Índex
De: http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=572948
La història dels Borja, en TV, contada pel director de "L'enfonsament"
(TELEVISIÓ) CULTURA-ESPECTACULOS,CINEMA | > AREA: Art, cultura i espectacles 31-10-2010 / 16:30 h Gustavo Monge Praga, 31 oct (EFE).-
La teleserie més cara d'Europa té als Borja com protagonistes, la família valenciana que va donar dos Papes a Roma i alguns dels moments més foscs del Renaixement, retratats per un dels directors més prestigiosos del Vell Continent, Oliver Hirschbiegel, autor de "L'enfonsament". El director alemany pretén, amb aquesta sèrie rodada a Praga i que s'estrenarà a la tardor de 2011, trencar amb molts tòpics que alimenten la llegenda negra de la família.
El patriarca de la família Roderic de Borja -posteriorment, papa Alexandre VI (1492-1503)- i les seves estimades i nombrosos fills "no eren simplement uns malvats", assenyala el director en declaracions a Efe en la capital txeca. "Rodrigo volia reformar l'Església, i ho va fer. Volia canviar-la, si bé va posar a molts dels seus familiars i persones de confiança dalt", va afirmar Hirschbiegel. Bona part de la seva mala fama va ser construïda per la família Sforza de Milà, que considerava als Borja estrangers, pel que en l'època es va arribar a encunyar l'apel·latiu despectiu de "marranos catalans", per a enterbolir el nom dels seus rivals, que començaven a escalar llocs a Roma.
Sobre quant hi ha de realitat i de ficció en aquesta sèrie, el cineasta hamburgués va precisar que "la major part està basada en successos reals, o almenys que estan documentats". El guionista Tom Fontana "va fer una infinita d'investigacions, fins i tot en la llibreria vaticana i va anar als textos llatins", va destacar Hirschbiegel. També va indagar en l'Institut d'Estudis Borgianos en Gandía (València). Potser entre les llicències artístiques del guionista cap esmentar les argúcies de Roderic per a ser triat Papa en el conclave, arribant a utilitzar els excusats de la Capella Sixtina para forjar aliances, o comunicar-se amb l'exterior a través d'un mirall. Per a l'ambientació escènica, Hirschbiegel s'ha inspirat en l'obra de Caravagio, de Leonardo da Vinci, dels mestres holandesos de l'època, i fins i tot de Goya.
Els principals actors d'aquesta coproducció franc-alemanya, amb un pressupost de 25 milions d'euros, són John Domen, Mark Ryder i Isolda Dychauk, que encarnen al patriarca de la família, Roderic Borgia, i als seus dos fills mes cèlebres, César i Lucrecia, respectivament. En el repartiment també destaca l'espanyola Assumpta Serna, que dóna vida a la cortesana Vanozza Cattanei, amant de Rodrigo Borgia. "Sobre la Cattanei no hi ha molt escrit. Destacaria la seva gran discreció, com cortesana, que el que va fer tenir cinc fills amb un cardenal.
Durant tota l'època del papat de Roderic, ella desapareix per complet de la vida política", va afirmar Serna. "Busco una Vanozza que no sigui vulgar i tingui molta dignitat. Altra actriu hauria optat per altres coses. Però a mi m'agrada aquesta cosa d'una dona d'Espanya", va afegir l'actriu. Fontana, per la seva banda, reconeix que ha tractat de donar-li un tractament "shakespearià" al text, i igual que el bard anglès, "ha buscat equilibrar aquestes increïbles veritats universals amb la comèdia, pel que sempre hi ha una mica amb humor al costat de les passions i qüestions de calat".
I també expressa el seu desig de "fer treballar un poc més a la gent en la manera de veure la televisió", per a fer descobrir a l'espectador que "la història és fascinant, i molt propera al que vivim en els nostres dies". El rodatge va començar el passat 4 d'octubre en el jardí nord del Castell de Praga i va continuar després en els Estudis de Barrandov, on es va fer una reproducció de la vella Plaça de San Pedro, amb la basílica de Constanti i el Palau Apostòlic, en el pujol vaticà. La sèrie, coproduida per l'alemanya EOS Entertainment, les franceses Atlantique Production i Canal+, i la txeca Etic Films, consta de 12 capítols, els primers vuit a càrrec de Hirschbiegel i els restants els signarà el realitzador francès Philippe Haïm.
