com es treballa fora de la Comunitat i vam poder contrastar amb els nostres companys de Balears els plans que tenim per al futur, partint de la base que cadascun de nosaltres té maneres distintes de treballar. Actualment hem començat amb diverses accions conjuntes enfocades a la realització de màster class sobre comercialització per als nostres socis. En projecte tenim una acció sobre finançament i noves propostes de negoci que s'estan actualment madurant i que probablement veuran la llum després d'estiu.
Alguns directors de cinema per a les televisions es queixen que les televisions no arrisquen quan els demanen una producció.
Barrejar l'interès empresarial (es traduïx en benefici econòmic) i el treball cultural d'una producció audiovisual amb diferents potes autonòmiques és molt complicat. Evidentment, els canals intenten guanyar audiència i, amb ella, ingressos en publicitat. Així encarreguen aquells productes que, segons els seus estudis, puguin tenir més repercussió en els espectadors. Crec que cal distingir entre treball 'sota demanda' i altre tipus de treball que consisteix que la productora mostra una idea completament lliure a l'emissora i aquesta decideix comprar-la o no. En aquest cas estem en un mercat lliure i cadascú pot, o bé encarregar un producte expressament sota les seves directrius, o comprar altre producte dissenyat per un tercer.
Diuen que el problema del cinema espanyol és precisament la falta de creativitat. Creu que és més problema del producte que s'oferix o del canvi de model de negoci?
No crec que sigui ni una cosa ni altra. És més aviat que han estat produccions que han tingut un tremend dèficit de promoció. És el taló d'Aquil·les del cinema espanyol, des del meu punt de vista. Ningú no va a veure una pel·lícula únicament perquè està en la cartellera d'un cinema, sinó perquè ha escoltat alguna cosa sobre ella o ha vist un anunci o ha llegit una entrevista al seu director o actors principals. Això és el que falla en el cinema espanyol, pot ser per qüestions empresarials i també econòmiques. En Estats Units dediquen gairebé el 50% del pressupost d'una pel·lícula a accions de promoció. En Espanya hi ha ocasions en els quals no s'arriba ni àdhuc 4% del pressupost total. Com pot veure la diferència percentual és abismal. Això és el que hem de canviar.
En relació a aquest últim, està estudiant l'audiovisual valencià el negoci en Internet per a adaptar-se a les noves formes de consum?
És un tema que és imparable a dia d'avui. La facilitat d'accés que et dóna un ordinador des de casa fa cada vegada més fàcil arribar als continguts, pel·lícules, sèries, música etc... Això obliga que ens sapiguem adaptar a aquests nous models de negoci. També cal sensibilitzar de forma efectiva als consumidors d'aquests productes, que no són gratuïts i que darrere de cadascun d'ells existeix un treball per part d'un grup de persones que ha de ser abonat. Crec que el primer pas ha de ser la sensibilització sobre aquest fet a la població en general i anar ordenant a l'una el comerç de la indústria cultural en internet de manera progressiva.
Finalment, una part de joves recién llicenciats opten per obrir la seva pròpia productora enfront dels problemes d'atur en aquest sector. Com valora el 'emprenedorisme' audiovisual a la Comunitat?
Sempre haurà futur per a bones idees en l'audiovisual valencià i en qualsevol sector. Potser aquestes 'bones idees' siguin més decisives en aquest àmbit a causa de el que comentàvem sobre que som indústria i cultura alhora. És una manera de desenvolupament personal i professional que ha de fer-se assumint riscos i aportant solucions. Crec que és una opció més avui dia i pot ser el moment de començar a crear empresa amb una visió més àmplia i amb models de negoci nous.
