Índex
De: http://www.diarioinformacion.com/portada-alicante/2011/04/24/cinco-realizadores-alicantinos-racha/1119669.html
Cinc realitzadors alacantins en ratxa
Cineastes distingits en festivals pels seus treballs desvetllen els projectes que tenen en marxa en un any de crisi
ÀFRICA PRADO
Alguns s'estrenaran amb el seu primer llargmetratge en 2011, uns altres continuaran produint curts o plasmaran la vida real d'algun personatge desconegut en documentals i haurà qui nedin entre dos i tres aigües. El que no fan és parar, ni queixar-se de les dificultats per a la creació en època de crisi; els cineastes alacantins segueixen maquinant en el seu cap projectes d'allò més variat.
Adán Aliaga (Sant Vicent del Raspeig, 1969) acaba d'estrenar ara el seu últim documental, codirigit amb Juanjo Giménez, que narra els dies previs a l'últim combat del boxador i expresidiari Benito Eufemia. Esquivar i pegar, així es diu, és el tercer llargmetratge de la seva carrera, després de la pel·lícula de ficció Estigmes, premiada en la Seminci de Valladolid, i del documental La casa de la meva àvia, distingit en els festivals més prestigiosos de cinema i nominat al millor documental de l'Acadèmia de Cinema Europeu.
La vida de Benito Eufemia, "la lluita del dia a dia d'una persona que està en llibertat condicional", apunta Aliaga, es va presentar en el Festival de Sant Sebastià i va competir en l'últim Festival de Màlaga, a més d'obtenir el premi Mystery en el Festival Italià Coumayeur Noir. A l'espera que s'estreni en ciutats com Madrid, Barcelona, València o Alacant, el cineasta està acabant de produir altre documental, La dona de l'eternauta, que compta amb el suport del Ministeri de Cultura i ha rodat a Argentina i que relata la vida d'Elsa Sánchez, gallega de 80 anys i vídua del creador del còmic El Eternauta, que va viure la dictadura argentina de Videla, i que va sofrir la desaparició de tota la seva família. "Projectes sempre hi ha i crec que aquest és un bon moment per al cinema des d'un punt de vista creatiu. En els moments de crisis l'enginy s'aguditza. El problema de la caiguda d'espectadors en el cinema espanyol és altre més complex, que està en l'arrel de la cultura espanyola", assenyala Aliaga, que respecte als nous mitjans d'exhibició de pel·lícules en Internet recorda que "el video no va acabar amb el cinema ni tampoc ho farà Internet, però si diversificarà els models d'exhibició".
En aquests nous models s'inclouen els certàmens de curts per Internet, com el Jameson Notodofilmfest, el més prestigiós de la xarxa, on el també sanvicenter David Valero, de 33 anys, ha estat finalista amb el seu últim curt, Els Supermartínez, i ja va resultar premiat amb El dia que jo em mori. "Internet, si parlem de distribució, millora molt la repercussió del teu treball, que veu molta més gent.
És una gran eina de difusió, una publicitat viva i ho veig genial", indica Valero, que malgrat les retallades d'ajudes al cinema, indica que el passat any va obtenir una subvenció de l'Institut Valencià de l'Audiovisual i la Cinematografia (IVAC) per al desenvolupament del guió del seu primer llargmetratge de ciència ficció, Absència, "un thriller catastrofista i apocalíptico després d'un desastre mundial". "M'apassionava la idea de quedar-se solament en el món, amb quatre o cinc persones més, i m'atreu el tema de la ciència ficció, canviar de registre, que no és un gènere molt explotat encara", explica el cineasta. Mentrestant es troba embarcat des de fa dos anys en el rodatge d la seva primera pel·lícula documental pròpia, Els increïbles, que narra la vida de "tres persones reals als quals la vida els ha maltractat amb un accident de tràfic, un càncer i la guerra. Són històries de superherois que lluiten contra la mort, la solitud i el desamor". La pel·lícula, rodada en diverses localitats de la província, preveu estrenar-se a la fi d'any.
El llorejat per segon any consecutiu en el prestigiós festival de cinema independent de Sundance, l'il·licità Chema García Ibarra, de 31 anys, tampoc para. El seu últim curtmetratge, Protopartículas, continua en competició per una dotzena de festivals de cinema nord-americans -San Francisco, Nashville, Atlanta, Boston, etc.- després d'obtenir l'esment especial en el certamen cinematogràfic creat per Robert Redford, i ell prepara el seu següent treball curt, del que no sap el títol i tot just dóna detalls, tret que "és una història bastant rara, de ciència ficció, que es rodarà amb actors no professionals". Això sí, per primera vegada rodarà en color "perquè ho vaig a fer en un format de VHS, el de tota la vida, que té una textura xula amb colors apagats. Precisament, com ara tot es veu tan bé i la imatge és tan perfecta, m'apetia tornar a aquest format per a transmetre reminiscències d'altra època", afegix García, que confessa que li apeteix enfrontar-se al seu primer llargmetratge i també es troba esbossant el seu guió per a altra història fantàstica llarga, "encara que està molt més verda que el curt".
