Índex
De: http://www.publico.es/espana/259477/canal/television/servicio/privado/nou/valenciana
Canal 9: una televisió de servei privat
La Gürtel consagra a la cadena de Camps com una màquina de manipulació
JOAN GARÍ - VALÈNCIA - 11/10/2009 08:00.
Al maig passat, quan Francisco Camps i els altres imputats del govern valencià per la seva relació amb la trama Gürtel es van presentar davant les portes del Tribunal Superior de Justícia de València, un grup entusiasta de fans els havia preparat un mosaic de banderetes perquè es reflectís en els seus forçats somriures. Aqueix dia la televisió autonòmica, Canal 9, sí que va incloure com notícia en els informatius la compareixença del president, però cuidant-se molt d'esmentar la paraula "imputat". En realitat, els espectadors habituals de la cadena no entenien massa el que estava ocorrent: Camps, el seu estimat dirigent, l'heroi quotidià de l'informatiu, l'home sense mácula, davant un tribunal? El garbull era necessàriament reguinxolat, perquè mai en Canal 9 i "mai" vol dir "mai" s'havia esmentat la paraula Gürtel ni res que tingués relació amb l'espessa xarxa de corrupció que Francisco Correa i Álvaro Pérez, El Bigotes, havien teixit presumptament a València i a mitja Espanya. Per a Canal 9, tot això mai va existir i mai existirà.
Dimarts passat, quan l'aixecament parcial de secret de sumari monopolitzava l'actualitat informativa, Notícies 9 va relegar la notícia al lloc onze dedicant-li 29 segons.
Vint anys després del seu naixement (les seves emissions van començar precisament a l'octubre de 1989) la televisió pública valenciana està tècnicament i moralment en fallida. Acumula un deute de més de mil milions d'euros, però el seu principal dèficit no té a veure amb els diners, sinó amb el grau extremadament denigrant que ha arribat en la seva manipulació de l'actualitat informativa. Visionar la seva programació és penetrar en un túnel de rentat on no existeix mota que embruti els vestits perfectes del poder.
Canal 9 no va néixer així, evidentment. En la seva primera etapa, sota control socialista, el seu nivell d'objectivitat i la qualitat de la graella eren raonables. Això no va impedir, no obstant això, que es visqués algun episodi vergonyós, com quan el director de l'ens, Amadeu Fabregat (un excèntric periodista que anava a la seva bola, encara que amb la complacencia socialista), va elaborar una llista de paraules "massa catalanes" amb el propòsit de prohibir-les en els informatius.
L'arribada de Zaplana
Tot el que va venir després, per desgràcia, va fer bo a Fabregat. La victòria d'Eduardo Zaplana en les eleccions va ser el punt d'inflexió. Com acaba de denunciar CCOO en un informe-balanç de la vida de l'ens, "des de 1995 el Govern de la Generalitat va decidir convertir RTVV en un instrument al servei del PP i no del conjunt de la ciutadania valenciana". Va començar llavors la caça de bruixotes (amb l'acomiadament o l'arraconament dels millors professionals de la casa), es va accentuar la castellanització de la graella i, en termes generals, la jove televisió va començar a convertir-se en un canal per a jubilats.
Encara que la seva llei de creació li encomana la promoció de la llengua i la cultura pròpies, Canal 9 és bàsicament una televisió en castellà (quan no en mexicà o en veneçolà). Paradoxalment, no obstant això, els seus únics programes amb una audiència apreciable són els emesos en català, com L'alqueria blanca o les sèries humorístiques de la factoria de Carles Alberola. Alberola, un reputat actor, director i escriptor de teatre, sempre conta que, quan va oferir el seu producte als directius de la cadena aquests li van advertir: "De totes maneres, no tindrà èxit. En Canal 9 no funciona l'humor en valencià" (sic). No només són la veu del seu amo, doncs: també són professionalment i comercial incompetents.
Va començar una caça de bruixotes, es va accentuar la castellanització i la jove televisió prompte va començar a convertir-se en un canal per a jubilats Amb aquests antecedents, és obvi que, quan va esclatar la Gürtel, ningú en el seu sa judici podia esperar que Canal 9 atorgués al fenomen un tracte informatiu normalitzat. Quan van refermar, per exemple, les informacions en els mitjans lliures a propòsit de la imputació per descomptat suborn del president, els periodistes (o el que siguin) del telediari autonòmic en lloc d'usar el terme corresponent en valencià/català ("suborn", és a dir "suborn") preferien el terme en castellà ("cohecho"), potser esperant que el seu caràcter tècnic mantindria la inòpia de l'audiència.
La teranyina de Correa
Significativament, l'anterior director de la cadena, Pedro García (substituït fa poc per José López Jaraba, altre paiguat agraït), és un més dels implicats en la teranyina de Correa. García deixa sense explicar el misteri del cost de la cobertura de la visita del Papa a València (on també van intervenir les llargues extensions del Bigotes) i altres menudencies que van incrementar els comptes corrents de la banda corrupta.
Del que sí que poden estar orgullosos els treballadors de la cadena, permanentment enfrontats a la direcció, és d'haver impedit en el seu moment en els tribunals un intent de privatització, en l'època que el director general era Josep Vicent Villaescusa. Encara que, bé mirat, quin altra cosa és Canal 9 sinó una costosíssima televisió privada (del PP) pagada per tots els valencians?
