Índex
De: http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=706217
Freddy Mas: Les vaques sagrades del cinema espanyol copen les TV i ajudes públiques
26-02-2011 / 12:10 h
Amb 31 anys i tan sols un llargmetratge a les seves esquenes, el cineasta alacantí ja conta amb nou premis internacionals i més de trenta nominacions en festivals de tot el món, gràcies a la seva òpera prima, "Alba d'un somni", que segons lamenta va ser estrenada primer en Estats Units abans que en el seu propi país.
"Les 'vaques sagrades' del cinema espanyol controlen el 'show business'", assegura el cineasta en una entrevista concedida a EFE amb motiu de la presentació del seu documental "La memòria dels quaels obliden", una espècie de manual per a "facilitar la vida" a les persones afectades pel Alzheimer i que complementarà el DVD de la seva òpera prima, la història de la qual gira entorn d'aquesta malaltia.
Entrar en el món de la indústria cinematogràfica espanyola "és molt complicat", critica per a admetre haver tingut sort doncs, per a aconseguir estrenar una pel·lícula, "cal lluitar a un nivell molt fort". Mas critica els criteris per a assignar les ajudes financeres, un dels grans problemes amb que es topen els nouvinguts a la indústria, ja que aquests responen a interessos "molt dispars" i allunyats de "la qualitat i el contingut que preocupa més a les persones".
En aquest sentit, l'alacantí rebutja que "no hagi molts documentals o no es facin moltes pel·lícules perquè realment no siguin rendibles", ja que, segons argumenta, "això no ho sap ningú". En el cinema espanyol "falta un poc de respecte a la cultura i a la qualitat", afirma per a arremetre contra l'última gal·la dels premis Goya, marcada al seu judici més per "la Llei Sinde i Álex de la Iglesia" que pel cinema en si mateix i els nou premis que va rebre el director Agustí Villaronga per "Pa negre".
Preguntat per la llei, Mas admet no haver tingut temps encara de llegir-la, però apunta: "Objectivament qualsevol treball s'ha de pagar si es vol consumir, i la cultura no és menys, així que si la llei protegeix als autors serà bona, governi qui governi". La gran premiada dels Goya és per al jove director un exemple de "cinema necessari" i pel qual s'hauria d'apostar "molt més", encara que critica que sigui ara quan es premiï a Villaronga, "gairebé als 60 anys i quan ja ha estat reconegut en tota Europa".
La tornada al passat, com el qual presenta "Pa negre", és una mica "fonamental" per al cineasta alacantí, qui anima a "recuperar la memòria" encara que "no t'agradi el passat". Després de la seva "Alba d'un somni", un homenatge del director al seu avi afectat per Alzheimer, Mas dirigeix la mirada cap a aquells que també sofrixen al costat del malalt en el seu documental per a fer-los la lluita més grisa i menys negra.
Prefereix desprendre's de qualsevol comparança del seu documental amb les produccions portades a terme entorn de personalitats afectades per malalties neurodegeneratives, com Pasqual Maragall o Adolfo Suárez i, sense desprestigiar-los, explica: "En ells es conta la història de dues persones i el meu documental està enfocat perquè les altres 798.000 persones afectades a Espanya sàpiguen què fer".
El jove cineasta plasma en el seu treball la labor que ocupen els voluntaris de l'Associació de Familiars de Alzheimer de València (AFAV), qui, a través d'activitats de tot tipus com tallers de musicoterapia, fan que el malalt no es converteixi en "un ens passiu". "És la meva obligació fer aquest documental perquè les persones no sofreixin pel que jo vaig passar", afirma Mas, qui, en relació a la labor de l'associació valenciana, exclama: "Són superherois!"
26-02-2011 / 12:10 h
Amb 31 anys i tan sols un llargmetratge a les seves esquenes, el cineasta alacantí ja conta amb nou premis internacionals i més de trenta nominacions en festivals de tot el món, gràcies a la seva òpera prima, "Alba d'un somni", que segons lamenta va ser estrenada primer en Estats Units abans que en el seu propi país.
"Les 'vaques sagrades' del cinema espanyol controlen el 'show business'", assegura el cineasta en una entrevista concedida a EFE amb motiu de la presentació del seu documental "La memòria dels quaels obliden", una espècie de manual per a "facilitar la vida" a les persones afectades pel Alzheimer i que complementarà el DVD de la seva òpera prima, la història de la qual gira entorn d'aquesta malaltia.
Entrar en el món de la indústria cinematogràfica espanyola "és molt complicat", critica per a admetre haver tingut sort doncs, per a aconseguir estrenar una pel·lícula, "cal lluitar a un nivell molt fort". Mas critica els criteris per a assignar les ajudes financeres, un dels grans problemes amb que es topen els nouvinguts a la indústria, ja que aquests responen a interessos "molt dispars" i allunyats de "la qualitat i el contingut que preocupa més a les persones".
En aquest sentit, l'alacantí rebutja que "no hagi molts documentals o no es facin moltes pel·lícules perquè realment no siguin rendibles", ja que, segons argumenta, "això no ho sap ningú". En el cinema espanyol "falta un poc de respecte a la cultura i a la qualitat", afirma per a arremetre contra l'última gal·la dels premis Goya, marcada al seu judici més per "la Llei Sinde i Álex de la Iglesia" que pel cinema en si mateix i els nou premis que va rebre el director Agustí Villaronga per "Pa negre".
Preguntat per la llei, Mas admet no haver tingut temps encara de llegir-la, però apunta: "Objectivament qualsevol treball s'ha de pagar si es vol consumir, i la cultura no és menys, així que si la llei protegeix als autors serà bona, governi qui governi". La gran premiada dels Goya és per al jove director un exemple de "cinema necessari" i pel qual s'hauria d'apostar "molt més", encara que critica que sigui ara quan es premiï a Villaronga, "gairebé als 60 anys i quan ja ha estat reconegut en tota Europa".
La tornada al passat, com el qual presenta "Pa negre", és una mica "fonamental" per al cineasta alacantí, qui anima a "recuperar la memòria" encara que "no t'agradi el passat". Després de la seva "Alba d'un somni", un homenatge del director al seu avi afectat per Alzheimer, Mas dirigeix la mirada cap a aquells que també sofrixen al costat del malalt en el seu documental per a fer-los la lluita més grisa i menys negra.
Prefereix desprendre's de qualsevol comparança del seu documental amb les produccions portades a terme entorn de personalitats afectades per malalties neurodegeneratives, com Pasqual Maragall o Adolfo Suárez i, sense desprestigiar-los, explica: "En ells es conta la història de dues persones i el meu documental està enfocat perquè les altres 798.000 persones afectades a Espanya sàpiguen què fer".
El jove cineasta plasma en el seu treball la labor que ocupen els voluntaris de l'Associació de Familiars de Alzheimer de València (AFAV), qui, a través d'activitats de tot tipus com tallers de musicoterapia, fan que el malalt no es converteixi en "un ens passiu". "És la meva obligació fer aquest documental perquè les persones no sofreixin pel que jo vaig passar", afirma Mas, qui, en relació a la labor de l'associació valenciana, exclama: "Són superherois!"
