Índex
De: http://www.levante-emv.com/cultura/2010/01/03/reconstruir-berlanga/665980.html
Reconstruir tot Berlanga
La Filmoteca completarà en 2010 la recopilació de còpies de totes les pel·lícules del cineasta valencià
ALFONS GARCIA VALÈNCIA
José Luis García Berlanga, fill del cineasta, va dir ahir que a l'artista i a la família els sembla "fonamental" la labor de recopilació de tots els films que s'està realitzant, perquè Berlanga és més que cinema, és "història de la cultura", un referent per a explicar una època i uns personatges, va afirmar.
Les seves pel·lícules "seran obres de visió obligada en les aules dintre de cent anys". Com "El Buscón" de Quevedo, va afegir. José Luis García Berlanga va defensar la utilització de recursos en actuacions com aquesta i va reiterar la valencianía del cineasta, fins al punt que va equiparar l'adjectiu de "berlanguià" -aquest sobre el qual discuteix ara la Real Acadèmia Espanyola- amb una forma de ser valencià: festiu, caòtic, faller.
La consellera Miró va destacar que el projecte és un reconeixement més a "una figura clau de la història del cinema espanyol". Les seves pel·lícules són "memòria del nostre temps i obres de referència", va subratllar.
Aquests fotogrames d'un dels films menys coneguts de Luis García Berlanga (València, 1921) i que ell, mig de broma, mig de debò, ha reivindicat en ocasions van ser objecte de la censura franquista en 1967. Ara han estat recuperats dintre del projecte de compilació de tota l'obra del cineasta valencià que desenvolupa la Filmoteca de la Generalitat en col·laboració amb l'organisme homòleg del Ministeri de Cultura.
El procés es va iniciar en 2007 i conclourà aquest any amb la creació de còpies d'Aquesta parella feliç, El botxí, Grandària natural, La vaquilla, Moros i cristians i tres curtmetratges anteriors a 1957 (Passeig per una guerra antiga, El circ i Es ven un tramvia). Ja s'han invertit 50.000 euros i es creu que farà falta una quantitat similar per a completar el treball.
El cap de Conservació de l'Institut Valencià de l'Audiovisual i la Cinematografia (IVAC), Ignacio Lahoz, que va comparèixer ahir davant la premsa al costat del fill del cineasta, José Luis García Berlanga, i la consellera de Cultura, Trinitat Miró, va explicar que els talls de censura no han estat reintegrats en la pel·lícules, ja que l'objectiu és acostar-se el més possible a com van ser estrenades.
S'ha optat per incloure aquests fragments vetats -altre exemple és el so del garrot en una borsa en El botxí- al final de les còpies. La labor dels censors no ha estat, no obstant això, el principal trenc de cap per als tècnics, va dir, sinó les "manipulacions posteriors" dels duplicats (el material que s'utilitza per a realitzar les còpies sense haver de tocar així el negatiu original) i la seva deterioració.
Això ha obligat a restaurar Calabuch (1956) i Plàcid (1961). La primera d'elles perquè s'havien perdut petits fragments al realitzar l'entroncament de la cinta amb un vulgar cel·lo. Aquestes llacunes mínimes han estat ara reposades a partir del negatiu original. Plàcid (restaurada en 2009), per la seva banda. havia estat víctima de la síndrome del vinagre, és a dir, s'havia degradat per l'àcid acètic que desprenen els plàstics dels suports.
Per a José Luis García Berlanga, amb aquesta primera còpia -no existeix el negatiu- s'ha "salvat" la qual considera "una de les tres pel·lícules més importants d'Espanya". De cara al treball que falta, Lahoz creu que Moros i cristians (1987) necessitarà restauració també, ja que no consta que existeixi duplicat (qüestió d'estalvi) i caldrà fer-lo. La Filmoteca també ha documentat les dues versions que Berlanga va fer dels Dijous, miracle (1957) -una per a Espanya i altra per a l'exterior-, avançant-se així a la censura.
