Índex
De: http://www.laverdad.es/alicante/v/20100913/cultura/ficcion-audiovisual-valenciana-roto-20100913.html
«La ficció audiovisual valenciana ha trencat un antic cercle viciós»
13.09.10 - 01:20 - BURGUERA | VALÈNCIA.
Rodolf Sirera Guionista
«En les cadenes havia obsessió per 'Medico de Família', sèries amb un poc de tot per a tots» Avui se li coneix com creador i guionista de la sèrie de TVE 'Amar en tiempos revueltos'. No obstant això, aquest valencià fa gala d'una dilatada trajectòria. Textos literaris, teatrals i guions de televisió de gran repercussió duen la seva signatura. El pròxim mes València acollirà una trobada de guionistes en el qual Sirera serà un dels grans ponents.
-En el debat sobre les causes de les crisis del teatre i del cinema espanyol, estarà en el bàndol dels quals advoquen pels diners, i no en els quals lamenten falta de guions.
-Guionistes hi ha molts i els hi ha bons. Quan vaig començar no havia escoles. Molts veníem del teatre. Del cinema a la televisió no és una passa molt corrent, però en qualsevol cas la quantitat de guionistes és superior al que el mercat pot absorbir. Per això moltes productores aprofiten i estrenyen al creador.
-No ho tenen vostès fàcil.
-Les sèries de televisió a Espanya cauen amb molta facilitat i el moviment de guionistes és constant. En molts casos es treballa amb salaris a la baixa.
-Per què cauen tan ràpid?
-Perquè aquí està molt accentuada la competència entre cadenes. El nombre de canals augmenta, i ara amb la TDT es multiplica. No obstant això, el nombre d'espectadors a Espanya és, potencialment, reduït en comparació dels grans països occidentals. No hi ha molts espectadors, i això resta ingressos publicitaris, i això incrementa el risc de caure.
-Els guions, almenys, seran bons?
-S'intenta arribar a un potencial espectador molt variat, el que suposa que moltes sèries no acaben de definir-se per una temàtica o per un gènere determinat. Hem violentat els formats. Les sèries a Espanya duren més que els seus models, les sèries nord-americanes. Els capítols d'una comèdia de situació són de 25 minuts en EE. UU., i aquí duren 50 minuts. Les sèries diàries també passen dels 45 minuts, al marge de la publicitat. I això força les trames.
-Els internautes sotmeten a estrets marcatges a través d'opinions crítiques, especialment a l'hora de jutjar els finals de les sèries.
-La gent que participa en els blogs no suposa el 100% de l'audiència. El que dóna la resposta real de si una cosa funciona és veure els índexs d'audiència. En 'Amar en tiempos revueltos' tenim sort. Al principi estava pensada per a una temporada. La història es va fer i es va tancar, pel que, quan es va demanar continuïtat, vam haver de crear altra història, també tancada, i això és característic en la sèrie.
-Els influïxen les opinions externes?
-Sí rebem opinions sorprenents. Ahir em van cridar a casa uns vells coneguts. Estaven veient la sèrie a Argentina. Em van voler donar recomanacions...
-Han canviat les preferències dels espectadors?
-Han millorat referent a la ficció. Havia una gran desconfiança dels productes nacionals, una mica que va trencar 'Farmàcia de Guàrdia' o 'Poble Nou' en TV3. Ara s'està començant a diversificar les ofertes, amb sèries de gènere, amb temàtiques específiques. Al principi tot era comèdia familiar o drames.
-Agraden fins i tot les històries de postguerra.
-Les sèries d'època interessen, i això no s'entenia en les cadenes. Havia una obsessió pel model de 'Medico de Família' on tot el món es veia representat i havia un poc de tot per a tots.
-Què li sembla el fenomen de 'L'Alqueria Blanca'?
-Molt bé. I no oblidem que és una sèrie amb arrels en la memòria, i això és molt significatiu.
