Índex
De: http://www.levante-emv.com/castello/2011/03/27/graban-segorbe-vida-julio-cervera-marconi/793592.html
Graven a Sogorb la vida de Julio Cervera, l'altre Marconi
La productora Malvarrosa Media filma un documental sobre la vida del militar al que diversos estudis atribuïxen la invenció de la ràdio
ANA MONLEÓN SOGORB
El militar i enginyer sogorbí Julio Cervera i Babiera, al que recents estudis li atribuïxen la invenció de la ràdio amb anterioritat a Marconi, comptarà amb un nou documental inspirat en la seva vida. Per a això, la productora valenciana de televisió, Malvarrosa Media ha iniciat a Sogorb, l'enregistrament d'aquest documental que tractarà sobre la vida i obra de l'enginyer militar d'orígens sogorbins.
Així doncs, l'enregistrament va començar amb entrevistes a diferents personalitats vinculades al militar o a la ciutat de Sogorb. En ella ha participat el cronista oficial de Sogorb, Rafael Martín, que últimament ha recopilat infinitat de dades de Cervera; així com una neboda néta de Cervera, la centenària Teresa Velázquez, que encara recorda multitud d'anècdotes del militar, i la del professor Vicente Gómez, que en 1995 va publicar una completa biografia de l'enginyer.
El director i guionista del documental, Óscar Xirivella, ha assenyalat que són tants els escenaris pels quals es va moure Cervera que "va a resultar complicat estar en tots ells", encara que va assegurar que els més destacats de la seva carrera com El Marroc i Puerto Rico s'inclouran en el rodatge. Altres escenaris seran Canàries, València, Madrid i Sogorb.
Altres aspectes
A més de tractar la seva vida, l'enregistrament aprofundirà també en altres aspectes oblidats de Cervera, com la signatura dels cridats Tractats de Iyil (actual Mauritània) de 1886 pels quals es posaven sota la sobirania espanyola amplis territoris del Sàhara Occidental, i també la introducció a Espanya de l'ensenyament per correu i per a carreres superiors.
El documental, que durà per títol "Sense fils" s'està realitzant per a Televisió Espanyola, encara que aspira a projectar-se certàmens de cinema com és el cas de la Mostra Històric-audiovisual que, durant la primera setmana d'abril, se celebrarà en la capital de l'Alt Palancia. A més, s'espera aconseguir alguna col·laboració a nivell de patrocini com Televisió Valenciana.
Per la seva banda, Martín ha comentat la polifacètica carrera de Julio Cervera que va ser diputat a Corts per València; periodista director i propietari del Radical de València, L'Imperi del Marroc de Tànger i El Xerraire de Sogorb, així com col·laborador de L'Imparcial i el País. A més, Cervera va ser també l'enginyer del projecte de electrificació de Santa Cruz de Tenerife i del tramvia de Tenerife, d'un aprofitament d'aigua en el riu Cabriol i en el riu Pedres -Santo Domingo- i com militar, comandant d'enginyers condecorat per accions de guerra en la III Guerra Carlista, la Guerra de Melilla i la Guerra de Cuba.
Entre els seus invents destaquen el comandament a distància i ha estat autor de diversos llibres i nombrosos articles de caràcter polític, científic i tècnic, a més de doctor honorari en medicina per la Universitat de Washington o membre del Partit Republicà Radical i cofundador del Partit Reformista.
La productora Malvarrosa Media filma un documental sobre la vida del militar al que diversos estudis atribuïxen la invenció de la ràdio
ANA MONLEÓN SOGORB
El militar i enginyer sogorbí Julio Cervera i Babiera, al que recents estudis li atribuïxen la invenció de la ràdio amb anterioritat a Marconi, comptarà amb un nou documental inspirat en la seva vida. Per a això, la productora valenciana de televisió, Malvarrosa Media ha iniciat a Sogorb, l'enregistrament d'aquest documental que tractarà sobre la vida i obra de l'enginyer militar d'orígens sogorbins.
Així doncs, l'enregistrament va començar amb entrevistes a diferents personalitats vinculades al militar o a la ciutat de Sogorb. En ella ha participat el cronista oficial de Sogorb, Rafael Martín, que últimament ha recopilat infinitat de dades de Cervera; així com una neboda néta de Cervera, la centenària Teresa Velázquez, que encara recorda multitud d'anècdotes del militar, i la del professor Vicente Gómez, que en 1995 va publicar una completa biografia de l'enginyer.
El director i guionista del documental, Óscar Xirivella, ha assenyalat que són tants els escenaris pels quals es va moure Cervera que "va a resultar complicat estar en tots ells", encara que va assegurar que els més destacats de la seva carrera com El Marroc i Puerto Rico s'inclouran en el rodatge. Altres escenaris seran Canàries, València, Madrid i Sogorb.
Altres aspectes
A més de tractar la seva vida, l'enregistrament aprofundirà també en altres aspectes oblidats de Cervera, com la signatura dels cridats Tractats de Iyil (actual Mauritània) de 1886 pels quals es posaven sota la sobirania espanyola amplis territoris del Sàhara Occidental, i també la introducció a Espanya de l'ensenyament per correu i per a carreres superiors.
El documental, que durà per títol "Sense fils" s'està realitzant per a Televisió Espanyola, encara que aspira a projectar-se certàmens de cinema com és el cas de la Mostra Històric-audiovisual que, durant la primera setmana d'abril, se celebrarà en la capital de l'Alt Palancia. A més, s'espera aconseguir alguna col·laboració a nivell de patrocini com Televisió Valenciana.
Per la seva banda, Martín ha comentat la polifacètica carrera de Julio Cervera que va ser diputat a Corts per València; periodista director i propietari del Radical de València, L'Imperi del Marroc de Tànger i El Xerraire de Sogorb, així com col·laborador de L'Imparcial i el País. A més, Cervera va ser també l'enginyer del projecte de electrificació de Santa Cruz de Tenerife i del tramvia de Tenerife, d'un aprofitament d'aigua en el riu Cabriol i en el riu Pedres -Santo Domingo- i com militar, comandant d'enginyers condecorat per accions de guerra en la III Guerra Carlista, la Guerra de Melilla i la Guerra de Cuba.
Entre els seus invents destaquen el comandament a distància i ha estat autor de diversos llibres i nombrosos articles de caràcter polític, científic i tècnic, a més de doctor honorari en medicina per la Universitat de Washington o membre del Partit Republicà Radical i cofundador del Partit Reformista.
