Índex
De: http://www.lasprovincias.es/v/20110106/culturas/filmoteca-vence-crisis-20110106.html
La Filmoteca venç a la crisi
06.01.11 - 00:16 - MIKEL LABASTIDA | VALÈNCIA.
L'espai situat en l'edifici Rialto atreu a 49.000 espectadors en 2010, un 20% més que l'any anterior. La sala Berlanga aconsegueix la millor xifra d'espectadors de l'últim lustre. Les sales de cinema convencionals han perdut en 2010 un 10% d'assistents.
2010 va ser un mal any per als propietaris de cinemes nacionals. Segons un informe de la medidora d'audiències Rentrak, es va registrar una perduda del 10% en el nombre d'espectadors. La pirateria segueix deixant víctimes pel camí i ni el 3D aconsegueix que les sales s'omplin. Il·lesa d'aquesta diàspora d'assistents ha sortit la Filmoteca de València, que ha assolit en 2010 la millor dada de visitants de l'últim lustre. 49.018 espectadors van acudir a la sala Berlanga de gener a desembre, una xifra que suposa un increment del 20% si es compara amb 2009, any en el qual l'espai situat en l'edifici Rialto va rebre a 39.002 visitants.
La selecció de títols, els cicles tematitzats i ordenats i la recuperació de clàssics semblen interessar a l'espectador, que no dubta a veure en pantalla gran films als quals segurament podria accedir des del seu ordinador. Però Bogart o Bette Davis lluïxen molt millor en el cel·luloide que en el saló de casa, per molt home cinema que tinguem.
La possibilitat de gaudir a la filmografía completa d'un autor o a títols poc difosos són altres de les bases amb les quals compta la Filmoteca per a assolir un públic fidel. Les bones xifres de 2010 són més significatives si es té en compte que aquest any s'ha reduït el nombre de sessions els dijous, per l'engegada del cicle Bàsics Filmoteca.
«La sala està més que assentada», es congratulava en LAS PROVINCIAS recentment Nuria Cidoncha, directora de l'Institut Valencià de Cinematografia i de l'Audiovisual, que tanca el seu primer any al capdavant de la institució amb unes dades més que satisfactories, que espera mantenir en 2011 . I no serà fàcil. A pesar que la Filmoteca ha assolit esquivar la crisi d'espectadors no ha pogut amb la crisi econòmica i, com altres àmbits culturals, s'haurà d'enfrontar a dures retallades en els seus pressupostos.
«Haurà menys diners però les activitats continuaran gràcies a l'obstinació dels seus treballadors i a la imaginació», va assenyalar Cidoncha. L'increment d'ocupació de la sala se situa, segons fonts de la Filmoteca, en els percentatges més alts de l'última dècada i s'han registrat dies amb plens en totes les sessions.
100.000 assistents a l'IVAC
A la xifra d'assistents a la sala Berlanga cal unir els 23.534 espectadors que va assolir la Filmoteca d'Estiu, emplaçada durant els mesos estivals en els jardins del Palau de la Música i que aquest any va tenir a Woody Allen com principal protagonista. El cicle estiuenc va tancar amb un 80% d'ocupació i una xifra mitjana d'assistència de 784 espectadors per sessió.
Totes aquestes dades, al costat dels 33.720 assistents que va tenir la XXV edició el festival Cinema Jove, oferix una dada final de visitants que participen en les activitats de l'IVAC de 106.272. Són dades per a treure pit. Una mica que no succeïx en tots els departaments. El Ministeri de Cultura no actualitza les seves xifres de taquilla i espectadors des del 30 de juny, quan habitualment es publicaven amb un retard de no gaire més de mes i mig.
I és que ni tan sols 'Avatar' va a poder disfressar la realitat. La cinta de James Cameron no es va programar en la Filmoteca de València. Una retrospectiva entorn de l'obra de l'animador francès Michel Ocelot, un cicle sobre el Nou cinema belga o algunes de les pel·lícules més destacades de Marcel Carne van ser algunes de les propostes de la sala Berlanga en l'any que va acabar la setmana passada.
En aquests dies es projecten una vintena de pel·lícules, de curt i llarg metratge, de Truffaut; un cicle sobre la generació de cineastes alemanys de l'Escola de Berlín i altre sobre el cinema belga. Al llarg de gener s'inauguraran dos noves temàtiques, una sobre el realitzador francès Maurice Pialat i altre entorn de films policíacs gals, que inclou des dels precursors dels anys 30 i 40, fins a lloes més recents.
