Índex
De: http://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20091205/53837837827/comparar-el-porno-de-los-70-con-el-actual-es-como-equiparar-los-videos-de-bodas-con-un-film-de-scors.html
"Comparar el porno dels 70 amb l'actual és com equiparar els vídeos de noces amb un film de Scorsese"
Paco Gisbert ha publicat la seva darrera obra: "Gerard Damiano, el pornògraf indie" basada en el director de "Gola Profunda" 5
SALVADOR ENGUIX | València | 05/12/2009 | Actualitzada a les 17:34h | Cultura
Paco Gisbert és un reputat i polifacètic periodista valencià; guionista de televisió i un bon coneixedor de la cinematografia internacional, entre altres facetes. En aquest últim terreny ha assolit amb l'anys ser un excel·lent crític, i documentalista, del cinema porno, com així es pot comprovar en la seva web www.pacogisbert.com.
Fa tot just uns dies s'ha publicat la seva última obra: "Gerard Damiano, el pornògraf indie", en la qual aborda amb rigor la vida del director de "Gola Profunda"; un film mític, que va provocar tot un terratrèmol en l'opinió pública nord-americana en 1972. Va ser tal la seva fama, que el títol de la pel·lícula es va aplicar a l'excel·lent i secreta font d'informació que va dur a dos periodistes del Washington Post tombar a Richard Nixon com president dels EUA; va ser el cas Watergate.
Damiano, que va morir el passat 25 d'octubre, és també, segons el parer de Gisbert, no només l'impulsor del denominat "porno cult", sinó i abans de res, un director de l'autèntic "cinema" porno.
Per què una biografia de Gerard Damiano?
Per moltes raons. Damiano és un exemple de cineasta independent que, al marge de la indústria d'Hollywood i treballant en un gènere tan peculiar com el cinema porno, va aconseguir accedir a l'estatus de director de culte. La seva pel·lícula "Gola profunda" va constituir el paradigma d'un canvi cultural, social i polític als Estats Units en els primers anys 70. I, sobretot, perquè la seva figura és una espècie única: un tipus de cineasta que ja no existeix, que veia el porno com un gènere cinematogràfic, igual que qualsevol altre, en el qual el sexe estava integrat en les històries que de narraven en les pel·lícules.
Què va aportar aquest realitzador al cinema porno? És correcta l'afirmació que va ser el director del denominat porno de culte?
Principalment va aportar alguna cosa molt car de reconèixer en el porno contemporani: dignitat. El porno de Damiano és, en primer lloc, cinema i, com a tal, té una estructura cinematogràfica i elements que, amb els anys, han desaparegut de les pel·lícules X, com guions elaborats, cuidada fotografia, bona música i preocupació per l'estètica. Sobre aquesta base, es pot afirmar que, efectivament, la seva figura respon a la definició de cineasta de culte en el cinema porno.
Existeix cap aspecte fosc de la vida de Damiano que vostè recupera en aquesta biografia?
No. La seva vida no és especialment aventurera. En els anys 60, Damiano treballava en una perruquería per a senyores que regentaba la qual va ser la seva primera dona. En aquesta època, amb l'efervescència del cinema independent a Nova York, es va interessar pel cinema i va començar a aprendre com meritori en pel·lícules de sèrie Z, els denominats films de "sexploitation", fets amb pressupostos molt baixos i molt pocs mitjans. En 1969 li van donar l'oportunitat de dirigir la seva primera pel·lícula i no la va desaprofitar, però es va adonar que, en aquell temps, la millor manera de fer cinema independent a Nova York era fer cinema porno.
Si hagués d'establir diferències entre el porno dels 70 i l'actual quins serien?
Hi ha una bàsica, que resumeix aquestes diferències: en els 70, el porno era cinema, millor o pitjor, però cinema, amb tots els elements que identifiquen una pel·lícula, i l'única distinció amb la resta de les produccions de baix pressupost era que en el porno es podien veure escenes de sexe explícit. Ara, el cinema porno pràcticament no existeix. El 99 % de la producció és sexe filmat, és a dir, la plasmació en una cinta de vídeo de l'acte sexual, sense justificació ni elements cinematogràfics. Comparar el porno dels 70 amb l'actual és com equiparar els vídeos de noces, batejos i comunions amb una pel·lícula de Scorsese.
Quines pel·lícules del cinema porno recomanaria?
De Damiano, gairebé tota el seu filmografía en 35 mm., és a dir, la qual va des de "Gola profunda" (1972) fins a "Consenting adults" (1982), però, per al meu gust personal, em quedo amb tres pel·lícules: "El diable i la senyoreta Jones", "Història de Joanna" i una pel·lícula desconeguda en el nostre país que es titula "Skin-Flics". Però si la pregunta és més general, jo em quedo amb gran part de la producció americana dels anys 70 i la primera meitat dels 80, especialment amb pel·lícules com "Després de la porta verda", dels germans Mitchell, "El mirall de Pandora", de Warren Evans, "Voyeur", de Chuck Vincent, o "The opening of Misty Beethoven", d'Henry Paris. Del porno més actual em quedo amb algunes pel·lícules de l'italià Mario Salieri ("Adolescència perversa", "Tota una vida"), amb "El perfum de Mathilde", de Marc Dorcel i amb "Les aventures de Buttman", de John Stagliano, que és la pel·lícula que va canviar el rumb del cinema X.