-Quins són els seus principals trencants de cap?
-Això depèn del ritme d'enregistrament i del tipus de sèrie. En les històries d'època, per exemple, als guionistes joves els costa trobar el to.
-Recorda alguna aportació especialment dels actors?
-En 'Amar', el nucli del bar asturià és un món molt potent.
-Internet ha canviat molt el seu treball?
-Ha estat fonamental. Ara tenim gent treballant i vivint en tota Espanya. Ens trobem en algun punt, totes les setmanes, però el major intercanvi d'idees es produïx a través de la xarxa. A més, si hi ha canvis urgents, en mitja hora està tot solucionat.
-Quines són les armes imprescindibles d'un bon guionista?
-Idees, disciplina, sentit d'equip i resistència, molt fons. Si la sèrie va bé, és meravellós, però si va malament ets un apestat; s'obliden de tu. És un poc cruel. A les nou del matí reps les audiències i el món és meravellós o et vols suïcidar.
-Els guionistes joves són distints a vostè quan va començar?
-Tenen una formació distinta. Nosaltres veníem del teatre, i ells d'escoles de guió on el cinema és el gran somni.
-Ésser guionista de televisió és un premi menor?
-No, ja no és un refugi ni un premi de consolació. El cinema americà, per exemple, està molt per sota de la seva televisió. Les grans idees sorgeixen de la televisió i a Espanya es millora. Si no s'estrenyés tant al treballador ni s'allargués el que ja està acabat, les coses encara millorarien més ràpidament.
-Com veu el panorama a la Comunitat?
-Millor que fa uns anys. Els projectes de ficció audiovisual han trencat un cercle viciós que no ens duia a cap part. L'humor de 'Socarrats' o sèries com 'L'Alqueria Blanca' plantegen un camp ampli on els principals gèneres i formats es toquen amb regularitat i Canal 9 hauria de seguir per aquest camí i no abandonar-lo.
-Tornarà al teatre?
-Estic preparant coses, però no les conte perquè es porten mala sort. Potser abans de gaire tindré un text teatral propi.
13.09.10 - 01:20 - BURGUERA | VALÈNCIA.
Rodolf Sirera Guionista
«En les cadenes havia obsessió per 'Medico de Família', sèries amb un poc de tot per a tots» Avui se li coneix com creador i guionista de la sèrie de TVE 'Amar en tiempos revueltos'. No obstant això, aquest valencià fa gala d'una dilatada trajectòria. Textos literaris, teatrals i guions de televisió de gran repercussió duen la seva signatura. El pròxim mes València acollirà una trobada de guionistes en el qual Sirera serà un dels grans ponents.
-En el debat sobre les causes de les crisis del teatre i del cinema espanyol, estarà en el bàndol dels quals advoquen pels diners, i no en els quals lamenten falta de guions.
-Guionistes hi ha molts i els hi ha bons. Quan vaig començar no havia escoles. Molts veníem del teatre. Del cinema a la televisió no és una passa molt corrent, però en qualsevol cas la quantitat de guionistes és superior al que el mercat pot absorbir. Per això moltes productores aprofiten i estrenyen al creador.
-No ho tenen vostès fàcil.
-Les sèries de televisió a Espanya cauen amb molta facilitat i el moviment de guionistes és constant. En molts casos es treballa amb salaris a la baixa.
-Per què cauen tan ràpid?
-Perquè aquí està molt accentuada la competència entre cadenes. El nombre de canals augmenta, i ara amb la TDT es multiplica. No obstant això, el nombre d'espectadors a Espanya és, potencialment, reduït en comparació dels grans països occidentals. No hi ha molts espectadors, i això resta ingressos publicitaris, i això incrementa el risc de caure.
-Els guions, almenys, seran bons?