Els premis en Sundance han tingut bons resultats per al seu treball: "S'ha notat que tots els festivals de cop i volta s'interessen pel que faig", conclou. A Luis Soravilla, el curt dels quals Adéu papà, adéu mamà va ser candidat en els recents Premis Goya, tampoc semblen anar-li malament les coses. Està en converses amb el productor Gerardo Herrero per a convertir en llargmetratge el seu curt, del que ja ha escrit el guió, encara que no vol aventurar-se, però indica que "a ell li va agradar molt el curt i a veure si podem fer-lo en Ciutat de la Llum".
Soravilla també s'ha associat a una productora a Madrid per a buscar projectes en la capital i ha realitzat el teaser d'una pel·lícula amb guió de Pedro Ruiz que preveu rodar-se a final d'any, una comèdia crítica sobre la manipulació de les televisions, amb cameos d'actors coneguts. Finalment, prepara amb Enrique Villén un capítol pilot per a una sèrie de televisió en la qual treballarà de realitzador, que preveu rodar-se a mitjan maig.
La realitzadora alacantina establerta a Madrid Pilar Pérez Solano, l'única dona entre els consultats, compte en el seu haver amb una àmplia experiència en la producció de llargmetratges, programes i documentals en Canal + i fa tres anys que va crear el seu pròpia productora, amb la qual va dirigir la seva primer documental, Murals, que va competir en el Festival de Cinema de Valladolid (Seminci).
Amb 43 anys, Pilar es troba buscant finançament per a intentar treure endavant dos projectes de documentals sobre dones. Un d'ells, coincidint amb l'Any de la Química, és sobre "les dones científiques espanyoles que han fet coses en el passat i també parlar de les quals estaran en el futur", explica. El segon recull les històries de mestres en la República. És conscient que "és un any complicat per a finançar projectes perquè ara tot el món va a demanar ajudes públiques i hi ha menys diners", al mateix temps que TVE s'ha quedat sense ingressos publicitaris "i la resta de cadenes no inverteixen en documentals, sinó en sèries de ficció sobretot" però confia a tenir respostes aquest estiu.
Cineastes distingits en festivals pels seus treballs desvetllen els projectes que tenen en marxa en un any de crisi
ÀFRICA PRADO
Alguns s'estrenaran amb el seu primer llargmetratge en 2011, uns altres continuaran produint curts o plasmaran la vida real d'algun personatge desconegut en documentals i haurà qui nedin entre dos i tres aigües. El que no fan és parar, ni queixar-se de les dificultats per a la creació en època de crisi; els cineastes alacantins segueixen maquinant en el seu cap projectes d'allò més variat.
Adán Aliaga (Sant Vicent del Raspeig, 1969) acaba d'estrenar ara el seu últim documental, codirigit amb Juanjo Giménez, que narra els dies previs a l'últim combat del boxador i expresidiari Benito Eufemia. Esquivar i pegar, així es diu, és el tercer llargmetratge de la seva carrera, després de la pel·lícula de ficció Estigmes, premiada en la Seminci de Valladolid, i del documental La casa de la meva àvia, distingit en els festivals més prestigiosos de cinema i nominat al millor documental de l'Acadèmia de Cinema Europeu.
La vida de Benito Eufemia, "la lluita del dia a dia d'una persona que està en llibertat condicional", apunta Aliaga, es va presentar en el Festival de Sant Sebastià i va competir en l'últim Festival de Màlaga, a més d'obtenir el premi Mystery en el Festival Italià Coumayeur Noir. A l'espera que s'estreni en ciutats com Madrid, Barcelona, València o Alacant, el cineasta està acabant de produir altre documental, La dona de l'eternauta, que compta amb el suport del Ministeri de Cultura i ha rodat a Argentina i que relata la vida d'Elsa Sánchez, gallega de 80 anys i vídua del creador del còmic El Eternauta, que va viure la dictadura argentina de Videla, i que va sofrir la desaparició de tota la seva família. "Projectes sempre hi ha i crec que aquest és un bon moment per al cinema des d'un punt de vista creatiu. En els moments de crisis l'enginy s'aguditza. El problema de la caiguda d'espectadors en el cinema espanyol és altre més complex, que està en l'arrel de la cultura espanyola", assenyala Aliaga, que respecte als nous mitjans d'exhibició de pel·lícules en Internet recorda que "el video no va acabar amb el cinema ni tampoc ho farà Internet, però si diversificarà els models d'exhibició".
