Índex
De: http://www.lasprovincias.es/v/20100403/culturas/talento-rueda-corto-20100403.html
El talent roda en curt
Quatre directors de la Comunitat busquen el seu lloc en el cinema a través d'històries de pocs minuts que despunten en els festivals
03.04.10 - 00:10
Són tan sols uns minuts. Els suficients per a commoure, distreure, riure o sofrir. El drama és qüestió de segons, igual que la comèdia. Així succeïx en la vida real i també en el cinema. Els fotogrames se succeïxen ràpidament i, zas!, la història conclou. Darrere de cada curtmetratge hi ha una idea, un treball i un projecte. Ocorre el mateix amb els llargs, encara que aquests roben més temps a l'espectador.
El curt és un bon camp de batalla on preparar-se per a la llarga batalla. Daniel Sánchez Arévalo, Juan Carlos Fresnadillo o Nacho Vigalondo són tres exemples de prometedors directors espanyols que van ficar el cap en el cinema de la mà dels curtmetratges. I la carrera d'Álex de la Iglesia va arrencar en Cinema Jove gràcies al seu talent i al curt 'Mirindas Asesinas'. En aquest festival de cinema va conèixer a un cinèfil 'friki' que responia al nom de Santiago Segura. Són els certàmens la corretja de transmissió dels curts, tant a la Comunitat com fora de les fronteres valencianes.
En Cinestrat (Finestrat), Autor en curt de la SGAE, Videodocumentales de Mutxamel i Festival de Curtmetratges de Madrid va provar sort (i va triomfar) el castellonenc Xavi Manzanet amb 'La terra promesa', un documental sobre els efectes de la contaminació ambiental en l'entorn dels municipis taulellers. Aquesta recol·lecció de reconeixements és un encert per a Manzanet perquè demostra que no es va equivocar quan, fa cinc anys, va deixar la carrera de Dret per a estudiar Publicitat. «Amb una càmera domèstica i barateta vaig començar a rodar idees que em sorgirien. Després la Universitat em prestava els equips i vaig començar a contactar amb gent del sector», recorda Manzanet, natural de Vila-real.
Ha realitzat cinc curts, un per any. «El més difícil no és tenir una idea, sinó plasmar-la en la pantalla», assegura. Està satisfet amb el camí que ha emprès. No ha guanyat, de moment, cap Goya, però comença a treballar per encàrrec. Capella de Ministrers es va fixar en ell per a rodar un documental i un curt «només amb música, sense paraules» sobre la vida d'Ausiàs March. «'Fantasiant' narra els passos del poeta valencià amb l'assessorament històric del professor Ferran García Oliver. L'audiovisual viatja al lloc on va néixer March, on ara s'aixeca un col·legi, i a la seva casa, que ocupa un bar», relata.
«De rodar curtmetratges no es pot viure», aclareix el jove director, qui tampoc se sent preparat «ni amb diners» per a passar-se al llarg encara que l'argument d'una possible pel·lícula ja s'està gestant en el seu cap. Mai són bons temps per al cinema i amb crisi, menys; per aquest motiu el responsable de 'La terra promesa' lamenta que s'hagin retallat les ajudes a la ficció en valencià. A més de 'Fantasiant', altre curtmetratge del que se sent orgullós, encara que només ho va produir, és 'Si saps dir Hello', «que ha estat comprat per Canal 9 per a emetre'l. A més, es va editar un DVD del que la meitat dels beneficis de la venda es va destinar a Creu Roja», assenyala.
L'estirada d'internet
Manzanet té en YouTube un canal (enquadres) en el qual es poden visualitzar la majoria dels seus treballs. «La xarxa és molt útil per a difondre els curtmetratges, però no es pot utilitzar com plataforma de llançament», sosté. Per a ell, el curtmetratge ha de recórrer els festivals i buscar alguna sala de projecció per a donar-lo a conèixer entre la gent del sector. Després, és el torn d'internet.
Una opinió similar manté Gerardo León que fa dos anys va dirigir 'Fragment', que va ser reconegut com el millor curt en vídeo en la Mostra de València de 2008. La seva cinta «no està penjada en la xarxa», assenyala. Defensa la necessitat de limitar la presència dels projectes audiovisuals en internet per a evitar una sobreexposició que resti «atractiu al producte», destaca. 'Fragment' retratava la necessitat de fugir d'una parella que viu una relació amorosa. Aquesta cinta i 'La terra promesa' de Manzanet van aconseguir el primer premi ex aequo en el festival Autor en Curt de la SGAE.
Des del seu primer treball fins a ara, segueix donant-li voltes a la història del seu segon projecte amb el qual vol «donar un pas més enllà». L'argument està perfilat: són tres històries entrellaçades de personatges quotidians que conviuen entre si en un mateix espai quotidià però que no es coneixen. La història necessita subvenció externa i ha cridat a la porta d'alguna productora valenciana, com Sorolla Films.