-S'intenta arribar a un potencial espectador molt variat, el que suposa que moltes sèries no acaben de definir-se per una temàtica o per un gènere determinat. Hem violentat els formats. Les sèries a Espanya duren més que els seus models, les sèries nord-americanes. Els capítols d'una comèdia de situació són de 25 minuts en EE. UU., i aquí duren 50 minuts. Les sèries diàries també passen dels 45 minuts, al marge de la publicitat. I això força les trames.
-Els internautes sotmeten a estrets marcatges a través d'opinions crítiques, especialment a l'hora de jutjar els finals de les sèries.
-La gent que participa en els blogs no suposa el 100% de l'audiència. El que dóna la resposta real de si una cosa funciona és veure els índexs d'audiència. En 'Amar en tiempos revueltos' tenim sort. Al principi estava pensada per a una temporada. La història es va fer i es va tancar, pel que, quan es va demanar continuïtat, vam haver de crear altra història, també tancada, i això és característic en la sèrie.
-Els influïxen les opinions externes?
-Sí rebem opinions sorprenents. Ahir em van cridar a casa uns vells coneguts. Estaven veient la sèrie a Argentina. Em van voler donar recomanacions...
-Han canviat les preferències dels espectadors?
-Han millorat referent a la ficció. Havia una gran desconfiança dels productes nacionals, una mica que va trencar 'Farmàcia de Guàrdia' o 'Poble Nou' en TV3. Ara s'està començant a diversificar les ofertes, amb sèries de gènere, amb temàtiques específiques. Al principi tot era comèdia familiar o drames.
-Agraden fins i tot les històries de postguerra.
-Les sèries d'època interessen, i això no s'entenia en les cadenes. Havia una obsessió pel model de 'Medico de Família' on tot el món es veia representat i havia un poc de tot per a tots.
-Què li sembla el fenomen de 'L'Alqueria Blanca'?
-Molt bé. I no oblidem que és una sèrie amb arrels en la memòria, i això és molt significatiu.
-Quins són els seus principals trencants de cap?
-Això depèn del ritme d'enregistrament i del tipus de sèrie. En les històries d'època, per exemple, als guionistes joves els costa trobar el to.
-Recorda alguna aportació especialment dels actors?
-En 'Amar', el nucli del bar asturià és un món molt potent.
-Internet ha canviat molt el seu treball?
-Ha estat fonamental. Ara tenim gent treballant i vivint en tota Espanya. Ens trobem en algun punt, totes les setmanes, però el major intercanvi d'idees es produïx a través de la xarxa. A més, si hi ha canvis urgents, en mitja hora està tot solucionat.
-Quines són les armes imprescindibles d'un bon guionista?
-Idees, disciplina, sentit d'equip i resistència, molt fons. Si la sèrie va bé, és meravellós, però si va malament ets un apestat; s'obliden de tu. És un poc cruel. A les nou del matí reps les audiències i el món és meravellós o et vols suïcidar.
-Els guionistes joves són distints a vostè quan va començar?
-Tenen una formació distinta. Nosaltres veníem del teatre, i ells d'escoles de guió on el cinema és el gran somni.
-Ésser guionista de televisió és un premi menor?
-No, ja no és un refugi ni un premi de consolació. El cinema americà, per exemple, està molt per sota de la seva televisió. Les grans idees sorgeixen de la televisió i a Espanya es millora. Si no s'estrenyés tant al treballador ni s'allargués el que ja està acabat, les coses encara millorarien més ràpidament.
-Com veu el panorama a la Comunitat?
-Millor que fa uns anys. Els projectes de ficció audiovisual han trencat un cercle viciós que no ens duia a cap part. L'humor de 'Socarrats' o sèries com 'L'Alqueria Blanca' plantegen un camp ampli on els principals gèneres i formats es toquen amb regularitat i Canal 9 hauria de seguir per aquest camí i no abandonar-lo.
-Tornarà al teatre?
-Estic preparant coses, però no les conte perquè es porten mala sort. Potser abans de gaire tindré un text teatral propi.