Paco Gisbert ha publicat la seva darrera obra: "Gerard Damiano, el pornògraf indie" basada en el director de "Gola Profunda" 5
SALVADOR ENGUIX | València | 05/12/2009 | Actualitzada a les 17:34h | Cultura
Paco Gisbert és un reputat i polifacètic periodista valencià; guionista de televisió i un bon coneixedor de la cinematografia internacional, entre altres facetes. En aquest últim terreny ha assolit amb l'anys ser un excel·lent crític, i documentalista, del cinema porno, com així es pot comprovar en la seva web www.pacogisbert.com.
Fa tot just uns dies s'ha publicat la seva última obra: "Gerard Damiano, el pornògraf indie", en la qual aborda amb rigor la vida del director de "Gola Profunda"; un film mític, que va provocar tot un terratrèmol en l'opinió pública nord-americana en 1972. Va ser tal la seva fama, que el títol de la pel·lícula es va aplicar a l'excel·lent i secreta font d'informació que va dur a dos periodistes del Washington Post tombar a Richard Nixon com president dels EUA; va ser el cas Watergate.
Damiano, que va morir el passat 25 d'octubre, és també, segons el parer de Gisbert, no només l'impulsor del denominat "porno cult", sinó i abans de res, un director de l'autèntic "cinema" porno.
Per què una biografia de Gerard Damiano?
Per moltes raons. Damiano és un exemple de cineasta independent que, al marge de la indústria d'Hollywood i treballant en un gènere tan peculiar com el cinema porno, va aconseguir accedir a l'estatus de director de culte. La seva pel·lícula "Gola profunda" va constituir el paradigma d'un canvi cultural, social i polític als Estats Units en els primers anys 70. I, sobretot, perquè la seva figura és una espècie única: un tipus de cineasta que ja no existeix, que veia el porno com un gènere cinematogràfic, igual que qualsevol altre, en el qual el sexe estava integrat en les històries que de narraven en les pel·lícules.
Què va aportar aquest realitzador al cinema porno? És correcta l'afirmació que va ser el director del denominat porno de culte?
Principalment va aportar alguna cosa molt car de reconèixer en el porno contemporani: dignitat. El porno de Damiano és, en primer lloc, cinema i, com a tal, té una estructura cinematogràfica i elements que, amb els anys, han desaparegut de les pel·lícules X, com guions elaborats, cuidada fotografia, bona música i preocupació per l'estètica. Sobre aquesta base, es pot afirmar que, efectivament, la seva figura respon a la definició de cineasta de culte en el cinema porno.
Existeix cap aspecte fosc de la vida de Damiano que vostè recupera en aquesta biografia?
No. La seva vida no és especialment aventurera. En els anys 60, Damiano treballava en una perruquería per a senyores que regentaba la qual va ser la seva primera dona. En aquesta època, amb l'efervescència del cinema independent a Nova York, es va interessar pel cinema i va començar a aprendre com meritori en pel·lícules de sèrie Z, els denominats films de "sexploitation", fets amb pressupostos molt baixos i molt pocs mitjans. En 1969 li van donar l'oportunitat de dirigir la seva primera pel·lícula i no la va desaprofitar, però es va adonar que, en aquell temps, la millor manera de fer cinema independent a Nova York era fer cinema porno.
Si hagués d'establir diferències entre el porno dels 70 i l'actual quins serien?
Hi ha una bàsica, que resumeix aquestes diferències: en els 70, el porno era cinema, millor o pitjor, però cinema, amb tots els elements que identifiquen una pel·lícula, i l'única distinció amb la resta de les produccions de baix pressupost era que en el porno es podien veure escenes de sexe explícit. Ara, el cinema porno pràcticament no existeix. El 99 % de la producció és sexe filmat, és a dir, la plasmació en una cinta de vídeo de l'acte sexual, sense justificació ni elements cinematogràfics. Comparar el porno dels 70 amb l'actual és com equiparar els vídeos de noces, batejos i comunions amb una pel·lícula de Scorsese.
Quines pel·lícules del cinema porno recomanaria?
De Damiano, gairebé tota el seu filmografía en 35 mm., és a dir, la qual va des de "Gola profunda" (1972) fins a "Consenting adults" (1982), però, per al meu gust personal, em quedo amb tres pel·lícules: "El diable i la senyoreta Jones", "Història de Joanna" i una pel·lícula desconeguda en el nostre país que es titula "Skin-Flics". Però si la pregunta és més general, jo em quedo amb gran part de la producció americana dels anys 70 i la primera meitat dels 80, especialment amb pel·lícules com "Després de la porta verda", dels germans Mitchell, "El mirall de Pandora", de Warren Evans, "Voyeur", de Chuck Vincent, o "The opening of Misty Beethoven", d'Henry Paris. Del porno més actual em quedo amb algunes pel·lícules de l'italià Mario Salieri ("Adolescència perversa", "Tota una vida"), amb "El perfum de Mathilde", de Marc Dorcel i amb "Les aventures de Buttman", de John Stagliano, que és la pel·lícula que va canviar el rumb del cinema X.
