Índex
De:http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/tele/mejor/postor/elpepuespval/20101128elpval_11/Tes
Una tele per al millor postor
Els deutes de RTVV i de la Generalitat posen en risc la gestió de l'ens
LYDIA GARRIDO - València - 28/11/2010.
Va ser el PP d'Eduardo Zaplana el qual va obrir el debat de la privatització de Canal 9. Ho va fer incloent la seva proposta en el programa electoral de 1999 i en 2002 el primer intent de posar en mans privades la televisió pública valència va tirar a caminar. Zaplana va dir llavors que "existia un ambient propici" per a això.
En aquells dies, Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) ja acumulava un deute milionari, que no ha fet més que créixer fins a superar els 1.100 milions d'euros i ha hagut de sobreviure a força d'avals de la Generalitat, crèdits lleonins i impagaments. Es va crear llavors, sense cap èxit, una comissió parlamentària d'estudi de noves fórmules de gestió per a l'ens. Els socialistes la van abandonar i d'ella va sortir l'embrió del que més tard va ser la cobertura per al concurs de privatització.
A l'octubre de 2002, el qual era director de recursos humans de Canal 9, David González, es va reunir amb el comitè d'empresa i els va anunciar la privatització com una mica inevitable i imminent. Els sindicats van contestar amb concentracions primer, aturs, manifestacions i recursos davant els tribunals. Ells, els consumidors i l'oposició (PSPV i EU) van presentar els corresponents recursos contra els plecs de condicions per a privatitzar informatius, 1.884 hores de programes i espais publicitaris. Per què? Essencialment, es vulneraven quatre lleis: l'Estatut d'Autonomia vigent entonis, la llei de tercers canals, la llei de creació de RTVV i la llei de contractes de l'Administració pública.
El PP volia dur a Canal 9, pretensió que sembla haver abandonat, el model de gestió que llavors va estrenar amb l'Hospital d'Alzira. 16 empreses es van presentar al concurs per a gestionar el canal autonòmic que estava en mans de José Vicente Villaescusa. Però la justícia, en diversos pronunciaments, no va permetre que se seguís endavant. Al febrer de 2004, la titular del Jutjat del Contenciós de València va estimar un recurs d'UGT i va anul·lar l'acord del consell que va permetre obrir el procés de privatització (o externalització, com va camuflar el PP les seves intencions). En la fallada va explicar que l'objectiu dels concursos que posaven en mans privades Canal 9 vulnerava els principis de gestió pública, afectava a serveis essencials com els informatius, no respectava les competències recollides en la llei de creació i no quedava clar que suposés un estalvi.
La magistrada va ser rotunda: "Canal 9, segons la llei de creació, és una televisió pública la gestió de la qual no pot passar a mans privades". Es van succeir diversos pronunciaments judicials en sentit gairebé idèntic. I finalment el Tribunal Superior de Justícia (TSJ), la secció tercera de la sala del Contenciós, va sentenciar que els concursos eren il·legals. Aquesta va ser la resposta que es va trobar el president Francisco Camps en els tribunals.
Ell va fer seu el projecte que va iniciar Zaplana i va reiterar la seva intenció de culminar-lo. No ha abandonat la idea. Les declaracions de fa dues setmanes del president del consell d'administració de RTVV, Emilio Fernández, no semblen haver estat una improvisació, per més que José López Jaraba, director general de l'ens assegurés en la seva intervenció en les Corts aquesta setmana que no sap res de la privatització i que el seu és un compromís amb una televisió pública. La veritat és que la Generalitat no ha sabut soltar el llast de la despesa descomunal i injustificat d'una televisió que està entre les últimes en audiència.
RTVV va pagar més de 14 milions d'euros en la visita del Papa en 2006 (el triple que els canals gallec i català junts en la recent visita del Pontífex). RTVV ha subscrit contractes lleonins per als drets del futbol (ara suspesos per no pagar) i de la Fórmula 1. El Consell ha renovat avals, ha permès un endeutament inasumible i ha de respondre d'ell. Però tampoc té diners. Ha d'afrontar la situació d'una televisió amb 47 milions de capital social en negatiu (que equival a un tancament directe) i que no ha trobat, com va dir Jaraba, qui li presti els diners ni amb aval del Consell. Com fer-lo? Com afrontar la també inevitable regulació d'ocupació? La privatització torna a escena intentant salvar els esculls legals que fa sis anys la van frenar.
