Índex
De: http://www.elperiodic.com/pvalencia/noticias/113814_prensa-local-debate-congreso-periodistas-valencianos.html
La premsa local a debat en l'I Congrés de Periodistes Valencians
29/03/2011 | Lucía Vázquez
En la conferència organitzada per la Universitat de Valéncia es va animar als estudiants a fer un nou periodisme, més viu, actiu i combatiu.
La taula rodona sobre el periodisme local i comarcal celebrada avui en la Universitat de València dintre de l'I Congrés de Periodistes i Periodismes Valencians en Democràcia ha reunit a diversos professionals per a donar la seva opinió sobre el periodisme més pròxim al ciutadà, i com serà el seu futur. Un repàs pel creixement en els últims 30 anys dels mitjans de comunicació locals i comarcals valencians va obrir la taula, amb la idea de plantejar un nou professional del periodisme que sigui viu, actiu, amb un contacte directe amb les fonts i unit a la identitat cultural i local del seu lloc de treball.
Encapçalada pel periodista i professor de Periodisme Local i Comarcal en la Universitat de València, Francesc T. Martínez Sanchis, van participar també Miguel Ángel Pallás, director de Tucomarca.com, Vicent Boscà Perelló, director de Saó, Francesc Puig Ferrer, director de comunicació dels Ports i Julio Gómez, membre de la Xarxa d'Emissores Municipals Valencianes i director de Ràdio l’Om.
Mitjans per a tots els gustos
Mitjans vertebradors del territori, com en el cas dels Ports, que busquen un format audiovisual i reivindiquen a la TDT com “finestra de futur” per a acostar la informació als municipis més petits. Mitjans estranys, com Saó, que és, segons el propi Boscà, “progressista, nacionalista i catòlica”, que busca la reflexió i “vol ser una revista del País Valencià”. També hi ha lloc per a mitjans que van començar sent tradicionals, i van donar el gran salt en les noves tecnologies, tenint en compte que “si no funciona l'empresa, no hi ha periòdics, i si no hi ha periòdic, no es fa periodisme” (Pallás). Una ràdio en la qual el veí sigui el protagonista, perquè Gómez va expressar que “és preciós quan un ciutadà s'acosta a la seva ràdio i sap que la seva ràdio el va a escoltar”.
En una cosa van coincidir tots: el periodisme local té futur, sempre que es remodeli. Ha de ser un bon periodisme, on els professionals no formin part de “l'exèrcit de periodista del president de Govern” (Boscà) i no es deixin dur per la comoditat de les notes de premsa dels gabinets de comunicació. Renovar-se o morir, mirar cap a la simultaneïtat i cap al segell de proximitat. Perquè, ja ho va dir Pallás, els mitjans de comunicació locals “són el futur”.
És possible un periodisme en la nostra llengua?
Un dels temes entorn dels quals ha girat la conferència ha estat la possibilitat de mitjans de comunicació forts realitzats en Valencià. La falta d'ajudes per part de les Administracions públiques, problemes polítics, econòmics, socials i culturals fan de la Comunitat Valenciana un entorn estrany per a la seva llengua nacional.
Moltes vegades, llengua no acceptada pel propi públic, unes altres, no utilitzada per empreses nacionals amb petits mitjans en l'àrea local; el Valencià sofreix problemes d'adaptació, encara que els periodistes han manifestat voler, en major o menor grau, una inclusió de continguts en aquesta llengua major al que hi ha en el mercat actual.
29/03/2011 | Lucía Vázquez
En la conferència organitzada per la Universitat de Valéncia es va animar als estudiants a fer un nou periodisme, més viu, actiu i combatiu.
La taula rodona sobre el periodisme local i comarcal celebrada avui en la Universitat de València dintre de l'I Congrés de Periodistes i Periodismes Valencians en Democràcia ha reunit a diversos professionals per a donar la seva opinió sobre el periodisme més pròxim al ciutadà, i com serà el seu futur. Un repàs pel creixement en els últims 30 anys dels mitjans de comunicació locals i comarcals valencians va obrir la taula, amb la idea de plantejar un nou professional del periodisme que sigui viu, actiu, amb un contacte directe amb les fonts i unit a la identitat cultural i local del seu lloc de treball.
Encapçalada pel periodista i professor de Periodisme Local i Comarcal en la Universitat de València, Francesc T. Martínez Sanchis, van participar també Miguel Ángel Pallás, director de Tucomarca.com, Vicent Boscà Perelló, director de Saó, Francesc Puig Ferrer, director de comunicació dels Ports i Julio Gómez, membre de la Xarxa d'Emissores Municipals Valencianes i director de Ràdio l’Om.
Mitjans per a tots els gustos
Mitjans vertebradors del territori, com en el cas dels Ports, que busquen un format audiovisual i reivindiquen a la TDT com “finestra de futur” per a acostar la informació als municipis més petits. Mitjans estranys, com Saó, que és, segons el propi Boscà, “progressista, nacionalista i catòlica”, que busca la reflexió i “vol ser una revista del País Valencià”. També hi ha lloc per a mitjans que van començar sent tradicionals, i van donar el gran salt en les noves tecnologies, tenint en compte que “si no funciona l'empresa, no hi ha periòdics, i si no hi ha periòdic, no es fa periodisme” (Pallás). Una ràdio en la qual el veí sigui el protagonista, perquè Gómez va expressar que “és preciós quan un ciutadà s'acosta a la seva ràdio i sap que la seva ràdio el va a escoltar”.
En una cosa van coincidir tots: el periodisme local té futur, sempre que es remodeli. Ha de ser un bon periodisme, on els professionals no formin part de “l'exèrcit de periodista del president de Govern” (Boscà) i no es deixin dur per la comoditat de les notes de premsa dels gabinets de comunicació. Renovar-se o morir, mirar cap a la simultaneïtat i cap al segell de proximitat. Perquè, ja ho va dir Pallás, els mitjans de comunicació locals “són el futur”.
És possible un periodisme en la nostra llengua?
Un dels temes entorn dels quals ha girat la conferència ha estat la possibilitat de mitjans de comunicació forts realitzats en Valencià. La falta d'ajudes per part de les Administracions públiques, problemes polítics, econòmics, socials i culturals fan de la Comunitat Valenciana un entorn estrany per a la seva llengua nacional.
Moltes vegades, llengua no acceptada pel propi públic, unes altres, no utilitzada per empreses nacionals amb petits mitjans en l'àrea local; el Valencià sofreix problemes d'adaptació, encara que els periodistes han manifestat voler, en major o menor grau, una inclusió de continguts en aquesta llengua major al que hi ha en el mercat actual.