(TELEVISIÓ) CULTURA-ESPECTACULOS,CINEMA | > AREA: Art, cultura i espectacles 31-10-2010 / 16:30 h Gustavo Monge Praga, 31 oct (EFE).-
La teleserie més cara d'Europa té als Borja com protagonistes, la família valenciana que va donar dos Papes a Roma i alguns dels moments més foscs del Renaixement, retratats per un dels directors més prestigiosos del Vell Continent, Oliver Hirschbiegel, autor de "L'enfonsament". El director alemany pretén, amb aquesta sèrie rodada a Praga i que s'estrenarà a la tardor de 2011, trencar amb molts tòpics que alimenten la llegenda negra de la família.
El patriarca de la família Roderic de Borja -posteriorment, papa Alexandre VI (1492-1503)- i les seves estimades i nombrosos fills "no eren simplement uns malvats", assenyala el director en declaracions a Efe en la capital txeca. "Rodrigo volia reformar l'Església, i ho va fer. Volia canviar-la, si bé va posar a molts dels seus familiars i persones de confiança dalt", va afirmar Hirschbiegel. Bona part de la seva mala fama va ser construïda per la família Sforza de Milà, que considerava als Borja estrangers, pel que en l'època es va arribar a encunyar l'apel·latiu despectiu de "marranos catalans", per a enterbolir el nom dels seus rivals, que començaven a escalar llocs a Roma.
Sobre quant hi ha de realitat i de ficció en aquesta sèrie, el cineasta hamburgués va precisar que "la major part està basada en successos reals, o almenys que estan documentats". El guionista Tom Fontana "va fer una infinita d'investigacions, fins i tot en la llibreria vaticana i va anar als textos llatins", va destacar Hirschbiegel. També va indagar en l'Institut d'Estudis Borgianos en Gandía (València). Potser entre les llicències artístiques del guionista cap esmentar les argúcies de Roderic per a ser triat Papa en el conclave, arribant a utilitzar els excusats de la Capella Sixtina para forjar aliances, o comunicar-se amb l'exterior a través d'un mirall. Per a l'ambientació escènica, Hirschbiegel s'ha inspirat en l'obra de Caravagio, de Leonardo da Vinci, dels mestres holandesos de l'època, i fins i tot de Goya.
Els principals actors d'aquesta coproducció franc-alemanya, amb un pressupost de 25 milions d'euros, són John Domen, Mark Ryder i Isolda Dychauk, que encarnen al patriarca de la família, Roderic Borgia, i als seus dos fills mes cèlebres, César i Lucrecia, respectivament. En el repartiment també destaca l'espanyola Assumpta Serna, que dóna vida a la cortesana Vanozza Cattanei, amant de Rodrigo Borgia. "Sobre la Cattanei no hi ha molt escrit. Destacaria la seva gran discreció, com cortesana, que el que va fer tenir cinc fills amb un cardenal.
Durant tota l'època del papat de Roderic, ella desapareix per complet de la vida política", va afirmar Serna. "Busco una Vanozza que no sigui vulgar i tingui molta dignitat. Altra actriu hauria optat per altres coses. Però a mi m'agrada aquesta cosa d'una dona d'Espanya", va afegir l'actriu. Fontana, per la seva banda, reconeix que ha tractat de donar-li un tractament "shakespearià" al text, i igual que el bard anglès, "ha buscat equilibrar aquestes increïbles veritats universals amb la comèdia, pel que sempre hi ha una mica amb humor al costat de les passions i qüestions de calat".
I també expressa el seu desig de "fer treballar un poc més a la gent en la manera de veure la televisió", per a fer descobrir a l'espectador que "la història és fascinant, i molt propera al que vivim en els nostres dies". El rodatge va començar el passat 4 d'octubre en el jardí nord del Castell de Praga i va continuar després en els Estudis de Barrandov, on es va fer una reproducció de la vella Plaça de San Pedro, amb la basílica de Constanti i el Palau Apostòlic, en el pujol vaticà. La sèrie, coproduida per l'alemanya EOS Entertainment, les franceses Atlantique Production i Canal+, i la txeca Etic Films, consta de 12 capítols, els primers vuit a càrrec de Hirschbiegel i els restants els signarà el realitzador francès Philippe Haïm.
