Índex
De: http://www.levante-emv.com/cultura/2010/11/17/pp-impulsa-privatizar-tv-autonomicas/757724.html
El PP impulsa privatitzar TV autonòmiques
Registra una proposició de llei en el Congrés perquè les comunitats puguin externalitzar la gestió de les seves cadenes Canal 9 va costar 190 euros per família en 2009, dotze euros menys que en 2008 i vuitanta més que la mitjana estatal
EFE/LEVANTE-EMV MADRID/VALÈNCIA
El grup del PP en el Congrés va anunciar ahir el registre d'una proposició de llei per a permetre a les comunitats autònomes que puguin privatitzar la gestió de les seves televisions, encara que sense alterar la titularitat pública. Ho va anunciar la portaveu del grup popular en la Càmera, Soraya Sáenz de Santamaría, qui, no obstant això, no va especificar si la proposició persegueix la privatització de les televisions autonòmiques.
La mesura no és nova en el Partit Popular, ja que fa uns mesos la secretària general i presidenta de la formació a Castella-la Manxa, María Dolores de Cospedal, va advocar per la privatització del canal de televisió de la citada autonomia. El líder del partit, Mariano Rajoy, també ho ha plantejat en alguna ocasió i, de fet, va ser ell qui va anunciar la intenció del seu partit de presentar la proposició de llei.
Sense esmentar la privatització, Sáenz de Santamaría va explicar ahir que la proposta del seu grup "permetrà a les comunitats autònomes que triin altres fórmules de gestió de les seves televisions perquè puguin gestionar millor i de manera més eficient" les mateixes, el que suposa, lògicament, reduir els seus costos. La iniciativa, segons les seves paraules, resulta "congruent" amb altra proposta similar del PP encaminada a alleugerir el finançament de RTVE en uns 200 milions d'euros.
El grup popular així ho establia en una de les seves esmenes al projecte pressupostari de 2011. Preguntada pel grau de consens al que vol arribar amb el PSOE, la portaveu es va limitar a assenyalar que la proposició de llei sobre la gestió de les televisions autonòmiques és "respectuosa amb l'Estat de les Autonomies". La idea part, va dir, de la recomanació de diversos dirigents autonòmics del PP sobre la necessitat de modificar la gestió dels canals regionals a causa de les altes despeses en els quals incorren.
La iniciativa del PP arriba un dia després de l'informe de la consultora Deloitte sobre el cost de la televisió pública encarregat per les televisions privades (Unió de Televisions Comercials Associades, Uteca). El document subratlla, amb dades de 2009, que Canal 9 costa 190 euros per llar, el que suposa una reducció pel que fa a 2008 (202 euros). La xifra se situa no obstant això entre les més altes: superada per Balears (294 euros per família), Euskadi (279), Aragó (212), Catalunya (207) i Andalusia (197). El cost mig de les televisions autonòmiques per cada llar d'Espanya és de 110 euros (104 en 2008).
La televisió estatal pública va passar a costar 34 euros per família en el seu primer any parcial sense publicitat (26 euros en 2008). En total, totes les autonòmiques van perdre més de 772 milions d'euros. Davant això, Uteca ha demanat que es financin amb una taxa, sense publicitat, i que cedeixin part de les seves freqüències.
La privatització de les televisions autonòmiques no és un projecte sorprenent dintre de les files del PP. Eduardo Zaplana va posar la seva obstinació personal a fer el propi en Radiotelevisió Valenciana (RTVV) i així, el consell d'administració de l'ens públic va aprovar al març de 2003 treure a concurs públic la gestió de la publicitat, la producció de 1.884 hores de programes i l'edició dels informatius. Va ser una herència que va deixar a Francisco Camps, qui mai va mostrar molta inclinació al projecte zaplanista.
L'actual cap del Consell es va trobar a més amb que, a partir de 2004, totes les instàncies judicials van rebutjar el projecte de privatització parcial de la gestió de Canal 9 i van donar la raó a UGT i els sindicats que van actuar judicialment. El Tribunal Superior de Justícia de la C. Valenciana va ratificar al juliol d'aquest any que havia una "gestió indirecta del servei públic" i no una mera "transmissió de prestacions accessòries", com defensava la cadena. Així, va declarar nul el concurs públic.
Més tard, en 2006, el Tribunal Suprem va confirmar aquesta resolució judicial, al desestimar un recurs de RTVV amb els mateixos raonaments. L'alt tribunal va condemnar així mateix a la cadena valenciana a pagar les costes processals.
