Índex
De: http://www.levante-emv.com/opinion/2011/03/03/tvv-patio-casa/787274.html
TVV, el pati de la meva casa
Enrique Viciano
Les televisions són el principal motor dels continguts audiovisuals i la principal productora per nombre de treballadors i serveis en cada comunitat. Les televisions autonòmiques que tenen un fet diferencial en la llengua són generadores d'un plus de cultura.
En la Llei del Tercer Canal de Televisió, en el seu article 5, hi ha dos punts especialment sensibles per a la ciutadania: a) L'objectivitat, veracitat i imparcialitat de les informacions. b) El respecte al pluralisme polític, religiós social, cultural i lingüístic. No està de més recordar-los en aquests temps, on el rifirrafe polític està tan present en la televisió, i on diàriament assistim a un espectacle de «a veure qui la diu més grossa».
Algunes televisions no semblen seguir el patró constitucional, fent de la seva capa una casaca i convertint la funció pública en un vedat privat, on els continguts manquen de profunditat i bon fer, i on el pluralisme informatiu manca de les més elementals regles del joc democràtic.
Per desgràcia per als valencians i valencianes, els polítics de torn han vist un camp abonat per a mangonear i fer dirigisme i consideren que la televisió de tots és una extensió del seu poder tentacular, de la seva capacitat per a esbiaixar l'opinió pública i d'obtenir rèdits electorals. La televisió genera ideologia i aquesta creix amb els nostres fills, està present en l'educació, modela els costums, i si la informació que genera no està basada en la tolerància i la pluralitat, té un efecte pervers.
Som una comunitat amb gran futur, però estem minant la competitivitat si no exercim el pluralisme. L'ocorregut recentment amb l'apagada dels canals catalans és un exemple de la por dels nostres polítics a la tolerància. La riquesa que TVV podia generar com impulsor en el teixit audiovisual ha anat esvaint-se amb el temps. Avui, el sector audiovisual valencià, format per empreses productores i col·lectius de guionistes, realitzadors, intèrprets i empreses de serveis, tot just incideix en el conjunt de l'audiovisual espanyol, i és absolutament inexistent per a la indústria audiovisual europea.
Què ha fet malament TVV com potencial motor econòmic, a part d'augmentar el seu deute exponencialment? Per què no exporta formats i continguts? Per què genera tanta polèmica i malestar en l'opinió pública, quan hauria de ser transparent i un model de gestió? Per què és titllada de sectària? Totes aquestes preguntes tenen una resposta comuna, perquè la televisió no està gestionada per professionals independents i es dedica a ser un vehicle al servei del dictat de la conveniència.
Les conseqüències d'aquesta pràctica són que el talent valencià emigri a altres latituds i trobi acomodament en productores foranes que respectin les seves històries i continguts ideològics; que les productores tanquin els seus negocis perquè TVV no adquireix els seus productes o incompleix els seus compromisos; que altres col·lectius i empreses de serveis baixin les seves expectatives tancant els seus negocis.
Per què es marxen, si tenim en la Ciutat de la Llum un dels millors estudis de cinema i televisió d'Europa? O és que aquests estudis els hem creat per a atendre solament la demanda externa? O és que la indústria dels continguts per a cinema, televisió, mòbils i internet no és realment aquesta aposta de futur que la Generalitat Valenciana amb tanta vehemència va vendre als electors? Això és suficient per a reflexionar. Molt haurien de canviar les coses i molt caldrà remoure les cadires.
Enrique Viciano
Les televisions són el principal motor dels continguts audiovisuals i la principal productora per nombre de treballadors i serveis en cada comunitat. Les televisions autonòmiques que tenen un fet diferencial en la llengua són generadores d'un plus de cultura.
En la Llei del Tercer Canal de Televisió, en el seu article 5, hi ha dos punts especialment sensibles per a la ciutadania: a) L'objectivitat, veracitat i imparcialitat de les informacions. b) El respecte al pluralisme polític, religiós social, cultural i lingüístic. No està de més recordar-los en aquests temps, on el rifirrafe polític està tan present en la televisió, i on diàriament assistim a un espectacle de «a veure qui la diu més grossa».
Algunes televisions no semblen seguir el patró constitucional, fent de la seva capa una casaca i convertint la funció pública en un vedat privat, on els continguts manquen de profunditat i bon fer, i on el pluralisme informatiu manca de les més elementals regles del joc democràtic.
Per desgràcia per als valencians i valencianes, els polítics de torn han vist un camp abonat per a mangonear i fer dirigisme i consideren que la televisió de tots és una extensió del seu poder tentacular, de la seva capacitat per a esbiaixar l'opinió pública i d'obtenir rèdits electorals. La televisió genera ideologia i aquesta creix amb els nostres fills, està present en l'educació, modela els costums, i si la informació que genera no està basada en la tolerància i la pluralitat, té un efecte pervers.
Som una comunitat amb gran futur, però estem minant la competitivitat si no exercim el pluralisme. L'ocorregut recentment amb l'apagada dels canals catalans és un exemple de la por dels nostres polítics a la tolerància. La riquesa que TVV podia generar com impulsor en el teixit audiovisual ha anat esvaint-se amb el temps. Avui, el sector audiovisual valencià, format per empreses productores i col·lectius de guionistes, realitzadors, intèrprets i empreses de serveis, tot just incideix en el conjunt de l'audiovisual espanyol, i és absolutament inexistent per a la indústria audiovisual europea.
Què ha fet malament TVV com potencial motor econòmic, a part d'augmentar el seu deute exponencialment? Per què no exporta formats i continguts? Per què genera tanta polèmica i malestar en l'opinió pública, quan hauria de ser transparent i un model de gestió? Per què és titllada de sectària? Totes aquestes preguntes tenen una resposta comuna, perquè la televisió no està gestionada per professionals independents i es dedica a ser un vehicle al servei del dictat de la conveniència.
Les conseqüències d'aquesta pràctica són que el talent valencià emigri a altres latituds i trobi acomodament en productores foranes que respectin les seves històries i continguts ideològics; que les productores tanquin els seus negocis perquè TVV no adquireix els seus productes o incompleix els seus compromisos; que altres col·lectius i empreses de serveis baixin les seves expectatives tancant els seus negocis.
Per què es marxen, si tenim en la Ciutat de la Llum un dels millors estudis de cinema i televisió d'Europa? O és que aquests estudis els hem creat per a atendre solament la demanda externa? O és que la indústria dels continguts per a cinema, televisió, mòbils i internet no és realment aquesta aposta de futur que la Generalitat Valenciana amb tanta vehemència va vendre als electors? Això és suficient per a reflexionar. Molt haurien de canviar les coses i molt caldrà remoure les cadires.
