Índex
De: http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Consell/evita/sancionar/radios/televisiones/afines/PP/elpepuespval/20110228elpval_2/Tes
El Consell evita sancionar a les ràdios i televisions afins al PP
La gran majoria de les cadenes incompleixen la Llei del Sector Audiovisual
FEDERICO SIMÓN - València - 28/02/2011
La Generalitat ha acorralat des de fa anys, amb multes que sumen 750.000 euros i lleis confeccionades amb el propòsit d'aplicar-les, a Acció Cultural del País Valencià (ACPV) per a impedir que el senyal de TV3 recorregués lliurement la Comunitat Valenciana. Un tema que segons ACPV solament competeix vigilar i sancionar al Govern central. Aquest zel perseguidor contrasta amb la deixadesa que mostra el Consell amb les nombroses televisions i ràdios afins al PP que directament operen il·legalment o que incompleixen el règim de la concessió atorgada per a emetre.
Les faltes més greus són interrompre el senyal més de 15 dies a l'any sense que el Consell els retiri la llicència i emetre en cadena, quan la llei obliga a donar una programació individualitzada en cada comarca. La norma també obliga a fomentar el valencià amb el 25% de la programació, a emetre un 20% de produccions del sector audiovisual valencià i a contractar empleats valencians.
Si abans de l'arribada de les concessions de televisió digital terrestre (TDT) operaven a la Comunitat Valenciana més de 120 cadenes locals -la segona autonomia en nombre-, després de la regulació del Consell l'oferta s'ha empobrit: el comandament a distància solament deixa seleccionar les televisions públiques, les privades tradicionals i, allí on hauria d'haver televisions comarcals, hi ha moltes programacions repetides de cadenes nacionals.
El panorama es completa amb teles pirata que emplenen la seva graella amb tarot i porno fora dels horaris permesos. I sense que el Consell intervingui. "La Generalitat no ha tancat ni censurat a ningú", va dir el divendres Paula Sánchez de León, la portaveu del Consell, desvinculant així el tancament de les emissions amb les multes, per a afegir que TV3 no tenia llicència per a emetre en territori valencià. Quant a prendre mesures contra les televisions i ràdios que incompleixen, va dir que està "centrant tots els esforços" que les empreses que emeten il·legalment "deixin de fer-lo".
Sánchez de León va afegir: "Estic segura que una vegada estigui ordenat l'espectre radioelèctric i totes les televisions que estan emetent amb la llicència perceptiva s'acomodin definitivament, a poc a poc s'anirà implementant l'ús de la llengua valenciana per part dels canals privats".
Segons la Llei del Sector Audiovisual, el Consell té competències per a vigilar les concessions de TDT atorgades en el concurs adjudicat en 2005. Un concurs que va ser qualificat per l'oposició de "cop d'estat mediàtic". El socialista José Ignacio Pastor, vicepresident del consell d'administració de RTVV, explica que les TDT es van concedir "amb traïdoria" un 30 de desembre i que el repartiment va atendre a una estratègia dissenyada per a assolir televisions dòcils amb el PP. Així, la Generalitat va atorgar dues televisions de cobertura autonòmica, al grup Vocento i a la Cope (propietat de la Conferència Episcopal), i altres 42 de cobertura comarcal. En aquest cas, dels 18 multiplex (grups de quatre canals) previstos per a les 18 demarcacions que es va dividir la Comunitat Valenciana, es van atorgar les llicències de 14 d'ells. En total, 42 privades (tres per zona, ja que la quarta cadena era de caràcter municipal).
El repartiment va afavorir en la seva majoria a mitjans afins al PP o a empresaris amics. Vocento va arrencar amb una televisió pròpia, Las Provincias TV, després ha emès un senyal comú del grup Vocento, La 10, que el propi diari Las Provincias anunciava al setembre com "una cadena nacional" amb "vocació generalista", i quan aquest grup va saltar a un multiplex nacional a l'octubre ha passat a emetre en proves Metropolitan TV.
Quant a la Cope, rebota Popular TV, comuna amb altres televisones regionals i locals. És a dir, cap de les dues TDT autonòmiques es pot qualificar de valenciana. I el mateix passa amb la immensa majoria de les 42 TDT comarcals concedides. Les quals no programen a nivell estatal, han acabat per claudicar. El cas més curiós va ser el de Mediamed, una empresa que es va fer amb cadenes en 13 de les 14 demarcacions. En tots els casos, va concursar amb una participació minoritària en l'empresa adjudicatària, pel que el seu nom va passar desapercebut sota altres societats de capçalera. Però pocs dies després del concurs Mediamed es va fer amb la majoria accionarial de totes.