La Filmoteca completarà en 2010 la recopilació de còpies de totes les pel·lícules del cineasta valencià
ALFONS GARCIA VALÈNCIA
José Luis García Berlanga, fill del cineasta, va dir ahir que a l'artista i a la família els sembla "fonamental" la labor de recopilació de tots els films que s'està realitzant, perquè Berlanga és més que cinema, és "història de la cultura", un referent per a explicar una època i uns personatges, va afirmar.
Les seves pel·lícules "seran obres de visió obligada en les aules dintre de cent anys". Com "El Buscón" de Quevedo, va afegir. José Luis García Berlanga va defensar la utilització de recursos en actuacions com aquesta i va reiterar la valencianía del cineasta, fins al punt que va equiparar l'adjectiu de "berlanguià" -aquest sobre el qual discuteix ara la Real Acadèmia Espanyola- amb una forma de ser valencià: festiu, caòtic, faller.
La consellera Miró va destacar que el projecte és un reconeixement més a "una figura clau de la història del cinema espanyol". Les seves pel·lícules són "memòria del nostre temps i obres de referència", va subratllar.
Aquests fotogrames d'un dels films menys coneguts de Luis García Berlanga (València, 1921) i que ell, mig de broma, mig de debò, ha reivindicat en ocasions van ser objecte de la censura franquista en 1967. Ara han estat recuperats dintre del projecte de compilació de tota l'obra del cineasta valencià que desenvolupa la Filmoteca de la Generalitat en col·laboració amb l'organisme homòleg del Ministeri de Cultura.
El procés es va iniciar en 2007 i conclourà aquest any amb la creació de còpies d'Aquesta parella feliç, El botxí, Grandària natural, La vaquilla, Moros i cristians i tres curtmetratges anteriors a 1957 (Passeig per una guerra antiga, El circ i Es ven un tramvia). Ja s'han invertit 50.000 euros i es creu que farà falta una quantitat similar per a completar el treball.
El cap de Conservació de l'Institut Valencià de l'Audiovisual i la Cinematografia (IVAC), Ignacio Lahoz, que va comparèixer ahir davant la premsa al costat del fill del cineasta, José Luis García Berlanga, i la consellera de Cultura, Trinitat Miró, va explicar que els talls de censura no han estat reintegrats en la pel·lícules, ja que l'objectiu és acostar-se el més possible a com van ser estrenades.
S'ha optat per incloure aquests fragments vetats -altre exemple és el so del garrot en una borsa en El botxí- al final de les còpies. La labor dels censors no ha estat, no obstant això, el principal trenc de cap per als tècnics, va dir, sinó les "manipulacions posteriors" dels duplicats (el material que s'utilitza per a realitzar les còpies sense haver de tocar així el negatiu original) i la seva deterioració.
Això ha obligat a restaurar Calabuch (1956) i Plàcid (1961). La primera d'elles perquè s'havien perdut petits fragments al realitzar l'entroncament de la cinta amb un vulgar cel·lo. Aquestes llacunes mínimes han estat ara reposades a partir del negatiu original. Plàcid (restaurada en 2009), per la seva banda. havia estat víctima de la síndrome del vinagre, és a dir, s'havia degradat per l'àcid acètic que desprenen els plàstics dels suports.
Per a José Luis García Berlanga, amb aquesta primera còpia -no existeix el negatiu- s'ha "salvat" la qual considera "una de les tres pel·lícules més importants d'Espanya". De cara al treball que falta, Lahoz creu que Moros i cristians (1987) necessitarà restauració també, ja que no consta que existeixi duplicat (qüestió d'estalvi) i caldrà fer-lo. La Filmoteca també ha documentat les dues versions que Berlanga va fer dels Dijous, miracle (1957) -una per a Espanya i altra per a l'exterior-, avançant-se així a la censura.
