Índex
De: http://www.levante-emv.com/cultura/2011/01/21/cine-corto-low-cost/775717.html
Cinema curt i ´low cost´
A València es roda prop d'un centenar de curtmetratges a l'any, la majoria per afeccionats. El film "La tragèdia de l'home buit" és un bon exemple de com treballar amb il·lusió i pocs diners
VORO CONTRERAS MISLATA
La història de Jorge de Guillae (no és el seu cognom, però amb ell vol retre homenatge al seu ídol George Meliès) és la història de milers de cineferits que somien amb rodar una pel·lícula. Segons l'Institut Valencià de l'Audiovisual, el passat any es va filmar una quinzena de curtmetratges professionals (dos d'ells, d'animació, opten als Goya de 2011) i més de mig centenar amateurs. Així que Jorge no és el primer que fa un curt, però el seu exemple serveix per a demostrar com la falta de mitjans pot quedar superada per la il·lusió i també per la capacitat per a engalipar als amics o per les arts culinàries d'una mare.
Jorge és un xaval de 25 anys que un dia va escriure un poema inspirat per l'angoixa d'haver trencat amb la núvia. Un malenconiós, siga dit. Però ell, mentre uns altres ploren, li va saber treure profit a la malenconia. A partir d'aquell poema va pensar en els avantatges i desavantatges de tenir o no tenir cor i va crear La tragèdia de l'home buit.
Jorge ja tenia una història i també una càmera. "És una Cànon Eos 7D que em vaig comprar fa temps després d'haver estat estalviant any i mig". Li va costar 1.400 euros i no és ni més ni menys que una càmera de fotos una mica pitjor que la qual usa qualsevol professional. Amb ella també es graven vídeos i permet canviar l'objectiu segons les necessitats. Que el que es gravi sigui cinema o no és cosa del talent i intenció, de cadascun. Ja tenia la història i el seu guió i també tenia la càmera.
Li faltava un equip i uns actors. Per al primer Jorge va recórrer a amics i antics companys de la Facultat de Comunicació Audiovisual i per al segon, gairebé que també. "Només per al personatge del metge vaig convocar un "casting" ja que buscava a un home d'uns 40 anys. Es va presentar Joan María i no ho vaig dubtar". Joan María és un valencià que resideix a Mallorca i al que li agrada actuar. "Va venir amb avió a la prova, amb l'atrezo i tot. Li vam dir que no podíem pagar-li i ens va dir que donava igual perquè de totes maneres havia de passar-se per València".
Per a localitzar la seva pel·lícula, Jorge també va recórrer al més proper. "Tenia clar que l'hospital havia de ser el de Mislata. La meva mare ha treballat allí 35 anys, m'ho conec bé i molts treballadors em coneixen a mi. Em sembla molt bonic i em van deixar filmar quiròfans, consultes i en qualsevol racó".
La mare de Jorge no només li va ajudar a trobar un escenari, sinó que també va ser una mica semblat a la productora. Actors i equip -entre tots, unes 10 persones- van cobrar en especias gràcies al arròs al forn, macarrons i altres que la dona duia al rodatge. Altres localitzacions van ser els carrers del barri del Carme de València, la casa de la exparella d'un amic i el terrat de la finca de Manises en la qual va créixer Jorge. "Sempre m'ha agradat la cúpula de ceràmica daurada de l'església que es veu des d'allí. Li vaig preguntar al president de la comunitat de veïns i no va posar cap problema".
El rodatge va durar set dies entre juliol i agost i la màxima despesa que va tenir la producció van ser els gairebé 700 euros que li va costar a la mare del director comprar el menjar. Després va venir el muntatge -amb un bon ordinador resulta relativament fàcil- i buscar un distribuïdor. "En els cartells i les còpies i començar a distribuir-les vaig a gastar el doble del que em va costar fer la peli".
La primera prova per a La tragèdia de l'home buit serà l'estrena de matí dissabte en El Casino de Quart. A partir de llavors, podrà ser una història més d'un jove cineferit o el començament d'una gran obra.