Una persona propera al procés i que prefereix l'anonimat explica que abans de l'adjudicació, des del Consell, i per gestió directa del llavors conseller portaveu, Esteban González Pons, es va impulsar que empresaris valencians afins al PP es fessin amb el control de televisions locals ja existents. "La idea era tenir un control polític de les concessions", explica, "encara que al final ha quedat en no-res, no les veu ningú".
Aquesta persona explica el procés: "Es convencia a les televisions analògiques locals existents que venguessin; per pocs diners, ja que si en una comarca havia set, només tres podrien obtenir finalment llicència i es quedarien fora les quals no estiguessin en una plataforma", explica. Un dels principals accionistes era l'empresari castellanolleonés José Luis Ulibarri, implicat en el cas Gürtel que ha esquitxat al PP valencià. Les cadenes van emetre com Tele 7, i, després de saltar l'escàndol de la trama corrupta, gairebé totes han deixat de programar.
L'actitud del Consell és molt similar a la qual manté amb les ràdios il·legals. Segons un directiu d'una legal, a través de l'espai radioelèctric valencià operen més de 200 emissores il·legals. De fet, la llista d'espera per a fer-se amb una concessió és tan llarga que el Consell no troba la manera de resoldre el concurs amb 31 llicències que va treure fa just quatre anys, al febrer de 2007.
Un dels casos més clars és el de les emissores de Jiménez Losantos: almenys 10 emeten sense llicència sota la denominació esRadio. Altre cas és el de la catòlica Ràdio María, amb 13 punts d'emissió. No compta amb llicències concedides, però en la seva web explica que emet a través de freqüències concedides o adquirides que voluntàriament difonen total o parcialment la seva programació.
I mentre, les ràdios legals sofrixen la competència dels pirates sobre un recurs limitat, les ones. És, per exemple, el cas de Ràdio Klara, que emet legalment en 104,4 FM però sofreix des de fa dos anys les interferències d'una il·legal situada a Borriol. L'expedient del Consell va concloure amb el tancament de l'emissora i una multa, però no s'ha executat.
La gran majoria de les cadenes incompleixen la Llei del Sector Audiovisual
FEDERICO SIMÓN - València - 28/02/2011
La Generalitat ha acorralat des de fa anys, amb multes que sumen 750.000 euros i lleis confeccionades amb el propòsit d'aplicar-les, a Acció Cultural del País Valencià (ACPV) per a impedir que el senyal de TV3 recorregués lliurement la Comunitat Valenciana. Un tema que segons ACPV solament competeix vigilar i sancionar al Govern central. Aquest zel perseguidor contrasta amb la deixadesa que mostra el Consell amb les nombroses televisions i ràdios afins al PP que directament operen il·legalment o que incompleixen el règim de la concessió atorgada per a emetre.
Les faltes més greus són interrompre el senyal més de 15 dies a l'any sense que el Consell els retiri la llicència i emetre en cadena, quan la llei obliga a donar una programació individualitzada en cada comarca. La norma també obliga a fomentar el valencià amb el 25% de la programació, a emetre un 20% de produccions del sector audiovisual valencià i a contractar empleats valencians.
Si abans de l'arribada de les concessions de televisió digital terrestre (TDT) operaven a la Comunitat Valenciana més de 120 cadenes locals -la segona autonomia en nombre-, després de la regulació del Consell l'oferta s'ha empobrit: el comandament a distància solament deixa seleccionar les televisions públiques, les privades tradicionals i, allí on hauria d'haver televisions comarcals, hi ha moltes programacions repetides de cadenes nacionals.
El panorama es completa amb teles pirata que emplenen la seva graella amb tarot i porno fora dels horaris permesos. I sense que el Consell intervingui. "La Generalitat no ha tancat ni censurat a ningú", va dir el divendres Paula Sánchez de León, la portaveu del Consell, desvinculant així el tancament de les emissions amb les multes, per a afegir que TV3 no tenia llicència per a emetre en territori valencià. Quant a prendre mesures contra les televisions i ràdios que incompleixen, va dir que està "centrant tots els esforços" que les empreses que emeten il·legalment "deixin de fer-lo".