Qui no para en la seva producció audiovisual és Manolo València. 'Ellos robaron la picha de Hitler', 'Peníscola Mon Amour', 'Karate a muerte en Torremolinos' o 'La meva mare es diu Sagrario'. Ara està rodant el seu primer llarg documental sobre un dels últims titellaires de València. Les marionetes de Edu Borja acosten al director valencià a una història molt allunyada de la temàtica de les seves curts. «Aquesta producció està ara en fase de rodatge», afirma Manuel València, que col·lecciona pallassos de joguina.
Admet que no viu dels seus títols audiovisuals, sinó de ser guionista de televisió. Un dels triomfs del responsable 'La meva mare es diu Sagrario', que es va alçar amb el guardó de l'última edició d'Autor en curt, és la creació del fanzine '2000 Maniacos'. El director de 'Manolín', el seu primer llarg de ficció, defensa la qualitat de les cintes rodades sense mitjans. «Ara amb un telèfon mòbil es poden fer coses molt interessants i professionals», apunta.
'Coses que fan que la vida mereixi la pena' i '2 nàufrags' són dos curts rodats amb un cel·lular que va realitzar al costat de Rubén Díaz de Greñu. Sense abandonar el mòbil, Manuel València ha fet «una superproducció» titulada 'L'últim dia de les nostres vides'. És un gran projecte de set minuts amb nombroses localitzacions a Madrid: el zoo, la Porta del Sol, la Gran Via. I altre curt que està en muntatge és 'Rumiante'. En canvi 'Berlín any 10, extractes del diari de Robert Gray' està en fase d'edició. És el llarg de Ramón Alfonso que neix com seqüela del curt 'Berlín any tres'.
Explica Alfonso que el nou projecte és «cinema experimental i underground» del que estudia realitzar una petita edició en DVD i una espècie de serial en la web presspectiva. Aquest valencià és autor de més d'una vintena de treballs audiovisuals, entre els quals destaquen els curtmetratges 'Ombres' (2006), 'L'habitació de París' (2008) o el llargmetratge 'Els orfes' (2008). És responsable de diverses peces teatrals com 'Fragments' (2006) o 'Les aventures del Professor Bronskey & cia' (2007) que també va interpretar. Malgrat tot, no viu del cinema.
Quatre directors de la Comunitat busquen el seu lloc en el cinema a través d'històries de pocs minuts que despunten en els festivals
03.04.10 - 00:10
Són tan sols uns minuts. Els suficients per a commoure, distreure, riure o sofrir. El drama és qüestió de segons, igual que la comèdia. Així succeïx en la vida real i també en el cinema. Els fotogrames se succeïxen ràpidament i, zas!, la història conclou. Darrere de cada curtmetratge hi ha una idea, un treball i un projecte. Ocorre el mateix amb els llargs, encara que aquests roben més temps a l'espectador.
El curt és un bon camp de batalla on preparar-se per a la llarga batalla. Daniel Sánchez Arévalo, Juan Carlos Fresnadillo o Nacho Vigalondo són tres exemples de prometedors directors espanyols que van ficar el cap en el cinema de la mà dels curtmetratges. I la carrera d'Álex de la Iglesia va arrencar en Cinema Jove gràcies al seu talent i al curt 'Mirindas Asesinas'. En aquest festival de cinema va conèixer a un cinèfil 'friki' que responia al nom de Santiago Segura. Són els certàmens la corretja de transmissió dels curts, tant a la Comunitat com fora de les fronteres valencianes.
En Cinestrat (Finestrat), Autor en curt de la SGAE, Videodocumentales de Mutxamel i Festival de Curtmetratges de Madrid va provar sort (i va triomfar) el castellonenc Xavi Manzanet amb 'La terra promesa', un documental sobre els efectes de la contaminació ambiental en l'entorn dels municipis taulellers. Aquesta recol·lecció de reconeixements és un encert per a Manzanet perquè demostra que no es va equivocar quan, fa cinc anys, va deixar la carrera de Dret per a estudiar Publicitat. «Amb una càmera domèstica i barateta vaig començar a rodar idees que em sorgirien. Després la Universitat em prestava els equips i vaig començar a contactar amb gent del sector», recorda Manzanet, natural de Vila-real.
