Índex
De: http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/05/31/comunitat-valenciana-galicia-veces-dinero-valenciana-apoyar-lengua-propia-medios/710159.html
Galícia dóna 30 vegades més diners que la C. Valenciana per a donar suport la seva llengua pròpia en els mitjans
El Consell i l'AVL destinen 120.000 euros a fomentar l'ús del valencià Catalunya dóna 7 milions i el País Basc, 5,7
La nova Associació de Publicacions Periòdiques Valencianes exigeix més ajudes
PACO CERDÀ VALÈNCIA
La Generalitat Valenciana destinarà aquest any 120.000 euros a fomentar el valencià en els mitjans de comunicació. La quantitat, distribuïda a parts iguals a través de la Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Direcció general de Promoció Institucional (Conselleria de Presidència) contrasta amb les fortes ajudes d'altres governs autonòmics per a promocionar l'ús de les seves llengües pròpies en els mitjans de comunicació.
La Generalitat de Catalunya, per exemple, va repartir en 2009 gairebé 7 milions d'euros en ajudes a potenciar l'ús del català en els mitjans de comunicació. És a dir, 58 vegades més que la Comunitat Valenciana. Però no només és Catalunya. El Govern basc, per la seva banda, va dedicar a la mateixa finalitat un total de 5.725.000 euros. I la Xunta de Galícia, segons les dades facilitades pel seu departament de Cultura, va invertir 3.511.000 euros en la promoció del gallec en els mitjans. Aquest any, fins i tot l'Executiu asturià superarà al Consell de Francisco Camps amb una línia de 415.000 euros destinada a "activitats de mitjans de comunicació per a la normalització social de l'asturià" i, en el seu àmbit, del gallec-asturià.
Aquestes quantitats, recopilades per LEVANTE-EMV a través dels diferents governs autonòmics, justifiquen una vella reivindicació del sector comunicatiu valencià: l'incompliment del Pacte pel Valencià de 2001, que mandata el desenvolupament reglamentari de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià en l'àmbit dels mitjans de comunicació amb línies de subvencions per al foment de la llengua d'Ausiàs March. No es tracta ni d'inversió publicitària ni de subscripcions de suport, sinó de subvencions directes perquè els mitjans potenciïn el valencià, que disposa de menors expectatives de mercat per si sol i que necessita una ajuda pública per a començar a ser competitiu i rendible.
Una associació demana ajudes
La qüestió ha cobrat actualitat arran del naixement, fa un mes, de la Associació de Publicacions Periòdiques Valencianes. El col·lectiu aglutina a mitjan centenar de mitjans de comunicació valencians que denuncien la situació "marginal" de la llengua pròpia en el periodisme de la Comunitat Valenciana. Les dades de 2007 indiquen que, entre el Sénia i el Segura, el valencià ocupa el 0,5% de la premsa escrita de pagament, el 0% de la premsa gratuïta, el 5,1% de la ràdio generalista, el 16,4% de la televisió generalista i el 5,5% de les webs.
Però la realitat actual és encara pitjor. Des de 2008 fins a avui, la crisi ha abocat al tancament les edicions en paper del Punt del País Valencià, L'Avanç, Crònica de la Vall d'Albaida i Quinzedies de la Safor. El president de la Associació de Publicacions Periòdiques Valencianes, el periodista i historiador Francesc Martínez Sanchis -autor del recent llibre Periodisme contra els cordes. El valencià en els mitjans de comunicació- denúncia la "desídia" de la classe política perquè "no ha desenvolupat mesures que afavoreixin i consolidin els mitjans que usen el valencià".
Entre 1986 i 1995, el Consell de Joan Lerma va concedir 102 milions de pessetes en subvencions per a l'ús del valencià en la premsa i la ràdio. Zaplana va suprimir aquestes ajudes en 1996. I a partir de 2005, amb el govern de Camps, les ajudes s'han reprès tímidament. Així doncs, no és casual o només fruit del mercat que a Catalunya existeixi l'Avui, el Diari de Girona, El Periòdic de Catalunya en català; que al País Basc es publiqui en euskera Berria o, parcialment, Gara; que Galícia Hoxe es publiqui en gallec; que en les illes es distribueixi el Diari de Balears en català; i que, en canvi, a la Comunitat Valenciana encara no s'hagi fundat un diari en valencià i la presència de la llengua pròpia en els mitjans -tret de RTVV- sigui gairebé invisible.
Per això, Martínez Sanchis reclama que la Generalitat "adopti el model de Catalunya, si bé ajustat a les necessitats de la Comunitat Valenciana, i potenciï el valencià en els mitjans de comunicació privats mitjançant polítiques públiques de subvencions desenvolupades des de la Generalitat i les diputacions provincials". Aquest suport hauria de prestar-se als mitjans de comunicació que usen el valencià en almenys la meitat dels seus continguts (170 en l'any 2008, segons Martínez Sanchis), així com a aquells mitjans que tenen com llengua primera l'espanyol i que donen cabuda parcial al valencià, com és el cas de LEVANTE-EMV amb la seva pàgina diària de la secció Panorama i la major part del suplement escolar Aula.
El valencià, en l'UVI
La qüestió transcendeix la mera reivindicació empresarial del sector comunicatiu. Segons adverteix Francesc Martínez Sanchis en la seva obra (un veritable Llibre Blanc del periodisme valencià), "les polítiques que apliquem els valencians en els pròxims anys en els mitjans de comunicació decidiran la supervivència o no de la nostra llengua". I segons aquest termòmetre, el valencià està en l'UVI i no hi ha símptomes de millorança.