Sánchez de León va afegir: "Estic segura que una vegada estigui ordenat l'espectre radioelèctric i totes les televisions que estan emetent amb la llicència perceptiva s'acomodin definitivament, a poc a poc s'anirà implementant l'ús de la llengua valenciana per part dels canals privats".
Segons la Llei del Sector Audiovisual, el Consell té competències per a vigilar les concessions de TDT atorgades en el concurs adjudicat en 2005. Un concurs que va ser qualificat per l'oposició de "cop d'estat mediàtic". El socialista José Ignacio Pastor, vicepresident del consell d'administració de RTVV, explica que les TDT es van concedir "amb traïdoria" un 30 de desembre i que el repartiment va atendre a una estratègia dissenyada per a assolir televisions dòcils amb el PP. Així, la Generalitat va atorgar dues televisions de cobertura autonòmica, al grup Vocento i a la Cope (propietat de la Conferència Episcopal), i altres 42 de cobertura comarcal. En aquest cas, dels 18 multiplex (grups de quatre canals) previstos per a les 18 demarcacions que es va dividir la Comunitat Valenciana, es van atorgar les llicències de 14 d'ells. En total, 42 privades (tres per zona, ja que la quarta cadena era de caràcter municipal).
El repartiment va afavorir en la seva majoria a mitjans afins al PP o a empresaris amics. Vocento va arrencar amb una televisió pròpia, Las Provincias TV, després ha emès un senyal comú del grup Vocento, La 10, que el propi diari Las Provincias anunciava al setembre com "una cadena nacional" amb "vocació generalista", i quan aquest grup va saltar a un multiplex nacional a l'octubre ha passat a emetre en proves Metropolitan TV.
Quant a la Cope, rebota Popular TV, comuna amb altres televisones regionals i locals. És a dir, cap de les dues TDT autonòmiques es pot qualificar de valenciana. I el mateix passa amb la immensa majoria de les 42 TDT comarcals concedides. Les quals no programen a nivell estatal, han acabat per claudicar. El cas més curiós va ser el de Mediamed, una empresa que es va fer amb cadenes en 13 de les 14 demarcacions. En tots els casos, va concursar amb una participació minoritària en l'empresa adjudicatària, pel que el seu nom va passar desapercebut sota altres societats de capçalera. Però pocs dies després del concurs Mediamed es va fer amb la majoria accionarial de totes.
Una persona propera al procés i que prefereix l'anonimat explica que abans de l'adjudicació, des del Consell, i per gestió directa del llavors conseller portaveu, Esteban González Pons, es va impulsar que empresaris valencians afins al PP es fessin amb el control de televisions locals ja existents. "La idea era tenir un control polític de les concessions", explica, "encara que al final ha quedat en no-res, no les veu ningú".
Aquesta persona explica el procés: "Es convencia a les televisions analògiques locals existents que venguessin; per pocs diners, ja que si en una comarca havia set, només tres podrien obtenir finalment llicència i es quedarien fora les quals no estiguessin en una plataforma", explica. Un dels principals accionistes era l'empresari castellanolleonés José Luis Ulibarri, implicat en el cas Gürtel que ha esquitxat al PP valencià. Les cadenes van emetre com Tele 7, i, després de saltar l'escàndol de la trama corrupta, gairebé totes han deixat de programar.
L'actitud del Consell és molt similar a la qual manté amb les ràdios il·legals. Segons un directiu d'una legal, a través de l'espai radioelèctric valencià operen més de 200 emissores il·legals. De fet, la llista d'espera per a fer-se amb una concessió és tan llarga que el Consell no troba la manera de resoldre el concurs amb 31 llicències que va treure fa just quatre anys, al febrer de 2007.
Un dels casos més clars és el de les emissores de Jiménez Losantos: almenys 10 emeten sense llicència sota la denominació esRadio. Altre cas és el de la catòlica Ràdio María, amb 13 punts d'emissió. No compta amb llicències concedides, però en la seva web explica que emet a través de freqüències concedides o adquirides que voluntàriament difonen total o parcialment la seva programació.
I mentre, les ràdios legals sofrixen la competència dels pirates sobre un recurs limitat, les ones. És, per exemple, el cas de Ràdio Klara, que emet legalment en 104,4 FM però sofreix des de fa dos anys les interferències d'una il·legal situada a Borriol. L'expedient del Consell va concloure amb el tancament de l'emissora i una multa, però no s'ha executat.