Registra una proposició de llei en el Congrés perquè les comunitats puguin externalitzar la gestió de les seves cadenes Canal 9 va costar 190 euros per família en 2009, dotze euros menys que en 2008 i vuitanta més que la mitjana estatal
EFE/LEVANTE-EMV MADRID/VALÈNCIA
El grup del PP en el Congrés va anunciar ahir el registre d'una proposició de llei per a permetre a les comunitats autònomes que puguin privatitzar la gestió de les seves televisions, encara que sense alterar la titularitat pública. Ho va anunciar la portaveu del grup popular en la Càmera, Soraya Sáenz de Santamaría, qui, no obstant això, no va especificar si la proposició persegueix la privatització de les televisions autonòmiques.
La mesura no és nova en el Partit Popular, ja que fa uns mesos la secretària general i presidenta de la formació a Castella-la Manxa, María Dolores de Cospedal, va advocar per la privatització del canal de televisió de la citada autonomia. El líder del partit, Mariano Rajoy, també ho ha plantejat en alguna ocasió i, de fet, va ser ell qui va anunciar la intenció del seu partit de presentar la proposició de llei.
Sense esmentar la privatització, Sáenz de Santamaría va explicar ahir que la proposta del seu grup "permetrà a les comunitats autònomes que triin altres fórmules de gestió de les seves televisions perquè puguin gestionar millor i de manera més eficient" les mateixes, el que suposa, lògicament, reduir els seus costos. La iniciativa, segons les seves paraules, resulta "congruent" amb altra proposta similar del PP encaminada a alleugerir el finançament de RTVE en uns 200 milions d'euros.
El grup popular així ho establia en una de les seves esmenes al projecte pressupostari de 2011. Preguntada pel grau de consens al que vol arribar amb el PSOE, la portaveu es va limitar a assenyalar que la proposició de llei sobre la gestió de les televisions autonòmiques és "respectuosa amb l'Estat de les Autonomies". La idea part, va dir, de la recomanació de diversos dirigents autonòmics del PP sobre la necessitat de modificar la gestió dels canals regionals a causa de les altes despeses en els quals incorren.
La iniciativa del PP arriba un dia després de l'informe de la consultora Deloitte sobre el cost de la televisió pública encarregat per les televisions privades (Unió de Televisions Comercials Associades, Uteca). El document subratlla, amb dades de 2009, que Canal 9 costa 190 euros per llar, el que suposa una reducció pel que fa a 2008 (202 euros). La xifra se situa no obstant això entre les més altes: superada per Balears (294 euros per família), Euskadi (279), Aragó (212), Catalunya (207) i Andalusia (197). El cost mig de les televisions autonòmiques per cada llar d'Espanya és de 110 euros (104 en 2008).
La televisió estatal pública va passar a costar 34 euros per família en el seu primer any parcial sense publicitat (26 euros en 2008). En total, totes les autonòmiques van perdre més de 772 milions d'euros. Davant això, Uteca ha demanat que es financin amb una taxa, sense publicitat, i que cedeixin part de les seves freqüències.
La privatització de les televisions autonòmiques no és un projecte sorprenent dintre de les files del PP. Eduardo Zaplana va posar la seva obstinació personal a fer el propi en Radiotelevisió Valenciana (RTVV) i així, el consell d'administració de l'ens públic va aprovar al març de 2003 treure a concurs públic la gestió de la publicitat, la producció de 1.884 hores de programes i l'edició dels informatius. Va ser una herència que va deixar a Francisco Camps, qui mai va mostrar molta inclinació al projecte zaplanista.
L'actual cap del Consell es va trobar a més amb que, a partir de 2004, totes les instàncies judicials van rebutjar el projecte de privatització parcial de la gestió de Canal 9 i van donar la raó a UGT i els sindicats que van actuar judicialment. El Tribunal Superior de Justícia de la C. Valenciana va ratificar al juliol d'aquest any que havia una "gestió indirecta del servei públic" i no una mera "transmissió de prestacions accessòries", com defensava la cadena. Així, va declarar nul el concurs públic.
Més tard, en 2006, el Tribunal Suprem va confirmar aquesta resolució judicial, al desestimar un recurs de RTVV amb els mateixos raonaments. L'alt tribunal va condemnar així mateix a la cadena valenciana a pagar les costes processals.
