Índex
De: http://www.valenciaplaza.com/ver/21310/Salvemos-TV3--pero-tambi%C3%A9n-Canal-9.html
Salvem TV3, però també Canal 9
XAVIER RIBERA CASADO. 09/03/2011
"Una TV cogestionada pels diferents territoris de parla valencià-catalana, finançada proporcionalment segons el nombre d'habitants, amb una producció descentralitzada i que respecti les diferents variants lingüístiques. Pot ser que sigui una utopia però, quina altra solució ens queda?..."
VALÈNCIA.
Acció Cultural del País Valencià ha decidit recentment tancar les emissions dels repetidors que emetien el senyal dels canals de la Televisió de Catalunya a la Comunitat Valenciana després de l'acumulació de multes per part de la Generalitat. Aquests repetidors es van instal·lar durant la dècada dels 80, quan àdhuc no havia nascut la Ràdio Televisió Valenciana. Per a qualsevol demòcrata i defensor de la llibertat d'expressió, aquest fet és fàcilment censurable, i recorda a les actituds de règims autoritaris de latituds llunyanes.
Què haurà dut a aquesta persecució per part de l'Administració autonòmica en aquest moment? D'una banda tenim unes eleccions autonòmiques i locals en un parell de mesos, diferents casos de corrupció que apunten cap a significats capdavanters del partit governant a la Comunitat Valenciana i a més, fa uns mesos, la Sindicatura de Comptes publicava un demoledor estudi sobre la gestió de RTVV.
Quant a les dues primeres raons, es pot relacionar amb l'agitació del fantasma del catalanisme. Aquest és un fenomen que sempre ha donat vots al Partit Popular a la Comunitat Valenciana, aïllant als altres partits polítics i fent-se aquest amb el monopoli de la defensa dels interessos valencians. Tot conduïx que el fet determinant és la situació actual de RTVV. Com tots sabem les comparances són odioses, i la qualitat dels programes i informatius de Canal 9 són un insult a la intel·ligència humana. L'audiència es troba en mínims històrics (un 7,8 % enfront del 16,7% de TVC), quan a més, el citat informe qualifica la situació financera que conduïx necessàriament a la dissolució.
Com hem arribat a aquesta situació? D'una banda, en els últims anys, la xifra d'empleats ha crescut exponencialment fins a la xifra de 1.800 treballadors (solament per comparar, la TV catalana compta amb 800 empleats i la gallega amb 1.000). Durant aquests anys la subcontractació de continguts ha augmentat de forma paral·lela a la d'empleats. Si a això li unim la compra de drets esportius difícilment justificables o les inversions en esdeveniments com la ruïnosa visita del Papa a València, podem fer-nos una idea de com hem pogut arribar a uns resultats negatius de 212 milions d'euros en 2009 i a un deute acumulat, i sense fre, de 1.139 milions d'euros.
Els valencians tenim l'obligació de defensar els nostres drets: d'una banda la possibilitat de veure TV3 a la Comunitat Valenciana i per un altre la de disposar d'una TV pròpia, de qualitat i viable econòmicament. En el primer cas esperem que la negociació entre les dues parts dugui cap a la reciprocitat de les emissions en ambdós territoris, i que siguin anul·lades les sancions a ACPV, que són desmesurades i obeïxen a criteris partidistes.
El que serà més complicat després d'aquest acord, és que els telespectadors catalans puguin gaudir d'una TV acceptable, en la nostra pròpia llengua i que pugui fer una mínima ombra a TV3. La situació és crítica, amb un ERO massiu a la porta, uns deutes que ofeguen a la indústria audiovisual valenciana i uns directius que no semblen disposats a assumir les seves pròpies responsabilitats, per ser ineficients i ineficaces.
Pel que el missatge ha de ser clar: salvem TV3, però sobretot Canal 9. Una solució idònia a llarg termini, pròpia de temps de crisi, seria establir el model de la Télévision suisse romande, dels cantons francòfons de Suïssa. Una TV cogestionada pels diferents territoris de parla valencià-catalana, finançada proporcionalment segons el nombre d'habitants, amb una producció descentralitzada i que respecti les diferents variants lingüístiques. Pot ser que sigui una utopia però, quina altra solució ens queda?