En aquests nous models s'inclouen els certàmens de curts per Internet, com el Jameson Notodofilmfest, el més prestigiós de la xarxa, on el també sanvicenter David Valero, de 33 anys, ha estat finalista amb el seu últim curt, Els Supermartínez, i ja va resultar premiat amb El dia que jo em mori. "Internet, si parlem de distribució, millora molt la repercussió del teu treball, que veu molta més gent.
És una gran eina de difusió, una publicitat viva i ho veig genial", indica Valero, que malgrat les retallades d'ajudes al cinema, indica que el passat any va obtenir una subvenció de l'Institut Valencià de l'Audiovisual i la Cinematografia (IVAC) per al desenvolupament del guió del seu primer llargmetratge de ciència ficció, Absència, "un thriller catastrofista i apocalíptico després d'un desastre mundial". "M'apassionava la idea de quedar-se solament en el món, amb quatre o cinc persones més, i m'atreu el tema de la ciència ficció, canviar de registre, que no és un gènere molt explotat encara", explica el cineasta. Mentrestant es troba embarcat des de fa dos anys en el rodatge d la seva primera pel·lícula documental pròpia, Els increïbles, que narra la vida de "tres persones reals als quals la vida els ha maltractat amb un accident de tràfic, un càncer i la guerra. Són històries de superherois que lluiten contra la mort, la solitud i el desamor". La pel·lícula, rodada en diverses localitats de la província, preveu estrenar-se a la fi d'any.
El llorejat per segon any consecutiu en el prestigiós festival de cinema independent de Sundance, l'il·licità Chema García Ibarra, de 31 anys, tampoc para. El seu últim curtmetratge, Protopartículas, continua en competició per una dotzena de festivals de cinema nord-americans -San Francisco, Nashville, Atlanta, Boston, etc.- després d'obtenir l'esment especial en el certamen cinematogràfic creat per Robert Redford, i ell prepara el seu següent treball curt, del que no sap el títol i tot just dóna detalls, tret que "és una història bastant rara, de ciència ficció, que es rodarà amb actors no professionals". Això sí, per primera vegada rodarà en color "perquè ho vaig a fer en un format de VHS, el de tota la vida, que té una textura xula amb colors apagats. Precisament, com ara tot es veu tan bé i la imatge és tan perfecta, m'apetia tornar a aquest format per a transmetre reminiscències d'altra època", afegix García, que confessa que li apeteix enfrontar-se al seu primer llargmetratge i també es troba esbossant el seu guió per a altra història fantàstica llarga, "encara que està molt més verda que el curt".
Els premis en Sundance han tingut bons resultats per al seu treball: "S'ha notat que tots els festivals de cop i volta s'interessen pel que faig", conclou. A Luis Soravilla, el curt dels quals Adéu papà, adéu mamà va ser candidat en els recents Premis Goya, tampoc semblen anar-li malament les coses. Està en converses amb el productor Gerardo Herrero per a convertir en llargmetratge el seu curt, del que ja ha escrit el guió, encara que no vol aventurar-se, però indica que "a ell li va agradar molt el curt i a veure si podem fer-lo en Ciutat de la Llum".
Soravilla també s'ha associat a una productora a Madrid per a buscar projectes en la capital i ha realitzat el teaser d'una pel·lícula amb guió de Pedro Ruiz que preveu rodar-se a final d'any, una comèdia crítica sobre la manipulació de les televisions, amb cameos d'actors coneguts. Finalment, prepara amb Enrique Villén un capítol pilot per a una sèrie de televisió en la qual treballarà de realitzador, que preveu rodar-se a mitjan maig.
La realitzadora alacantina establerta a Madrid Pilar Pérez Solano, l'única dona entre els consultats, compte en el seu haver amb una àmplia experiència en la producció de llargmetratges, programes i documentals en Canal + i fa tres anys que va crear el seu pròpia productora, amb la qual va dirigir la seva primer documental, Murals, que va competir en el Festival de Cinema de Valladolid (Seminci).
Amb 43 anys, Pilar es troba buscant finançament per a intentar treure endavant dos projectes de documentals sobre dones. Un d'ells, coincidint amb l'Any de la Química, és sobre "les dones científiques espanyoles que han fet coses en el passat i també parlar de les quals estaran en el futur", explica. El segon recull les històries de mestres en la República. És conscient que "és un any complicat per a finançar projectes perquè ara tot el món va a demanar ajudes públiques i hi ha menys diners", al mateix temps que TVE s'ha quedat sense ingressos publicitaris "i la resta de cadenes no inverteixen en documentals, sinó en sèries de ficció sobretot" però confia a tenir respostes aquest estiu.