06.01.11 - 00:16 - MIKEL LABASTIDA | VALÈNCIA.
L'espai situat en l'edifici Rialto atreu a 49.000 espectadors en 2010, un 20% més que l'any anterior. La sala Berlanga aconsegueix la millor xifra d'espectadors de l'últim lustre. Les sales de cinema convencionals han perdut en 2010 un 10% d'assistents.
2010 va ser un mal any per als propietaris de cinemes nacionals. Segons un informe de la medidora d'audiències Rentrak, es va registrar una perduda del 10% en el nombre d'espectadors. La pirateria segueix deixant víctimes pel camí i ni el 3D aconsegueix que les sales s'omplin. Il·lesa d'aquesta diàspora d'assistents ha sortit la Filmoteca de València, que ha assolit en 2010 la millor dada de visitants de l'últim lustre. 49.018 espectadors van acudir a la sala Berlanga de gener a desembre, una xifra que suposa un increment del 20% si es compara amb 2009, any en el qual l'espai situat en l'edifici Rialto va rebre a 39.002 visitants.
La selecció de títols, els cicles tematitzats i ordenats i la recuperació de clàssics semblen interessar a l'espectador, que no dubta a veure en pantalla gran films als quals segurament podria accedir des del seu ordinador. Però Bogart o Bette Davis lluïxen molt millor en el cel·luloide que en el saló de casa, per molt home cinema que tinguem.
La possibilitat de gaudir a la filmografía completa d'un autor o a títols poc difosos són altres de les bases amb les quals compta la Filmoteca per a assolir un públic fidel. Les bones xifres de 2010 són més significatives si es té en compte que aquest any s'ha reduït el nombre de sessions els dijous, per l'engegada del cicle Bàsics Filmoteca.
«La sala està més que assentada», es congratulava en LAS PROVINCIAS recentment Nuria Cidoncha, directora de l'Institut Valencià de Cinematografia i de l'Audiovisual, que tanca el seu primer any al capdavant de la institució amb unes dades més que satisfactories, que espera mantenir en 2011 . I no serà fàcil. A pesar que la Filmoteca ha assolit esquivar la crisi d'espectadors no ha pogut amb la crisi econòmica i, com altres àmbits culturals, s'haurà d'enfrontar a dures retallades en els seus pressupostos.
«Haurà menys diners però les activitats continuaran gràcies a l'obstinació dels seus treballadors i a la imaginació», va assenyalar Cidoncha. L'increment d'ocupació de la sala se situa, segons fonts de la Filmoteca, en els percentatges més alts de l'última dècada i s'han registrat dies amb plens en totes les sessions.
100.000 assistents a l'IVAC
A la xifra d'assistents a la sala Berlanga cal unir els 23.534 espectadors que va assolir la Filmoteca d'Estiu, emplaçada durant els mesos estivals en els jardins del Palau de la Música i que aquest any va tenir a Woody Allen com principal protagonista. El cicle estiuenc va tancar amb un 80% d'ocupació i una xifra mitjana d'assistència de 784 espectadors per sessió.
Totes aquestes dades, al costat dels 33.720 assistents que va tenir la XXV edició el festival Cinema Jove, oferix una dada final de visitants que participen en les activitats de l'IVAC de 106.272. Són dades per a treure pit. Una mica que no succeïx en tots els departaments. El Ministeri de Cultura no actualitza les seves xifres de taquilla i espectadors des del 30 de juny, quan habitualment es publicaven amb un retard de no gaire més de mes i mig.
I és que ni tan sols 'Avatar' va a poder disfressar la realitat. La cinta de James Cameron no es va programar en la Filmoteca de València. Una retrospectiva entorn de l'obra de l'animador francès Michel Ocelot, un cicle sobre el Nou cinema belga o algunes de les pel·lícules més destacades de Marcel Carne van ser algunes de les propostes de la sala Berlanga en l'any que va acabar la setmana passada.
En aquests dies es projecten una vintena de pel·lícules, de curt i llarg metratge, de Truffaut; un cicle sobre la generació de cineastes alemanys de l'Escola de Berlín i altre sobre el cinema belga. Al llarg de gener s'inauguraran dos noves temàtiques, una sobre el realitzador francès Maurice Pialat i altre entorn de films policíacs gals, que inclou des dels precursors dels anys 30 i 40, fins a lloes més recents.