Els deutes de RTVV i de la Generalitat posen en risc la gestió de l'ens
LYDIA GARRIDO - València - 28/11/2010.
Va ser el PP d'Eduardo Zaplana el qual va obrir el debat de la privatització de Canal 9. Ho va fer incloent la seva proposta en el programa electoral de 1999 i en 2002 el primer intent de posar en mans privades la televisió pública valència va tirar a caminar. Zaplana va dir llavors que "existia un ambient propici" per a això.
En aquells dies, Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) ja acumulava un deute milionari, que no ha fet més que créixer fins a superar els 1.100 milions d'euros i ha hagut de sobreviure a força d'avals de la Generalitat, crèdits lleonins i impagaments. Es va crear llavors, sense cap èxit, una comissió parlamentària d'estudi de noves fórmules de gestió per a l'ens. Els socialistes la van abandonar i d'ella va sortir l'embrió del que més tard va ser la cobertura per al concurs de privatització.
A l'octubre de 2002, el qual era director de recursos humans de Canal 9, David González, es va reunir amb el comitè d'empresa i els va anunciar la privatització com una mica inevitable i imminent. Els sindicats van contestar amb concentracions primer, aturs, manifestacions i recursos davant els tribunals. Ells, els consumidors i l'oposició (PSPV i EU) van presentar els corresponents recursos contra els plecs de condicions per a privatitzar informatius, 1.884 hores de programes i espais publicitaris. Per què? Essencialment, es vulneraven quatre lleis: l'Estatut d'Autonomia vigent entonis, la llei de tercers canals, la llei de creació de RTVV i la llei de contractes de l'Administració pública.
El PP volia dur a Canal 9, pretensió que sembla haver abandonat, el model de gestió que llavors va estrenar amb l'Hospital d'Alzira. 16 empreses es van presentar al concurs per a gestionar el canal autonòmic que estava en mans de José Vicente Villaescusa. Però la justícia, en diversos pronunciaments, no va permetre que se seguís endavant. Al febrer de 2004, la titular del Jutjat del Contenciós de València va estimar un recurs d'UGT i va anul·lar l'acord del consell que va permetre obrir el procés de privatització (o externalització, com va camuflar el PP les seves intencions). En la fallada va explicar que l'objectiu dels concursos que posaven en mans privades Canal 9 vulnerava els principis de gestió pública, afectava a serveis essencials com els informatius, no respectava les competències recollides en la llei de creació i no quedava clar que suposés un estalvi.
La magistrada va ser rotunda: "Canal 9, segons la llei de creació, és una televisió pública la gestió de la qual no pot passar a mans privades". Es van succeir diversos pronunciaments judicials en sentit gairebé idèntic. I finalment el Tribunal Superior de Justícia (TSJ), la secció tercera de la sala del Contenciós, va sentenciar que els concursos eren il·legals. Aquesta va ser la resposta que es va trobar el president Francisco Camps en els tribunals.
Ell va fer seu el projecte que va iniciar Zaplana i va reiterar la seva intenció de culminar-lo. No ha abandonat la idea. Les declaracions de fa dues setmanes del president del consell d'administració de RTVV, Emilio Fernández, no semblen haver estat una improvisació, per més que José López Jaraba, director general de l'ens assegurés en la seva intervenció en les Corts aquesta setmana que no sap res de la privatització i que el seu és un compromís amb una televisió pública. La veritat és que la Generalitat no ha sabut soltar el llast de la despesa descomunal i injustificat d'una televisió que està entre les últimes en audiència.
RTVV va pagar més de 14 milions d'euros en la visita del Papa en 2006 (el triple que els canals gallec i català junts en la recent visita del Pontífex). RTVV ha subscrit contractes lleonins per als drets del futbol (ara suspesos per no pagar) i de la Fórmula 1. El Consell ha renovat avals, ha permès un endeutament inasumible i ha de respondre d'ell. Però tampoc té diners. Ha d'afrontar la situació d'una televisió amb 47 milions de capital social en negatiu (que equival a un tancament directe) i que no ha trobat, com va dir Jaraba, qui li presti els diners ni amb aval del Consell. Com fer-lo? Com afrontar la també inevitable regulació d'ocupació? La privatització torna a escena intentant salvar els esculls legals que fa sis anys la van frenar.