Ha realitzat cinc curts, un per any. «El més difícil no és tenir una idea, sinó plasmar-la en la pantalla», assegura. Està satisfet amb el camí que ha emprès. No ha guanyat, de moment, cap Goya, però comença a treballar per encàrrec. Capella de Ministrers es va fixar en ell per a rodar un documental i un curt «només amb música, sense paraules» sobre la vida d'Ausiàs March. «'Fantasiant' narra els passos del poeta valencià amb l'assessorament històric del professor Ferran García Oliver. L'audiovisual viatja al lloc on va néixer March, on ara s'aixeca un col·legi, i a la seva casa, que ocupa un bar», relata.
«De rodar curtmetratges no es pot viure», aclareix el jove director, qui tampoc se sent preparat «ni amb diners» per a passar-se al llarg encara que l'argument d'una possible pel·lícula ja s'està gestant en el seu cap. Mai són bons temps per al cinema i amb crisi, menys; per aquest motiu el responsable de 'La terra promesa' lamenta que s'hagin retallat les ajudes a la ficció en valencià. A més de 'Fantasiant', altre curtmetratge del que se sent orgullós, encara que només ho va produir, és 'Si saps dir Hello', «que ha estat comprat per Canal 9 per a emetre'l. A més, es va editar un DVD del que la meitat dels beneficis de la venda es va destinar a Creu Roja», assenyala.
L'estirada d'internet
Manzanet té en YouTube un canal (enquadres) en el qual es poden visualitzar la majoria dels seus treballs. «La xarxa és molt útil per a difondre els curtmetratges, però no es pot utilitzar com plataforma de llançament», sosté. Per a ell, el curtmetratge ha de recórrer els festivals i buscar alguna sala de projecció per a donar-lo a conèixer entre la gent del sector. Després, és el torn d'internet.
Una opinió similar manté Gerardo León que fa dos anys va dirigir 'Fragment', que va ser reconegut com el millor curt en vídeo en la Mostra de València de 2008. La seva cinta «no està penjada en la xarxa», assenyala. Defensa la necessitat de limitar la presència dels projectes audiovisuals en internet per a evitar una sobreexposició que resti «atractiu al producte», destaca. 'Fragment' retratava la necessitat de fugir d'una parella que viu una relació amorosa. Aquesta cinta i 'La terra promesa' de Manzanet van aconseguir el primer premi ex aequo en el festival Autor en Curt de la SGAE.
Des del seu primer treball fins a ara, segueix donant-li voltes a la història del seu segon projecte amb el qual vol «donar un pas més enllà». L'argument està perfilat: són tres històries entrellaçades de personatges quotidians que conviuen entre si en un mateix espai quotidià però que no es coneixen. La història necessita subvenció externa i ha cridat a la porta d'alguna productora valenciana, com Sorolla Films.
Qui no para en la seva producció audiovisual és Manolo València. 'Ellos robaron la picha de Hitler', 'Peníscola Mon Amour', 'Karate a muerte en Torremolinos' o 'La meva mare es diu Sagrario'. Ara està rodant el seu primer llarg documental sobre un dels últims titellaires de València. Les marionetes de Edu Borja acosten al director valencià a una història molt allunyada de la temàtica de les seves curts. «Aquesta producció està ara en fase de rodatge», afirma Manuel València, que col·lecciona pallassos de joguina.
Admet que no viu dels seus títols audiovisuals, sinó de ser guionista de televisió. Un dels triomfs del responsable 'La meva mare es diu Sagrario', que es va alçar amb el guardó de l'última edició d'Autor en curt, és la creació del fanzine '2000 Maniacos'. El director de 'Manolín', el seu primer llarg de ficció, defensa la qualitat de les cintes rodades sense mitjans. «Ara amb un telèfon mòbil es poden fer coses molt interessants i professionals», apunta.
'Coses que fan que la vida mereixi la pena' i '2 nàufrags' són dos curts rodats amb un cel·lular que va realitzar al costat de Rubén Díaz de Greñu. Sense abandonar el mòbil, Manuel València ha fet «una superproducció» titulada 'L'últim dia de les nostres vides'. És un gran projecte de set minuts amb nombroses localitzacions a Madrid: el zoo, la Porta del Sol, la Gran Via. I altre curt que està en muntatge és 'Rumiante'. En canvi 'Berlín any 10, extractes del diari de Robert Gray' està en fase d'edició. És el llarg de Ramón Alfonso que neix com seqüela del curt 'Berlín any tres'.
Explica Alfonso que el nou projecte és «cinema experimental i underground» del que estudia realitzar una petita edició en DVD i una espècie de serial en la web presspectiva. Aquest valencià és autor de més d'una vintena de treballs audiovisuals, entre els quals destaquen els curtmetratges 'Ombres' (2006), 'L'habitació de París' (2008) o el llargmetratge 'Els orfes' (2008). És responsable de diverses peces teatrals com 'Fragments' (2006) o 'Les aventures del Professor Bronskey & cia' (2007) que també va interpretar. Malgrat tot, no viu del cinema.