El Consell i l'AVL destinen 120.000 euros a fomentar l'ús del valencià Catalunya dóna 7 milions i el País Basc, 5,7
La nova Associació de Publicacions Periòdiques Valencianes exigeix més ajudes
PACO CERDÀ VALÈNCIA
La Generalitat Valenciana destinarà aquest any 120.000 euros a fomentar el valencià en els mitjans de comunicació. La quantitat, distribuïda a parts iguals a través de la Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Direcció general de Promoció Institucional (Conselleria de Presidència) contrasta amb les fortes ajudes d'altres governs autonòmics per a promocionar l'ús de les seves llengües pròpies en els mitjans de comunicació.
La Generalitat de Catalunya, per exemple, va repartir en 2009 gairebé 7 milions d'euros en ajudes a potenciar l'ús del català en els mitjans de comunicació. És a dir, 58 vegades més que la Comunitat Valenciana. Però no només és Catalunya. El Govern basc, per la seva banda, va dedicar a la mateixa finalitat un total de 5.725.000 euros. I la Xunta de Galícia, segons les dades facilitades pel seu departament de Cultura, va invertir 3.511.000 euros en la promoció del gallec en els mitjans. Aquest any, fins i tot l'Executiu asturià superarà al Consell de Francisco Camps amb una línia de 415.000 euros destinada a "activitats de mitjans de comunicació per a la normalització social de l'asturià" i, en el seu àmbit, del gallec-asturià.
Aquestes quantitats, recopilades per LEVANTE-EMV a través dels diferents governs autonòmics, justifiquen una vella reivindicació del sector comunicatiu valencià: l'incompliment del Pacte pel Valencià de 2001, que mandata el desenvolupament reglamentari de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià en l'àmbit dels mitjans de comunicació amb línies de subvencions per al foment de la llengua d'Ausiàs March. No es tracta ni d'inversió publicitària ni de subscripcions de suport, sinó de subvencions directes perquè els mitjans potenciïn el valencià, que disposa de menors expectatives de mercat per si sol i que necessita una ajuda pública per a començar a ser competitiu i rendible.
Una associació demana ajudes
La qüestió ha cobrat actualitat arran del naixement, fa un mes, de la Associació de Publicacions Periòdiques Valencianes. El col·lectiu aglutina a mitjan centenar de mitjans de comunicació valencians que denuncien la situació "marginal" de la llengua pròpia en el periodisme de la Comunitat Valenciana. Les dades de 2007 indiquen que, entre el Sénia i el Segura, el valencià ocupa el 0,5% de la premsa escrita de pagament, el 0% de la premsa gratuïta, el 5,1% de la ràdio generalista, el 16,4% de la televisió generalista i el 5,5% de les webs.
Però la realitat actual és encara pitjor. Des de 2008 fins a avui, la crisi ha abocat al tancament les edicions en paper del Punt del País Valencià, L'Avanç, Crònica de la Vall d'Albaida i Quinzedies de la Safor. El president de la Associació de Publicacions Periòdiques Valencianes, el periodista i historiador Francesc Martínez Sanchis -autor del recent llibre Periodisme contra els cordes. El valencià en els mitjans de comunicació- denúncia la "desídia" de la classe política perquè "no ha desenvolupat mesures que afavoreixin i consolidin els mitjans que usen el valencià".
Entre 1986 i 1995, el Consell de Joan Lerma va concedir 102 milions de pessetes en subvencions per a l'ús del valencià en la premsa i la ràdio. Zaplana va suprimir aquestes ajudes en 1996. I a partir de 2005, amb el govern de Camps, les ajudes s'han reprès tímidament. Així doncs, no és casual o només fruit del mercat que a Catalunya existeixi l'Avui, el Diari de Girona, El Periòdic de Catalunya en català; que al País Basc es publiqui en euskera Berria o, parcialment, Gara; que Galícia Hoxe es publiqui en gallec; que en les illes es distribueixi el Diari de Balears en català; i que, en canvi, a la Comunitat Valenciana encara no s'hagi fundat un diari en valencià i la presència de la llengua pròpia en els mitjans -tret de RTVV- sigui gairebé invisible.
Per això, Martínez Sanchis reclama que la Generalitat "adopti el model de Catalunya, si bé ajustat a les necessitats de la Comunitat Valenciana, i potenciï el valencià en els mitjans de comunicació privats mitjançant polítiques públiques de subvencions desenvolupades des de la Generalitat i les diputacions provincials". Aquest suport hauria de prestar-se als mitjans de comunicació que usen el valencià en almenys la meitat dels seus continguts (170 en l'any 2008, segons Martínez Sanchis), així com a aquells mitjans que tenen com llengua primera l'espanyol i que donen cabuda parcial al valencià, com és el cas de LEVANTE-EMV amb la seva pàgina diària de la secció Panorama i la major part del suplement escolar Aula.
El valencià, en l'UVI
La qüestió transcendeix la mera reivindicació empresarial del sector comunicatiu. Segons adverteix Francesc Martínez Sanchis en la seva obra (un veritable Llibre Blanc del periodisme valencià), "les polítiques que apliquem els valencians en els pròxims anys en els mitjans de comunicació decidiran la supervivència o no de la nostra llengua". I segons aquest termòmetre, el valencià està en l'UVI i no hi ha símptomes de millorança.