XAVIER RIBERA CASADO. 09/03/2011
"Una TV cogestionada pels diferents territoris de parla valencià-catalana, finançada proporcionalment segons el nombre d'habitants, amb una producció descentralitzada i que respecti les diferents variants lingüístiques. Pot ser que sigui una utopia però, quina altra solució ens queda?..."
VALÈNCIA.
Acció Cultural del País Valencià ha decidit recentment tancar les emissions dels repetidors que emetien el senyal dels canals de la Televisió de Catalunya a la Comunitat Valenciana després de l'acumulació de multes per part de la Generalitat. Aquests repetidors es van instal·lar durant la dècada dels 80, quan àdhuc no havia nascut la Ràdio Televisió Valenciana. Per a qualsevol demòcrata i defensor de la llibertat d'expressió, aquest fet és fàcilment censurable, i recorda a les actituds de règims autoritaris de latituds llunyanes.
Què haurà dut a aquesta persecució per part de l'Administració autonòmica en aquest moment? D'una banda tenim unes eleccions autonòmiques i locals en un parell de mesos, diferents casos de corrupció que apunten cap a significats capdavanters del partit governant a la Comunitat Valenciana i a més, fa uns mesos, la Sindicatura de Comptes publicava un demoledor estudi sobre la gestió de RTVV.
Quant a les dues primeres raons, es pot relacionar amb l'agitació del fantasma del catalanisme. Aquest és un fenomen que sempre ha donat vots al Partit Popular a la Comunitat Valenciana, aïllant als altres partits polítics i fent-se aquest amb el monopoli de la defensa dels interessos valencians. Tot conduïx que el fet determinant és la situació actual de RTVV. Com tots sabem les comparances són odioses, i la qualitat dels programes i informatius de Canal 9 són un insult a la intel·ligència humana. L'audiència es troba en mínims històrics (un 7,8 % enfront del 16,7% de TVC), quan a més, el citat informe qualifica la situació financera que conduïx necessàriament a la dissolució.
Com hem arribat a aquesta situació? D'una banda, en els últims anys, la xifra d'empleats ha crescut exponencialment fins a la xifra de 1.800 treballadors (solament per comparar, la TV catalana compta amb 800 empleats i la gallega amb 1.000). Durant aquests anys la subcontractació de continguts ha augmentat de forma paral·lela a la d'empleats. Si a això li unim la compra de drets esportius difícilment justificables o les inversions en esdeveniments com la ruïnosa visita del Papa a València, podem fer-nos una idea de com hem pogut arribar a uns resultats negatius de 212 milions d'euros en 2009 i a un deute acumulat, i sense fre, de 1.139 milions d'euros.
Els valencians tenim l'obligació de defensar els nostres drets: d'una banda la possibilitat de veure TV3 a la Comunitat Valenciana i per un altre la de disposar d'una TV pròpia, de qualitat i viable econòmicament. En el primer cas esperem que la negociació entre les dues parts dugui cap a la reciprocitat de les emissions en ambdós territoris, i que siguin anul·lades les sancions a ACPV, que són desmesurades i obeïxen a criteris partidistes.
El que serà més complicat després d'aquest acord, és que els telespectadors catalans puguin gaudir d'una TV acceptable, en la nostra pròpia llengua i que pugui fer una mínima ombra a TV3. La situació és crítica, amb un ERO massiu a la porta, uns deutes que ofeguen a la indústria audiovisual valenciana i uns directius que no semblen disposats a assumir les seves pròpies responsabilitats, per ser ineficients i ineficaces.
Pel que el missatge ha de ser clar: salvem TV3, però sobretot Canal 9. Una solució idònia a llarg termini, pròpia de temps de crisi, seria establir el model de la Télévision suisse romande, dels cantons francòfons de Suïssa. Una TV cogestionada pels diferents territoris de parla valencià-catalana, finançada proporcionalment segons el nombre d'habitants, amb una producció descentralitzada i que respecti les diferents variants lingüístiques. Pot ser que sigui una utopia però, quina altra solució ens queda?