A València es roda prop d'un centenar de curtmetratges a l'any, la majoria per afeccionats. El film "La tragèdia de l'home buit" és un bon exemple de com treballar amb il·lusió i pocs diners
VORO CONTRERAS MISLATA
La història de Jorge de Guillae (no és el seu cognom, però amb ell vol retre homenatge al seu ídol George Meliès) és la història de milers de cineferits que somien amb rodar una pel·lícula. Segons l'Institut Valencià de l'Audiovisual, el passat any es va filmar una quinzena de curtmetratges professionals (dos d'ells, d'animació, opten als Goya de 2011) i més de mig centenar amateurs. Així que Jorge no és el primer que fa un curt, però el seu exemple serveix per a demostrar com la falta de mitjans pot quedar superada per la il·lusió i també per la capacitat per a engalipar als amics o per les arts culinàries d'una mare.
Jorge és un xaval de 25 anys que un dia va escriure un poema inspirat per l'angoixa d'haver trencat amb la núvia. Un malenconiós, siga dit. Però ell, mentre uns altres ploren, li va saber treure profit a la malenconia. A partir d'aquell poema va pensar en els avantatges i desavantatges de tenir o no tenir cor i va crear La tragèdia de l'home buit.
Jorge ja tenia una història i també una càmera. "És una Cànon Eos 7D que em vaig comprar fa temps després d'haver estat estalviant any i mig". Li va costar 1.400 euros i no és ni més ni menys que una càmera de fotos una mica pitjor que la qual usa qualsevol professional. Amb ella també es graven vídeos i permet canviar l'objectiu segons les necessitats. Que el que es gravi sigui cinema o no és cosa del talent i intenció, de cadascun. Ja tenia la història i el seu guió i també tenia la càmera.
Li faltava un equip i uns actors. Per al primer Jorge va recórrer a amics i antics companys de la Facultat de Comunicació Audiovisual i per al segon, gairebé que també. "Només per al personatge del metge vaig convocar un "casting" ja que buscava a un home d'uns 40 anys. Es va presentar Joan María i no ho vaig dubtar". Joan María és un valencià que resideix a Mallorca i al que li agrada actuar. "Va venir amb avió a la prova, amb l'atrezo i tot. Li vam dir que no podíem pagar-li i ens va dir que donava igual perquè de totes maneres havia de passar-se per València".
Per a localitzar la seva pel·lícula, Jorge també va recórrer al més proper. "Tenia clar que l'hospital havia de ser el de Mislata. La meva mare ha treballat allí 35 anys, m'ho conec bé i molts treballadors em coneixen a mi. Em sembla molt bonic i em van deixar filmar quiròfans, consultes i en qualsevol racó".
La mare de Jorge no només li va ajudar a trobar un escenari, sinó que també va ser una mica semblat a la productora. Actors i equip -entre tots, unes 10 persones- van cobrar en especias gràcies al arròs al forn, macarrons i altres que la dona duia al rodatge. Altres localitzacions van ser els carrers del barri del Carme de València, la casa de la exparella d'un amic i el terrat de la finca de Manises en la qual va créixer Jorge. "Sempre m'ha agradat la cúpula de ceràmica daurada de l'església que es veu des d'allí. Li vaig preguntar al president de la comunitat de veïns i no va posar cap problema".
El rodatge va durar set dies entre juliol i agost i la màxima despesa que va tenir la producció van ser els gairebé 700 euros que li va costar a la mare del director comprar el menjar. Després va venir el muntatge -amb un bon ordinador resulta relativament fàcil- i buscar un distribuïdor. "En els cartells i les còpies i començar a distribuir-les vaig a gastar el doble del que em va costar fer la peli".
La primera prova per a La tragèdia de l'home buit serà l'estrena de matí dissabte en El Casino de Quart. A partir de llavors, podrà ser una història més d'un jove cineferit o el començament d'una gran obra.