La Gürtel consagra a la cadena de Camps com una màquina de manipulació
JOAN GARÍ - VALÈNCIA - 11/10/2009 08:00.
Al maig passat, quan Francisco Camps i els altres imputats del govern valencià per la seva relació amb la trama Gürtel es van presentar davant les portes del Tribunal Superior de Justícia de València, un grup entusiasta de fans els havia preparat un mosaic de banderetes perquè es reflectís en els seus forçats somriures. Aqueix dia la televisió autonòmica, Canal 9, sí que va incloure com notícia en els informatius la compareixença del president, però cuidant-se molt d'esmentar la paraula "imputat". En realitat, els espectadors habituals de la cadena no entenien massa el que estava ocorrent: Camps, el seu estimat dirigent, l'heroi quotidià de l'informatiu, l'home sense mácula, davant un tribunal? El garbull era necessàriament reguinxolat, perquè mai en Canal 9 i "mai" vol dir "mai" s'havia esmentat la paraula Gürtel ni res que tingués relació amb l'espessa xarxa de corrupció que Francisco Correa i Álvaro Pérez, El Bigotes, havien teixit presumptament a València i a mitja Espanya. Per a Canal 9, tot això mai va existir i mai existirà.
Dimarts passat, quan l'aixecament parcial de secret de sumari monopolitzava l'actualitat informativa, Notícies 9 va relegar la notícia al lloc onze dedicant-li 29 segons.
Vint anys després del seu naixement (les seves emissions van començar precisament a l'octubre de 1989) la televisió pública valenciana està tècnicament i moralment en fallida. Acumula un deute de més de mil milions d'euros, però el seu principal dèficit no té a veure amb els diners, sinó amb el grau extremadament denigrant que ha arribat en la seva manipulació de l'actualitat informativa. Visionar la seva programació és penetrar en un túnel de rentat on no existeix mota que embruti els vestits perfectes del poder.
Canal 9 no va néixer així, evidentment. En la seva primera etapa, sota control socialista, el seu nivell d'objectivitat i la qualitat de la graella eren raonables. Això no va impedir, no obstant això, que es visqués algun episodi vergonyós, com quan el director de l'ens, Amadeu Fabregat (un excèntric periodista que anava a la seva bola, encara que amb la complacencia socialista), va elaborar una llista de paraules "massa catalanes" amb el propòsit de prohibir-les en els informatius.
L'arribada de Zaplana
Tot el que va venir després, per desgràcia, va fer bo a Fabregat. La victòria d'Eduardo Zaplana en les eleccions va ser el punt d'inflexió. Com acaba de denunciar CCOO en un informe-balanç de la vida de l'ens, "des de 1995 el Govern de la Generalitat va decidir convertir RTVV en un instrument al servei del PP i no del conjunt de la ciutadania valenciana". Va començar llavors la caça de bruixotes (amb l'acomiadament o l'arraconament dels millors professionals de la casa), es va accentuar la castellanització de la graella i, en termes generals, la jove televisió va començar a convertir-se en un canal per a jubilats.
Encara que la seva llei de creació li encomana la promoció de la llengua i la cultura pròpies, Canal 9 és bàsicament una televisió en castellà (quan no en mexicà o en veneçolà). Paradoxalment, no obstant això, els seus únics programes amb una audiència apreciable són els emesos en català, com L'alqueria blanca o les sèries humorístiques de la factoria de Carles Alberola. Alberola, un reputat actor, director i escriptor de teatre, sempre conta que, quan va oferir el seu producte als directius de la cadena aquests li van advertir: "De totes maneres, no tindrà èxit. En Canal 9 no funciona l'humor en valencià" (sic). No només són la veu del seu amo, doncs: també són professionalment i comercial incompetents.
Va començar una caça de bruixotes, es va accentuar la castellanització i la jove televisió prompte va començar a convertir-se en un canal per a jubilats Amb aquests antecedents, és obvi que, quan va esclatar la Gürtel, ningú en el seu sa judici podia esperar que Canal 9 atorgués al fenomen un tracte informatiu normalitzat. Quan van refermar, per exemple, les informacions en els mitjans lliures a propòsit de la imputació per descomptat suborn del president, els periodistes (o el que siguin) del telediari autonòmic en lloc d'usar el terme corresponent en valencià/català ("suborn", és a dir "suborn") preferien el terme en castellà ("cohecho"), potser esperant que el seu caràcter tècnic mantindria la inòpia de l'audiència.
La teranyina de Correa
Significativament, l'anterior director de la cadena, Pedro García (substituït fa poc per José López Jaraba, altre paiguat agraït), és un més dels implicats en la teranyina de Correa. García deixa sense explicar el misteri del cost de la cobertura de la visita del Papa a València (on també van intervenir les llargues extensions del Bigotes) i altres menudencies que van incrementar els comptes corrents de la banda corrupta.
Del que sí que poden estar orgullosos els treballadors de la cadena, permanentment enfrontats a la direcció, és d'haver impedit en el seu moment en els tribunals un intent de privatització, en l'època que el director general era Josep Vicent Villaescusa. Encara que, bé mirat, quin altra cosa és Canal 9 sinó una costosíssima televisió privada (del PP) pagada per tots els valencians?
